mardi 22 septembre 2009

Albert Roux : BERNOUIN DIN LA LUNA ... (extrait - 1932)

Une galéjade d'Albert Roux, duquel je n'ai pas trouvé d'infos le concernant!
Cela dit sa langue est bien curieuse du rhodanien écrit avec des "A" finaux pour le féminin singulier tout en gardant une graphie de type "mistralo-roumanillen"...
Voilà cette nouvelle d'entre deux guerres aux tons surréalistes est étonante, je vous la laisse découvrir....



0+0+0+0+0+0+0


Pleine lune sur Celle Ligure (Sv) Italia
Août 2009



BERNOUIN DIN LA LUNA
et l'Ensalada à la broca

Es pas viél aco. es pas dou tèm que Sant Jousé raboutava de cabussél de pastieira sus l'orle de soun pous, que Mathulsalèm en d'una birrougnièira fasié de trau ou froumage de gruièira, que Sant Crespin en janglan, fasié de tacha per li courdounié, que Sant Jan fasié fio en de neou e ramassava la brasa din qu'un panié trauca.

Ço que vous vou counta es pas tant viél qu'aco.

La causa es arrivada en dès-e nou cent setanta, sans ouncle, au mes d'avoust que fasié cau! que la
vieià dansava sus li rastouble, que la Cigala cantava sus lou to boussu dis oulivié, que lou coucu fasié lou chot din qu'una nisada d'agassa.

D'aquel moumen Bernouin fasié la proupaganda noun pas per èstre Députa ou Senatur, nani, la poulitica éra pas ço que l'empachava de dourmi, pamen avié l'estofa de faire un Menistre amai aurié agu d'estofa de resta.

Faisé la proupaganda sus lis ensalada à la broca, Vous aurié fougu l'entendre, lou veire dau biai e dau van que iànava, dau biai e dau van que fasié ressourti li vertu miraculousa d'aquel érba que soudis jougava din lou sang, din la car e din Vos dou genre umèn.

L'ensaladé à la broca, mi fraire, cridava, l'ensalada à la broca es lou miracle di miracle!

Garis touti li malandra en coumençant per lou mau de testa, la fébre cauda ou freja, touti li fébre jusqu'à la fébre de chival, lou pureji, la cacalucha, la grippa, l'enfluansa, lou senepïou, li flouroun, li berruga, li crampa d'estouma, li roumatisma dis amalu en jusqu'à lis agaçin, en jusqu'à la marida imou di bella-maïre.

Touti- li malautié soudis soun cambavirada per l'ensalada à la broca.

Aquel que touti li jour à dejuna, à dina e à soupa n'en manjarié un plen ensaladié ben coumoul
sans treiha la broca, aquel sarié jamai maiau e se léra pas jamai beléu mouririé pas.

Après avedre parla coum'aco din touti li Vila e vilage de França et de l'estrangé encara aco éra pas proun per el, sa fe éra talamen forta et enfioucada qu'aurié vougu se mai escampiha, de que ! Enjusqu'a din la Luna.

Me couma faïre per iana!

Serca que sercaras, fasié couma li aiet travaihava de testa.

Un jour dau 14 juliet sera arresta à Campagna per veire tira lou fio d'artifice. Espinchava li fusada
quescalavoun à perta de vista.

Un idéia travessa soun cervèu de part à part, de drecha e de galis iou retravéssa en l'esclairan
coume de mila candéla allumada et de mila bé deletricita de très cent candéla.

Ai trouva soudis en fasèn un saut de très mèstre d'ausada talamen que s'abiè pas toumba au sou auriè resta en l'er.

Méliès & ses voyages dans la lune

Lou lendeman, de bon matin un pau avant que lou gai dau mas de Cascaret cantèsse aviè déjà sauta de soun liè, aviè fa soun café d'aglan, l'aviè bouja din soun plat que ié manjava l'ensaladu, un poulit plat de Saint-Quentin et iàviè trempa per aqui une lieura de pan, una bana de fougassa, dos minèrba e per desser un parel de Mïasset d'Uzés, Foù ben aco per un orne couma Bernouin. Aco fa prengnè soun bastoun de cade e enreguè lou camin de Nimes en passan per li courcha, lou long dau camin ramassé una bona ensalada à la broca, quand seguè à Calvas, aqui s'arrestè un pau enco de soun cousin jarman garniguè l'ensalada e la fretè couma quaucun qu'à bona gacha.

Mièchoureta après l'aurias vis sus la plaça di Carme à l'endre dau ferre vièl amana touti li vièl ressor que se iatrouvavoun.

Iàviè quatre ou cinq canoun de l'an sabe pas quand, tout aco, prenguè tout, ajusté, pétasse, enjiqué à sa façoun piei zou de poudra bèn bourrada, de poudra de touta mena. A! pode pas vous dire se iàviè de poudra de ris. L'ensemble de l'enjin aviè l'er d'una fusada mounstra ! longa d'una dougena de mèstre dedin un foutrau de ressor à boudin e per cousta juste sa plaça per se ialounga. Per pas avedre trop de contra cop sera muni d'un matalas un pau moutelu et d'un parel de couissin parié, e de biassa e lou flasca de bon vin de Saniha per pas s'avangouli en camin. Quand tout seguè preste, un souèr que la luna dounava, tiré la ficela. Brrouff! ! La fusada partiguè couma l'iau, de que dise pu vite encara, talamen anavà vite que se per malur aviè rencountra un ajan de vila segu qu'auriè cassa un prouçès-verbau. Fasiè mai de cent mila lega à la segounda, et quante bru ! l'entendeguèroun à Madagascar e parei que lou contra cop desabranlé un buje de la Tourremagna, esclapè touti li vitra de la gara de Malaiga, arrestè l'oura dou reloge dou mas La Taverna.

L'esclairage que faguè semblè un sourel que filava en menan après el touti li fio de St-Jan et li fio de l'enfer. Lôu lendeman la Gazeta disiè qù'aviê passa una Coumeta que landava.

Très semanada sèroun passade e Bernouin aviè pan'cara donna de si- nouvèla per aport qu'en
arrivan se sérié embrounca dins un mouloun de fagots de bos qu'aco souri de fagots d'aquelis aloubari que travaihoun lou dimenche.

Quand se seguè sourti d'aquel bourlisse s'asseté sus un fagot per prene alen e manja un moucèl, fuma una pipa e que languissiè proun.

Quand seguè bèn remes faguè tombourina per un mista quera per aqui que jougava à pé coucu.
faguè tambourina que Bernouin éra de passage din li quatre cartié de la Luna, o Bernouin lou Diplouma e descoura de l'ensalada à la broca. Diplouma e descoura per ave trouva la grana dins un trau de muraia bastida à peira seca. Ara parei qu'es amoundau entrin de semena e de faire semena toutis lis armas e que quand lis ensalada butaran caloussuda el davalara en d'una caminiouneta a cremalièira carguada d'ensalada de la Luna.

Qu'oura davalara pode pas vous lou dire.
Ço que ié souhète es de pas desrapa en camin.

Aucun commentaire: