vendredi 16 octobre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LA SERFA E LA SOUCA








LA SERFA E LA SOUCA 

Cu rende lou mau per lou ben 
N'es castigat o tardi o tem. 

Una Serfa ai camp poursuivida 
Penset, per si sauvar la vida, 
De si ficar en lou fugliage vert 
D'una souca très estenduda, 
Don, dai cassaire inapersuda, 
D'un coù fatal era a cubert. 
En faç venghet d'achela banda, 
Suivida dai sieu can, 
Dei Cassaire l'orribla banda, 
E li passet davan. 
Era luen l'enemic, e la Serfa assurada 
De non aver la serenglada 
Che redouta tan la sieu peu, 
Arranca e trissa eme la bouca 
Li verdi fueglia de la Souca 
E non laissa che lu gaveu. 
Au gran remon che fa si viron lu Cassaire, 
Cadun, l'uès fix en acheu caire, 
Ve che bougia la souca, e tres coù son partit, 
Che dou paure animau suspendon l'apetit. 
La trista Serfa desolada, 
Tenent l'anima per li den 
Dighet, en tralaissant d'acabar la salada, 
Un tau sort mi meriti ben: 
Mi protegiava aisseu fugliage; 
L'hai mautratat, hai agut touort; 
En cometent un tal outrage 
Mi sieu sercada la mieu mouort. 

Vers cu nen fa dou ben usen respet, tendressa; 
L'Ome per estre ingrat non si fa pas plus ric: 
Per lou couor sens' onour, sensa delicatessaEn lou Siel es tougiou preparat un castic. 



*+*+*+*


Aucun commentaire: