lundi 6 avril 2009

J.B.C. FAVRE : LOU SIECHE DE CADAROUSSA (seconde édition)


Dans ce poème l'on sent toute la langue du XVIII ème siècle dans la région de Montpellier. Ce Favre est à classer dans les précurseurs de la poésie & de la prose moderne & populaire, qui a survécu de manière quotidienne jusqu'au milieu du XX ème siècle.
Il préfigure les L X De Ricard & autres Escoiutaïre ou P. Azéma. Cet extrait du chant Ier vous donnera sans doute, envie de lire la suite.


Yeôu qu’ai long-téms sus moun vieôuloun
Rasclat, én despièch d’Apoulloun,
A la sourdina ét sans maliça
La gloria d'aôu famous Ulissa,
Yoï, sus un suchèt pus nouvèl,
Embé l’assistança d'aôu Cièl,
Infatigablé vieôulounaïre,
Volé ensajà moun saôupré-faïré.
Musa, se m’achûdés un paôu,
La bésougna anara pas maôu.
Anén, vieilla nympha, couraché,
S’achis pas qué de fa tapaché...
E quinta fenna n’aïma pas
Lou carrilloun ét lou tracas ?
Canten énsémblé las alarmas,
La coulèra, lou bruch, las armas;
E qu’un sièché d'as pus poulis
Acabe lou rébaladis.
Ah! se semblava lou dé Troïa,
Poudès me diré quinta joïa!
Mais lous Grècs èroun dé mutins
D’aôutre peôu qué lous Coumtadins;
Et lous Hectors dé Cadaroussa
N’avién pas d’Achiles én troussa.
Tout restét éntié din l’endréch...
Cépendant, l'y fasiè pas fréch.
S’achis qu’aïci, nous caôu fa véiré
A chèns qué n'ou vôloun pas créiré
Que lous petâchous d’Avignoun
Chogoun pas toujours dóu guignoun.
Es vraï qu’à nostre réï de França,
D’abord qu’émb’ellés intra en dansa,
Aôu pus vîte portoun sas claôus
Pér préveni lous pétassaôus.
An résoun: pér aquella adressa,
La poòu servis de poulitessa;
E lou princè, que s’én ressént,
Prén bé las claôus, ma yé las rénd.
Loüis garda pas la couléra
Contra una tant bella maniéra,
E tèn aquél puplé esfrayât
Quité, pèr un Exaudiat.

Aucun commentaire: