jeudi 20 janvier 2011

Pierre Azéma : LA ROUMANIA E LOU MIEJOUR

.


Une réflexion "Montpellièraine" sur le droit des peuples à parler leurs langues d'origines & contre les états-nations du 19ème !!! Qu'il est loin le temps où l'on réfléchissait encore à Montpellier!



0+0+0




LA ROUMANIA E LOU MIEJOUR


Venès de legi l'article de tèsta (de tèsta, es lou cas d'hou dire, e de cor) que l'amic Leoun Teissier nous manda de l'armada de Verdun. Data e sinnat couma es, aquel article se passa de longs coumentàris. Nous caliè saludà lou gèste de la Roumania, traguent dins l'archimbèla dau Destin lou pes de sa linda e drecha espasa: es bon qu'aquel salut siègue mandat dau front, pèr un felibre que porta l'espalleta d'ouficiè francés. Lou manca de large nous empacha de retraire couma se dèu, e couma s'hou ameritariè, l'istòria ensegnaira de las bonas relaciouns roumano-felibrencas. Noste amic Jùli Veran i a counsacrat, aquestes jours, un article mai que ben doucumentat dins l'Eclair. Es estat un das rares qu'ajoun evoucat aqueles souvenis. Un cop de mai counstatan l'ignourença espessa das journals parisencs, mèma les mieux informés, que sa courta vista despassa pas l'ourisount destrech das grants boulevards. Renouvelen soulament que, quoura lous patriotas de Roumania editèroun, en 1880, l'Album macédo-roumain, la lenga d'oc i èra representada pèr une quinzena de sous milhous pouètas, en tèsta lou pus grand de toutes, de quau publican l'amirable sounet aici-dejouta. La venda d'aquel Album èra destinada à mantène mort-e-fol la lenga e la cultura roumanas dins lous terraires encara soumeses à la lèi brutala das counquistaires estrangès. Car lous Roumans sabièn la vertut miraclousa de la lenga mairala. Lou president Pau Deschanel hou a ben remembrat l'autre jour, à la Cambra das deputats: —...Tu gardais, avec ta langue, le secret de ta force et ton idéal.

Lou moument de la deliéurança se sarra pèr lous Roumans de Transilvania: an sachut la merità.
Granda liçou pèr lous rèis e pèr lous poples, pèr lous poples sustout. Ah! se la sabian coumprene!...
Mès... quand pense que i a pas un cònsou dau Clapàs qu'age agut l'idèia de mandà vers Bucarest una despacha de simpatia! Saique, pèr aqueles Moussus, l'istòria de Mount-Peliè coumença pas qu'au moument que sount mountats à la Canourga.
Nous èren trop pressats; l'autre cop, de dire que digus s'èra pas virat à la Coumuna de Mount-Peliè, pèr mandà daus Bucarest lou salut de la ciéutat de las Fèstas Latinas. Siègue de soun sicap, siègue que quaucun i hou age bufat, noste counsel a fach soun degut: dins sa sesilha dau 19 de setembre, sus la prepausicioun e après un pichot discours de M. lou prumiè cònsou Pezet, a voutat pèr aclamaciouns un message de simpatia au goubèrnament e au pople de Roumania. Lous journals n'an publicat lou tèste, que dis ben ce qu'èra de dire dins la circounstencia.
Abèn citat, i a quinze jours, la paraula dau segne Deschanel sus la lenga, estrument sacrat de la deliéurança. Faguen remarcà qu'èra pas, un mièch-siècle après, qu'un ressoun das verses famouses de Mistral:

...Car, de mourre-bourdoun
qu'un pople toumbe esclau, Se tèn sa lengo, tèn la clau Que di cadeno lou deliéuro.

Pèr aparà sa lenga-maire, lous Roumans de Transilvania an sachut luchà e soufri. E quand un das mai valhents, Lucaciu, seguèt coundannat pèr lous juges-varlets de Francés-Jousè, la vouès de nostes pouètas voulèt jusquas à sa presou pèr ié pourtà l'oumage e lou salut das patriotas de Lengadoc. Lou temouniage n'es escrich dins l’Armanac mount-pelièirenc de 1895, que publiquèt lous pouèmas de Roque-Ferrier e de Carles-Brun.
Citen quauques tercets d'aqueste:

Vièl emperaire au front sacrat,
Ausis! quicon vai s'aubourà
Mai fort que força emperadissa.

Sus toun trone tant ben velhat,
Tremola! que vas trantalhà
Au tustament de la justiça!

Car lou Drech, e mèma avencit,
Es mai pouderous, rèi falit
Que la força amai que lou ferre

Auriès-ti de milanta morts
Punit 'quel arderous esfors,
Voujat lou sang à semaladas,

Lou sang das martirs granariè,
Rèi secutaire, e fruchariè
Dins tas coumbas despaventadas.

Lou Drech, impavourous e siau,
Aubourarà soun cap reinau
Dessus l'Austria e l'Oungaria...

Aqueles verses, escrichs i a mai de vint ans, sembloun-ti pas de ioi? Lous pouètas sount souvent proufètas. L'Astrada drechurièira coumplis soun obra. Lucaciu, lou presouniè de 1895, ièr encara deputat proutestatàri à la Cambra de Buda-Pesth, aurà deman soun sèti à la de Bucarest...

— Couma Wetterlé à la de Paris, pas vrai?
— Aubé! mès, au Palais-Bourboun, Wetterlé aurà-ti lou drech de parlà alsacian?...



Setembre 1916

.

Aucun commentaire: