jeudi 20 septembre 2012

J E Castelnau : LOU CATALANISME


.


(écrit à Cette, en Cettois,
dans la graphie Cettoise par un Cettois)







LOU CATALANISME


A VALENTI ALMIRALL
Président das Jocs flourals de Barcelouna



Ai vist entrefoulit couma aimes ta patrïa!
Toun bèu Catalanisme emb' amour la destria,
E lou fioc de ta pluma enaurant sa fiertat
La fai veire pu bella e sèmpre pouderousa
Jout sa mantiha d'or, couma èra antan: urousa
Sus terra e sus la mar, en plena libertat.

L'aimes couma es ? tant mius ! e l'aimariès couma èra,
Dins sa granda espandida, en roc, en aiga, en terra ;
Recaufada lou jour au sourel brasat d'or,
Ou dins l'escura nioch que l'azur enmantella
Esclairada as bèus rais argentats de l'estella,
E poumpant lou soulàs d'un bord à l'autre bord.

Ta patria, Almirall, nous remebra la glòria
Das valènts Catalans qu'an fourçat la vitòria
D'escriéure en letras d'or lou noum d'omes d'elèi
Que, l'espasa à la man, as jours de la bataia,
Ardits e lou front naut, sans mesura sa taia,
Fasien mètre à ginouls un pople amai soun rèi.

Erou de fiers guerriès, lous que ta Catalougna
Aviè fach abàri garruts e sans vergougna,
Tal que lous as cantats aqueste mes d'Abriéu ;
Mes aqui finis pas la famousa rengada:
Se lous falié noumà, sus l'istòria apugada,
Musa, avant n'en veiriès carrejà d'aiga au riéu!...

Mes à despart as mes dins una paja unica
Tous galois troubadous de la court pouetica,
Noumats ajuste drech « lous chantres de l'amour »,
Pioi-qu'embé sas cansous e soun gènt saupre-faire
Avien toujours lou biais de se tira d'afaire
Sans redouta jamai das coumbats la rumour.

N'as pas res oublidat de ta poulida raça,
Ni soun vanc arderous, ni soun iol que menaça
Ou lusis de perdoun ; ni de soun cor doubèrt
La gracia e l'amistat que de-longa regoula
Pèr la fraternitat, couma la font que coula
L'estiéu dins la pradella e long dau bouissou vèrd.

Anfin, tout de bon biais a près la defilada :
Coustume, usage, goust, jout ta pluma afilada,
De la bôria au palais, de la draia au draiôu,
Couma de champignouns an fach soun espelida,
Pèr prouba que la flou n'es pas anequelida
Dins lou prat catalan, paradis espagnoòu.

*+*+*

MANDADIS

Ara qu'ai lecat dins la bresca
De toun gènt libre tout lou mèu,
Lou vau càbi jout un ramèu
Que counsèrva sa rama fïesca.

Se Diéu-z-hou vôu, jitarai l'esca
Pèr lou mes de Mai toujour bèu ;
E, qu'acampe escarpa ou barbèu,
Veirai couma se fai la pesca.

Mes fau qu'encara jout lou pont
Passe força aiga, e de la font
Que giscle a plen rach toujour linda.

E pamens n'ai l'espèr charmant
De poudre te sarrà la man
E d'ausi couma toun cor dinda.





Seta, 14 d'Outobre de 1886







.

Aucun commentaire: