samedi 24 novembre 2012

J.E. Castelnau : LA SABOUNAIRA (les lavandières) - 1884

.





LA SABOUNAIRA

 

(Pèça courounada à Beziès)
  

Eren au tèms que la cigala
S'envai, de l'auba au calabrun,
Alandà soun casaquin brun
Dins l'oumbrina, ounte se regala
Emb'un sèga-sèga infernal;
Alor, dau trelus eternal,
L'aubeta subre la ribièira
Davala en esclairant plan-plan
La sabounaira matinièira
Que fai trempa soun linge blanc.

Lou roussignôu, sus la branqueta,
Pas lion de soun nis amagat ;
De soun bèc, encara embriaigat
Das perlas que teta l'aureta,
Fasiè resclanti sa cansou
D'entre las fioias dau bouissou ;
E l'eigueta de la ribièira
Cascaiejava, en davalant,
A la sabounaira premièira,
Que bacelava à grand bal an.

La flou pounchejava crentousa,
Dau grel ramut plen de sentou,
Ount anava lou parpaiou
Espandi soun ala amourousa
Pèr mesclà l'alen melicous
De la floureta à sous poutous ;
Couma l'aiga de la ribièira,
Quand poutouneja en treboulant
Lous boutels de la bugadièira,
Que fan guinchà mai d'un galant.

Lou ventoulet, dins lou bouscage
Que porta lou noum de Platèu
Das Pouètas, de tant qu'es bèu,
Risiè sai-que dau pantaiage
De quauque inmourtal barrancur
Que rimejava dins l'escur ;
Antau l'aiga de la ribièira
Barranca sai-que en tremoulant,
Quand la sabounaira tardièira
Ris pèr embandi lou malan.

Lou pastour embé sa pastoura,
Darriès lou troupèl bras-à-bras,
Cercavou dins l'èrba das prats
La flou proufetissa de l'oura
Qu'au reloge de l'aveni
Déu sounà pèr quau vôu s'uni;
Quand, sus lou bord de la ribièira,
A ginouls couma un capelan,
A-de-re fasiè sa preguièira
La sabounaira en bacelant.

Au caud sourel que dardaiava
De sous rais lusènts e daurats,
Tranquinleta e sans embarras,
La lauseta se miraiava,
Lion das cassaires enemis
Que l'aurien campejada au nis.
D'enterin, proche la ribièira,
Sus un bartàs en l'espinlant,
Pèr lou secà, la gènta oubrièira,
Quitava pas soun linge en plan.

Eren au mitan de l'annada;
Tout juste espinchava l'estièu ;
Dau grand jour argèntat, lou riéu,
Jusqu'à la graba amoulounada,
Escarcaiava la frescou
Qu'anava poumpà la calou ;
Antau poumpa ela de fresquièira,
Miè-cors, de susou regoulant,
La sabounaira à la ribièira,
Quand bacèla en s'escambarlant.

D'aquel tèms, dins l'èrba lusènta,
Boutas, s'ausissièn lous poutous
Petà couma d'esclafidous
Subre la bouqueta risènta
Dau calignaire amistadous
Que fringava de rescoundous.
Mes dins l'aiga de la ribièira,
A soun lavadou martelant,
La sabounaira prefachèira
De-qu'ausissié? balan! balan!

Quand lou bord de l'Orb èra en fèsta,
Força fihas de l'oubradou
Trasièn l'agulha... Au lavadou,
Sans derrancà, d'una man lesta,
Quau grifava, quau brandissiè
Lou linge, e quau trefoulissiè
Dins l'eigueta de la ribièira?
— La sabounaira, en brandoulant,
Qu'acampava pèr sa verquièira
Ce qu'on perd souvent en fiéulant.

A l'auboi, chasca doumaisella
Que dansava lou rigaudoun
N'aviè pas frech au coutihoun;
Tambèn voulava la dentello
Que fasiè ventouèr au couifet,
Amai lou riban dau courset.
Souleta au bord de la ribièira,
Couma un grel flourit se gimblant,
Demourava la lavandièira
Sout lous rais d'un sourel brunlant.

Louplesi veniè faire lega...
Mais s'enchauta d'aquel refrin,
La sabounaira qu'es en trin ;
S'encouris pas de petelega:
Au traval pren tant de plesi
Que l'amour pot pas l'enclausi...
Atabé, long de la ribièira,
Lou gandard, que vai barrunlant,
Passa lis... e dis : « La ladrièira
De sabounaira a ges de flanc ! »

La sabounaira es pas fantasca ;
Es piéucella de tout perfum ;
Triha pas sas nièiras, au lum,
Dins las regas d'una pèl flasca....
Despioi lou front jusqu'à l'artel,
Res la fringa que lou sourel
E l'eigueta de la ribièira,
Que rauba as rais de l'estelan
Una lustrada vertadièira
Pèr soun miralhet pendoulant.

Couma la cigala es galoia,
Cascaia couma un roussignôu,
Es pu viva qu'un esquirou...
Tant soun cor es clafit de joia,
Que sèmpre on vei sa bona imou,
Embé las lunas de sabou,
Mirgalhejà sus la ribièira ;
E, s'un chagrin vèn en miaulant,
Sa man barra la catounièira
E lou trais dins lou nivoulan.

Dametas e doumaiseletas,
S'avès de linge blanquinous
Qu'asengàs embé tant de goust
Pèr engabià vostras carnetas,
Oublides pas lou bras garrut
Que lou brandis, lis ou bourrut,
Se jamai long de la ribièira
Anàs veire, en vous regalant,
Coussi fai la manifacièira
De sabounaira, en bacelant.


14 de Jun de 1884






.

Aucun commentaire: