mercredi 24 novembre 2010

Charloun Rieu : L’ÓULIVARELLO

.



L’ÓULIVARELLO


(Sur un air de : Délicieuse Créature)





De-long di colo dis Aupiho
Quand toumbon flour lis argelas
E que lou vènt s’escarrabiho,
La chato alor laisso soun mas
Pèr ana dins lis óuliveto,
Blanchido enca de pouverin ;
Touto galoio e bèn braveto,
Pèr óuliva se bouto en trin.

Coume èro bello
L’óulivarello
Quihado sus soun cavalet !
Sa bello tèsto
E sa man lèsto
Bravon lou vènt emai la fre.

Au cavalet mounto e davalo
‘Mé soun panié renja de nòu :
Lou cacalucho de verdalo
Qu’en s’emplissènt dirias que plòu
Di baisso touti penjouleto,
Clafido d’aqué fru madur,
La chato dis sa cansouneto
Que mounto eilamount vers l’azur.



Tout en countuniant sa batudo
Fai atencioun en ço que fai ;
En óulivant es pa ‘smougudo,
Vòu faire ounour à soun travai,
En culissènt la pichoulino
Vo d’aquéli pèr lou moulin ;
Di becaru l’óulivo fino,
N’en vai empli soun gourbelin.

Mai lis óulivo berrugueto,
Tambèn aquéli di petous,
Noun soun pèr empli la caieto
Pèr-ço-que fan un òli dous.
S’envai cueie de redounalo,
Quand lou soulèu a davala ;
Dis aut bouissoun bèn à la calo,
Li trio pèr li pas mescla.

Pièi la journado estènt finido,
Vitamen vai à soun maset ;
Afranquis vau emai roumpido,
Sènso se plagne dóu biset.
Au mas, si gènt que se languisson
Soun asseta sus lou lindau ;
En la vesènt se rejouïsson,
Tout es countènt dintre l’oustau.

Coume èro bello
L’óulivarello
Quihado sus soun cavalet !
Sa bello tèsto
E sa man lesto
Bravon lou vènt emai la fre.





.

Aucun commentaire: