lundi 25 octobre 2010

Alexandre Langlade : UN NIS DE LAUSETA

.




UN NIS DE LAUSETA

A NA DULCIORELLA


Un jour que l'amelliè flourit
Anounciava la douça prima;
Sus la mountagna vau courrì.
Tant lèu que seguere à la cima;
Jout un lauriè deviste un nis
Bastit despioi cent ans tout-ara,
E de quatre iòus noun espelits,
I'en nisejava dous encara,
Tout d'un cop, jouta lou lauriè
Trauca una prima belugueta
Dau tebés sourel de febriè; (bis)
Mai i’espelìs una lauseta.

Pas pus lèu sourtida dau clos,
Dins l'air prenguet sa voulada;
E per la plana e dins lou bos
Esclafìs sa galoia aubada.
Cantava sus d’aires nouvels
E l'amour e l'endependencia,
E toutes lous pichots aucels
Per l'escoutà fasien silencia.
Ben lèu calandre, mousquetoun,
Roussignoulet, cardounilheta,
Bresilheroun à l'unissoun (bis)
Lou poulit cant de la lauseta.

En ausissent d'acord tant dous,
Tout ce que patis, ploura e trima,
Manobres e travalhadous,
Tout vieu, tout s’auboura e s'anima.
Mais aval, dins lous negres pins,
Ounte treva la sauvagina,
Aiglas, groupatasses, douguins,
Gaitavoun la paure mesquina;
Pioi, de cassaires abramats,
Que sa plouma ie fai lengueta.
Caleroun lasses e filats (bis)
Per cassà la nova lauseta.

A tant d'enemics agarits
Veniè d'escapà, Dieu sap couma;
Sous petassaus eroun garits
Anava lèu cambià de plouma.
Aviam vist fugi lou printems,
L'estieu e la fruchousa antouna:
Decembre ven, adieu, bèu tems!
La nebla gagna e viroulouna.
Dins aquel nivàs maufatous
Una aiglassa fasiè l'aleta...
Poucha, e, zou, dins sous crocs sannous (bis)
Escana la paura lauseta.

Decembre, ai! que sies ahicious!
Lou frech dins nosta car s'entrauca;
S'ausìs, à loga d'aucelous,
Crid de suita e de gralha rauca,
De cants de dòu, de bruchs de mort...
Et la nebla que desvarilha...
De que sias devenguts, rais d'or ?
A mounte sies, douça armounia ?
Sus noste cor agroumoulit,
Sourel, manda-nous ta flambeta;
Vene escaufà, vene espelì (bis)
Lou nisaliè de la lauseta.

Lous vots soun coumplits: lou sourel
A mai derevelhat la vida;
Lou caga-trauc dau blanc crevel
Auboura sa testeta ardida.
Mais es nascuda — ai! quante sort!
Quand per-tout brusis la countesta;
Soun abric per lou vent es tors,
Lou tron roundina sus sa testa.
E pioi, lous aucels maufatous
Se sarroun de sa bressouleta,
Autour dau nis arrambem-nous (bis)
Per parà la jouina lauseta.


Mars 1883





.

Aucun commentaire: