vendredi 4 février 2011

J.-L. ALIBERT : L'AIGAT

.



MARCEL LOU COUMPAGNOU
(Suite)

Scèno de l'Aigat de 1861
AOUTUR J.-L. ALIBERT, de Rococourbo,
Courounat à Beziers en 1859 per un aoutre pouème patés,
LA FOUN DE SILOE
Prex d'aqueste : 25 c.
SE BEND, AL BENEFICI DAS OUBRIÉS,
A CO DE M. MOUNTPELLIER, Marxand de libres à Castros
E de toutes lous aoutres libraris dal departoment.
____________
1863




L'AIGAT
.

Mès qu'aousissi ? qun brux ! tout lou mounde es en l'aire.
La rebièiro s'asoundo : un aigat ! un aigat !
L'Agoût es uno mar ; se creis encaro gaire,
Dins l'affa d'un moument lou bilaxe es negat.
Et la rebièiro creis, creis touxoun, es affrouso,
Xamai s'èro pas bist pareillo inoundatiou ;
De su l'anto dal pount l'aigo dexa se pouso ;
Pertout l'esfrai, lou dol et la desoulatiou.
Moun Dious, quant de malhurs aquel aigat carrexo !
Quant de prouxets engats dins l'aigo de l'Agoût !
Quant de mounde sans pa, sans abric, sans esplexo !
Et baste encaro, baste aqui souguesso totu.
Sabez lou brux que fa lou mounde un xoun de fièiro ?
Abez sans doute aousit aquel brounzinadis.
Sabez coussi, quand ploou, dins uno fourniguièiro
Trotou las afourmics, poble boulegadis ?
Eh be, tout lou bilaxe en foulo se boulego ;
Tout camino su'l pount, et n'es pas sans rasou ;
Un xouin' home es aqui tout raxent de susou
Que crido tant que pot : uno droll se nego !
Paouro drollo ! al moument de s'en tourna à l'oustal,
Countento de soun faix de menut broucatal,
Dins la plano de l'îlo, abal, lèn dal bilaxe,
L'aigo que touxoun creis yé barro lou passaxe,
Mudo de desespèr, l'ancouro de salut
Es d'escarra, se pot, su l'albre ramelut
Qu'un miracle dal cel a mes à sa pourtado.
Tres cops xusqu'al brancat es gayrebé mountado,
Et tres cops, al moument que toco lou brancat,
Tres cops tourno toumba; las forços y'oou manquat.
Paouro drollo ! quand bèi qu'aici tout l'abandouno,
Lèbo lous èls al cel, à l'albre se crampouno,
Et l'Agoût a bel creisse, escuma, l'englouti ;
De rouls entiès oou bel, en passent, l'espouti,
A l'albre de salut sas mas sou clabelados.
Tres houros oou sounat loungos coumo d'annados,
Y a tres houros dexa qu'es dins aquel estat,
Dempèi qu'aquel tourment per elo a coumençat.
Oh ! que fenio, que fenio
Aquelo mourtalo agounio !
Pulèou la mort qu'aquel tablèou :
Que fenio, n'es pas trop lèou.
Tres houros de countun dins un' aigo glaçado ;
Tres houros de countun amm' aquelo pensado :
L'aigo creis, creis touxoun ; aro me mounto al col ;
Aro m'accoumpelis ; aro la nèit arribo ;
Aro l'albre, en toumbent, m'engloutis touto bibo.
D'y pensa souloment y'a de qué beni fol.....



0+0+0


Transcription & idée de publication : Alan Broc ( janvier 2011)

OURTOUGRÀFIO

Ei gardat l’ourtougràfio d’ourigino per lei letros, pas peis accents grafiques. Èi sounque suprimats de "é" e de "ï" trop inutils deïn de mots coumo : "béni, espéra","aïci"....

LENGO

Coumo la qualitat de voucabulàri es excepciounalo me sèi permés atabé de redreissa dous francismes:
- èi escrit "natural" ounde i avio escrit "naturel"
- èi escrit " boux" e "millo bouses" onde i avio "bouès" e "millo boises"
Lou x represinto eici la letro j, g, de cops la letro ch, e se prounoùncio /ts/ dien lou parla de Rococourbo (al nord èst de Castros)


.

Aucun commentaire: