dimanche 2 septembre 2012

Peireto Berengier : Cansoun del verbouisset


.





Cansoun del verbouisset





Dins lis Ate dóu V° coungrès de l'A.I.E.O. (1), à Toulouso (19 - 24 d'avoust 1996), legissèn uno poulido coumunicacioun d'Eliano Gauzit: Un pays imaginaire où l'un y perd et l'autre y gagne. A propos d'une chanson occitane dite catare (p.351).
L'autour ié relèvo e i'estùdio 25 versioun d'aquelo cansoun fouclourico. Vuei, avèn lou plasé de pousqué n'apoundre dos de mai à-n-aquéu corpus. La proumièro es la versioun cantado dins lou sud de l'Ardècho e enregistrado pèr l'assouciacioun óucitano loucalo, La Faraça, dins soun disque: Al païs dels Vans. L'autro, relevado pèr Frederi Mistral dins soun antoulougìo coustituïdo, d'après lou proufessour Leonard, entre 1847 e 1852, es depausado à la Biblioutèco Inguimbertino de Carpentras. Es noutado dins la seicioun "chansons" d'aquelo antoulougìo souto lou titre L'Amoureuse enquête. Mistral l'imitara plus tard pèr escriéure la poulido cansoun dóu page Dragounet dins "La Rèino Jano".





I- Versioun di Vans (Ardècho)

Al camin del perboisset (2)

Al camin del perboisset (bis)
L'un i pèrd l'autre l'i ganha ai! ai! ai! ai!
L'un i pèd l'autre l'i ganha.

Ièu i ai pas res trapat
I ai perdut ma mìa Joana.

I avià tres damas dedins
Las tres s'apelavan Joana.

M'en retornèri solet
Al fins fons de la montanha.

II- L'amoureuse enquête

Au camin dis amourous
Un ié perd, l'autre ié gagno
Bon, bon, bon!

Iéu ai jamai rèn perdu
Qu'uno fes ma mìo Jano.

La siéu anado cerca
Au fin founs de la mountagno.

N'ai trouva qu'un bastidoun
Qu'èro tout cubert de sagno.

I'avié tres damo dedins,
Tóuti tres s'apellon Jano.

E m'an óufri à dina,
A soupa e coucha 'm' éli.

De dina, dinarai bèn,
De coucha vous remercìe.

Coucharai tout près dóu fiò
Sus 'n pichot fagot de sagno.

Quand soun sus la miejo-niue
Li damo apellon: Servanto!

Servanto, levas-vous lèu,
Que lou soulèu s'esparpaio.

Madamo, es pas lou soulèu
Lou galant brulo si braio!
Bon, bon, bon!
Lou galant brulo si braio.

Es uno varianto procho la de Damaso Arbaud, noutado pèr Eliano Gauzit.

III- La Rèino Jano

(Ate II, sceno 5)

Au camin dis amourous
Un ié perd, l'autre ié gagno.
Que regrèt
Jamai digues toun secrèt.

Iéu, lou cregne bèn que trop,
Ié perdrai ma migo Magno.
Que regrèt…

N'ai proun vist, prroun entendu
Pèr douta la malamagno…

I' a 'n gros nivo que parèis
Au bèu de la mountagno…

Rèn de bon noun pòu veni
De la marrido coumpagno…

De la vièio aviso-te
Car tirasso que magagno…

E de reprene un pau plus liuen (Ate 3, scceno 3) :

Au camin dis amourous
Un ié perd, l'autre ié gagno,
Iéu i'ai jamai rèn perdu…
E vivo la rèino Jano!

Es la souleto versioun que remplaço lou "païs de Perpignan", "de Leridà" o "dóu verbouisset" pèr "lou païs dis amourous". Autambèn, lou proufessour Leonard dins soun estùdi sus La rèino Jano (3) pòu dire que s'es uno varianto belèu mens preciso es plus poulido encaro, e Mistral la trasformo en cant de vitòri.


Peireto Berengier





Noto

1- Assouciacioun Internaciounalo d'Estùdis Oucitan, G. Gouiran, 4 bis rue Denise 34000 Montpellier.
2- La Faraça, G. Maruejouls, Los armas, Chamfagou, 07140 Les Vans.
3- L'Astrado, 1974.



.

1 commentaire:

Partager le Voyage a dit…

Ai tant aimat aquelo comunicacioun. Moun grand ouncle Noé cantabo la Routo de Perpinya quan fasion la festo et jusqu'avuei cresion encaouro qu'ero uno fantasié. Aur aqueste matin ai trapat http://c.barret3.free.fr/cansou/Cansou.htm

Cansounier de Lengadoc

EDICIOUN DE LA MANTENENCIA DE LENGADOC
MOUNT-PELIè - 1942

la cansoun es "Lou chibalier fidèl ou Lou camin de Lerida"

mas disount : " Comme "lou bouier", cette chanson a été défigurée par l'adjonction de couplets grotesques" (erount pas pla douberts en 1942)

MARSYAS 2 e Peireto vos remercigui tant per aquèl blog.

Escrivi tapau sur lo Lenguedoc... si voles agachar un pou :

http://dedieujeanfrancois.blogspot.com/2014_10_01_archive.html