jeudi 9 avril 2009

Pesca-Arcèlis ( P Chassarry ) - L’Ouficiè d’Academia

Jospeh Vernet Sète sous la tempète
Au centre
Humour début XXème siècle, Sète & l'étang de Thau ne dérogent pas à la mode d'alors de l'Almanach.
L'Armanac Cetori illustrat
est édité pendant une vingtaine année par deux imprimeurs différents. Très localiste, il évoque surtout les figures locales ou des villages proches. La "Félibrenca de San Cla" en est le centre de production avec de nombreux écrivains locaux. Compte tenu de la quantité de publicités qu'il contient, il du avoir une bonne difusion locale. Son niveau n'est pas inoubliable mais il est sociologiquement & linguistiquement important... un extrait :


L’Ouficiè d’Academia

Quau counnouis pas Jousèp Couflat, lou poueta lou mai poupulari de Balaruc ? poupulàri, se-nou per sous verses, tout au mens per la lenga broucheta de ferreblantariès de touta mena que pounis sus sa petrina tres cent souessanta sièis jours de l’an.
Es chivaliè de l’Elefant-Desdebtat dau Grouënland, de l’estèla-Fouesca dau Pole Nord, de la Proubitat Internacoiunala dau Panamà e de saube pas quant d’autres ordres, toutes recercats e tenguts en nauta estima per lous omes marcants das dous moundes.
Mès sustout ce que satisfai lou mai sa nobla e legitima embicioun es lou ruban viòulet, es las palmas academicas que venoun de ie dounà au darniè prumiè jour de l’an.
Tant lèu que legiguèt dins lou journal officiel que veniè consultà chaca jour au Grand cafè de Ceta, sa nouminacioun, s’accoussèt à la Prouvenço, dins la carrièira de las Casernas, e croumpèt sièis dougenas de boutous amé lou ruban viòulet, e vint-e-dous pans dau mème ruban en pèça; pioi reprenguet vite lou batèu que lou menèt à Balaruc.
Aqui per anà dau port à soun oustau, marchava pas, voulava : intrèt come un foulet de vent, sautèt au col de sa fenna et de sa filha, e, las larmas as iols, ie vengue couma aco :

- Ara pode cantà moun Nunc dimittis, pode mouri, veses sièu ouficiè d’academia!...

Pioi tirant de sa pocha lous boutous e la peça de ruban vioulet diguèt à la dos fennas ravidas :

- Tenès, plaçarés un d’aquels boutous à la boutounièira gaucha de chacuna de mas vètas, de mas livitas, de mous perdessus, amai à moun empermeable, dessoublidès pas, au mens , l’abi à la francesa que cargue quand vau rendre visita à las autoritas.

Pioi, après un moumen de reflessioun :

- Mès quand serai dins l’oustau en macha de camisa, serai be encara ouficiè d’Academia ?...
Me Courdurarés à chacun de mous gilets.

“E quand me metrai en cors de camisa, es qu’aurai pas lou mème titre?...Courduràs n’en douc un sus chacuna de mas camisas.

“E quand chanjarai de camisa, diga, fenna, esqu’auràs pas devant tus un ouficiè d’academia?... Vou’n cau mai plantà un à toutes mous gilets de flanèla.

“E pioi, acabèt per dire, l’estieu quand à la plaja de Ceta anarai prene un ban, pourtarai ni vèsta, ni gilet, ni camisa, ni flanèla, lou mounde saupran dounc pas que sièu ouficiè d’academia?... Laissàs-me tournà à Ceta perme faire tatouà un ruban vioulet susu lou teti gauche!”

E sus lou cop faguèt couma aviè dich!!!


Pesca-Arcèlis ( P Chassarry )
Armanac Cetori illustrat 1904 (escrich en 1903)

Aucun commentaire: