samedi 8 octobre 2011

Nicola Dal Falco : Aurona L paesc dl or y dla lumes

.





L paesc dl or y dla lumes

(ladino gardenese)



de Nicola Dal Falco




Nscì dijoven de Aurona, dl rëni sota tiera dl sëurora: l paesc dl or y dla lumes.
Grant assé o monce deplù per merité l inuem de paesc. N paesc ulache l or y la lumes, che l scicova sciche n tabernacul, ova la sëuravënta.
Lumes de valor che ne fajova, dal’autra pert, dutes deberieda nia na drëta lum, ma n cër linëus sëura dlonch tl chëul dl crëp.
Sciche l gran uet che la scundova, ie la ciadëina de crëps dl Padon, ulache nasc l ruf che à l medem inuem de Aurona, scura sciche l vënter de n fëur, semienta a mudli de resć dlongia na gran giaveda.
La richëzes ne univa iló nia a lum mé per n urt, ma tres l lëur dur di abitanc y fova l frut de na marciadeda danter l rë y l Infiern.
Aldo dla marciadeda, ne fosseles mei finedes, pur che l popul restëssa per for sota tiera. Per stlù l ntreda oven murà su na porta duta d’or.
Povester fova chël rëni n dut un cun l Delà o fova n ducat mpurtant de chësc, te chël che mé l reniant savova velch dl mond dedora, de si lum che stlaiova ino y de coche l fossa, ala fin dla finedes, chël se baraté ju danter di y nuet, de vita y mort a seguré si richëza, chël deplù zënza fin.
L or ne luna, perdrët, nia, ma lascia ora n linëus lesier che dura, nsci che ch’i ëi y ch’la ëiles cialova ora per duta si vita sciche larves.
Vëira iel che deguni, ora dl rë de Aurona, ne n’ova mei udù la lum dl surëdl.
Pona, n di, cun la fatalità drëta de uni cunteda, fovel tumà ju na lampa y l se ova giaurì n busc tl revëut, delibran n rai taient de lum, tan linëus da giaté ueia de se blandé laite.

La ciavernes de Aurona fova spartides dal rest dl mond mé da n parëi sutil.
Un di vedli gevadëures fova jit de viers de chël uedl adurbënt y l ova mé abù debujën de na scela longia per cialé delà dla funtana de linëus.
Dut l ova tucà, la formes, i culëures y la lum termënta, de gra a chëla che l gran spetacul suzedova. Canche l ova trat zeruch l cë, ovel scumencià a splighé, a cialé de cunfrunté.
Tla marueia de duc, i uedli mplenii dla cosses ududes, ne se ovel sul mumënt nia ntendù de vester deventà vierc.
La sfënta fova debota unida stluta. Ma purempò, nce zënza les nunzië, ova la paroles dl vedl giaurì na streda tl cuer di abitanc de Aurona, dantaldut te chël dla prinzëssa Somavida.
L trangujamënt che la piova, n sentimënt mei pruà dant, dajova do mé sce la stajova dlongia la porta stluta dl rëni.
Iló, muciovel ca n rundenì de chël vel’ de auter forest y da nchersciadum. L ti univa dant de audì sonns, datrai n bieberné o vel’ ujes nsëuralauter.
Y povester ovela, ëila nstëssa, purvà de suserné velch oravier. N ne sà nia avisa a ce maniera che Odolghes, l rë de Contrin, fova unit al savëi de si susté do la porta y che l ova mpermetù de delibré la prinzëssa.
Per set dis ndolauter ovel tamarà si speda contra la porta y fova stat bon, ala fin, de storjer un di polesc y de la giaurì de tant, che do a Somavida ie dut l popul de Aurona sbunfà tl mond, sen jan per for dal scur.
Dal gran bater sula porta, se ova la piza dla speda dl rë mbalà d’or. Per na spana almanco, ova l or tëut l post dl fier, senian nia na njonta, ma na fujion, n sëni de forza, n seniel.
La piza lunova tan da bestia ntan la batalia, che ala speda y a chiche la purtova fovel unì dat l inuem Sabia de Fech.
Odolghes ova maridà Somavida, ma refudan si richëzes. L fova stat nce per chël che n ova lascià de pensé a Aurona, desmincian bel plan l post ulache fova la porta. Na smueia ova, ala fin, inò stlut la ntreda.
L resta n valguna dumandes. Pra chi tucova pa Sabia de Fech, pra l rë saudé o pra l lecord de Aurona, pra si striunët? Y chi fova pa perdët si abitanc?
Zënza desmincë Somavida, de chël che si inuem da preve ne pudova nia mé dì danora na ulentá de mucé.
Povester, a se l dì inò, ne fova l rë de Aurona nia auter che Ade, pere de na richëza y de na tirania zënza lims.
La marciadeda de tenì liedes strëntes l’anes di morc, propi per no trangujë de massa i vives, fova unì rota da n eroe che ti tol na fia y na nevicia al rë dl dessot. La ti garata, o almanco semeiel nscì, ajache l rest dla storia, nce sce la auza ora si valor, ne l selva nia, dut auter.



.

Aucun commentaire: