samedi 28 mai 2011

La Boulaya en Rébooulucioun - 1861 - inconnu

.




« Rampélayrés é bracougnès,
Bou métraï lous gouapous après,
Car anfin, Messius, on se laya
Dé manjà pas que dé boulaya,
Ou de bianda dé bouchayé.
Se fazias pas fin d'aou chibié ,
Quan la leï bou défen la cassa ,
Ara farieï-ti la grimaça
Dabân un rétal de parot,
Béleou pu du qu'una margot ?
Crézès-ti que yeou bolé biouré
Per estré magré coum' un ciouré ?
Sérié béou qu'un juste mitan
S'éspaouzess' à mouri dé fan !...
Tel n'es pas l'ordre d'aou ministre.
Cépandan aï passat per cuistre,

Faoula d'abédr' en carnabal
A ma taoul' un soûl perdigal,
É sans una guinda trufada
Que dé Toulouz' èràribadâ ,
Mous inbitas sans apétis
M'aourien pas dich un gramécis. »

Lou gouvernnr antaou parlaba,
É d'aou tén que se réquitaba
Dessus las huitras dé Bourdéou,
Que lou Champagna dé rampéou
Fazié fuma l'or din soun beyré ;
Lou moundé courissié per beyré
La pancarta que lou tambour
Publiab' aou cop dé rniéchour.

Or, béj' aïci ce que pourtaba :
« Enfans, séraï toujours l'esclaba
» Dé moun debé ; bous aïmé ben ;
» Mais aoussi coumbendrés qu'es ten
» Que la leï siéché respectada :
»On cassa pas touta l'annada.
» D'aou quinze mars à fin d'aous
»Acoutirés lous parpayous,
» Ou se cassas, met' en campagna
»Déqué bou guéri dé la cagna,
» Gendarmas, gardas, douaniès,
» Tels qu'une muta dé limiés ;

» Es bé may ; coum' à la bataya
» Caoucun pourié passa per maya,
«Défende que din Mounpéyé
» Intr' una péça dé chibié.
» Lou s lébacars à las barieïras ,
» Lous alguasils per las carrieïras ,
» A la plaça, sus lous taouyés ,
» Chez lous hostés et lous saouciés,
» Sésiran sans miséricorda ,
» Per fayré dansa sus la corda
» L'impruden qu'aoura mesprisat
» Lous ordres dé l'aoutouritat.
* Bolé méma que las chambrieïras,
» Qu'à fraouda soun pas las dernieïras,
» Siégou paoupéjadàs, se caou ,
» Mais soulamen sus lou mantaou.

Maï d'un que se fiz' aou cassayré
Dé soun naturel for bramayré ,
Pensa déjà d'aou goubernur
Qu'aco yé pourtara malhur ;
Lou beï peltira per la besta
Din lou bourlis d'une batesta.
Se troumpa ben ; car es dé fèt
Que lou pus grand calmé régnet ;
Toutes (hormi mous camaradas
Qu'an toujour las botas graïssadas)
Pléguérou pantas é fusils
E désempioï cassou dé grils.

Mais se lous homes en silença
(Yoï soun fas à l'obéïssença) ,
Quinquérou pas; d'aoutré bestiaou
Troubaba l'arestat for maou ;
Car bésié bracas sus l'esquina
Toutes lous coutels dé cousina.
Per estré gens dé bassa-cour,
N'achérou pas mén lou rétour,
Miou que n'aoutrés, dé comprendre
Qu'es toujour tén dé se défendre,
Quan lou despotisme cruel
Boou dé victimes sus l'aoutel.
L'ordre dounat, à l'Esplanada
La révolta ses assemblada,
Aourias bis coussi per moulous
Erou bengus poulas , guindous,
Paouns, lapins, pichouns, canardas,
Porqués dé mar, gais é pintardas,
Toutes anfin , jusqu' as capous
Qu'à la benjença abien prés gous.

Aïci coumença la séença.
Couma souben la présidença
Es lou partagé d'aou pu sot,
Lou présiden séguet un piot.


1861
Montpellier


.

1 commentaire:

Alan Broc a dit…

Crane tèste ben escrit, maugrat l'ourtougràfio que fai douta de la qualitat de la lengo, à primièro visto, visto falsièiro.