lundi 28 octobre 2013

A. Langlade : LOU SOUREL E LAS GRANOULHAS




LOU SOUREL E LAS GRANOULHAS


AU FELIBRE AUGUSTE DE VEYRIER
 
 
Un jour de greva caumagnassa,
A l'oura qu'au suquet das trucs
L'auba manda un darriè trelus
E que la suita vai en cassa,
Dins las rausieiras d'un estanc,
En granda foga cambejant,
Touta la raça granoulieira,
Per venì prene la fresquieira,
Bandìs sas cachas de limpun;
Lèu-lèu coumença un long plagnun,
Que digue, un senodi, una sega
Qu'auriàs, saique, ausit d'una lega:
— Ai, que fai caud! couë! coui! couà! couà!
Noste estanc se vai tressecà,
La palus serà 'nvapourada,
Se countunia l'escaumarrada.
Moun Dieu! damoussàs lou sourel;
Avem bèu graulà per la ploja,
En van cadun focha e refocha,
Lou nìbou fugìs davans el.
Maufaràs, s'un jour dispareisses,
Granoulhas, limaucas e peisses,
Sus terra aurem lou Paradìs...
Après tant de dichs e redichs,
La nioch aguet finit sa posta,
E tre qu'un lus ven sus la costa
Anouncià l'astre majourau,
Lous repoutegaires fan siau,
E cadun regagna soun trau.
Adounc, dins l'inmensa espandida,
Lou que dona jour, saba e vida,
Alarga sous rais magestous,
Sans s'enquerì se sa venguda
Per quauques-uns es mau vouguda,
Ou se l'escur n'es pas jalous
Trai sous lamps, en dralhant sa via,
Sus tout ce qu'es brute, ou coungrilha
Sus tout ce qu'en l'aire se mòu
Ou cava e rabala per sòu;
Dins l'aiga mema, la peissalha,
Quand es à soun pountificat,
Qu'en sus de la mar se miralha,
Dins sas cafournas lou reçap.
En fenicioun, quand l'aura bousca,
Flouretejant la lona fousca,
Las granoulhas, maugrat sous ais,
Van s'abeurà de sous dardais!

Aucun commentaire: