dimanche 16 septembre 2012

J d'Arbaud : Lis Aigo


.






Lis Aigo



Anda di pople, engèni viéu, bèuta di femo,
Esperit musicau qu'alargues lou canta,
Quand sus mar m'enanère, au proumié cop de remo,
Alentour dóu batèu vous veguère mounta.

L'eterne pensamen que tèn lou cor di raço
E ta malancounié, me n'as empli lou cor,
En me menant liuen dóu soulèu dins ti neblasso,
Maire de l'aubo, dia estello e de la mort.

T'ai visto, retrasènt lou mesclun dis estello
Au mitan di lono salanto e dis estang ;
Sus lou Rose abriva, li rai dóu souleiant
M'an fa vira la tèsto e clina li parpello,

Aigo qu'abéures l'ome e coungreies la sau,
Qu'as pourta li vièi diéu sus tis èrso latino,
Tu que, bagnant li pèd dóu Crist de Palestino,
Cantaves sourb bèu noum i goufre prouvençau.

Vaqui perqué, de-fes, s'ai entendu dins l'aire
Lou cant adoulenti di piéucello d'Ellas,
Pregue lou Diéu crestian e siéu, ome de mas,
Lou fraire pensatiéu di pastre e di pescaire.

De toun vanc majourau, de ta tranquileta,
Gardarai lou rebat dins moun amo pïouso,
Aigo dóu Rose viéu, mar d'estiéu, aigo urouso,
Douno toun giscle e ta butèio à moun canta.


.

Aucun commentaire: