samedi 16 avril 2011

J.E. Castelnau : LA SERENADA SUS L'ERAU - 1868

.


Ninnah Denag : Bodega - 2011

Artiste nimoise



*-*-*-*-*-*-*


LA SERENADA SUS L'ERAU

A MADOUMAISELLA




Long dau rivage de l'Erau,
As pu bellas niochs de l'annada,
Amiga, entendras força ou pau
Una amourousa serenada.
Pensa alor au fidèl amant
Qu'esprima, en cantant, sa tendressa;
Digues pas pus: « Vèni deman... »
Ai trop besoun d'una caressa.

Ausis la voués d'un tendre ami,
Quand tout dourmis dins la natura ;
Seguis l'ecô, se vos veni
Subre l'eigueta calma e pura:
Passaren l'Erau toutes dous,
Sans bruch, dins ma barca fidèla ;
Languiras pas au rendès-vous,
Proche de iéu, moun anjounella.

Nous repausaren, s'aimes mai,
Sus l'èrba au bord de la ribieira,
Sans escoutà lou bruch que fai
L'aiga en rajant à la pessièira;
Jout l'aubre ramut e fiourit,
Nous faren mai d'una brassada,
E l'aucelou sera ravit
De nous veire jout sa nisada.

Lou felibre canta l'amour,
Quand toun regard d'anjou Tispira
La nioch dins- soun pantai, lou jour
Subre las cordas de sa lira;
Toun iol fai de-fes soun tourmen,
E souvent soun bonur estrange;
Car siès l'estella dau printèm
Pèr el jout lou bèu ciel de Gange !



Avoust de 1868.

extrait de MA DINIEIROLA



.

Aucun commentaire: