mercredi 14 avril 2010

Anna Carissuna : PAPA - BUBÀ (auvirnhat bergamasc Piemountes)

.


L'on voit sur cette peinture de la nativité un joueur de Beghèt
instrument traditionnel, quasi identique à la Cabretto Auvergnate!


Les ponts entre les parlers néo-romans du sud de la France & les dialectes italiens sont rares! Rares sont les traductions voire les thèmes, enfin en voilà une!
Entre trois parlers, trois régions qui se ressemblent, moyennes à hautes montagnes, terres de gens rudes & âpres à la tache...

Auvergnats, Piémontais & Bergamasques font bon ménage.
Marsyas 2 dans sa volonté de pont & d'ouvertures vers la latinité vous offre cette version... Là, le livres des records est pas loin, telle est belle la performance, de notre ami Alan Broc !



0+0+0+0+0+0+0


BUBÀ

Coss’ ullet dim, Bubà
quando umai to parlaèt nomà col öcc,
ransignà sö ’ndol lècc come ü tusì
che ’l ga püra di ömbrée ?

…….

Po a l’invèren l’indaà ’nvers a la fi :
la dé la s’a slongàa ’ndi sire frége
e ’l sofiàa sota i arch chel vènt segrit
che ’l ciamà l’erba nöa.

Té to ’l sentìet da delòns la prömaèra
e tot l’sìet che la t’avress pö troat
a faga unur quando la föss riada.

L’ìa chel pensér che ’l t’a greàa,
pö dulurùs de l’angonéa
che la ülìa mai finì.

Mè’l sò, Bubà, che l’ìa chèl vent
a spalancat i öcc a l’impruìsa
a sgürli li tò poer oss, come ün invìss
de forsa e de züentü.

Bubà, prope chèl ültem
inviss de éta
l’era ’l to testament :
noter a ’m passa, come ’l tép e ’l vént,
ma la éta l’è atüso prömaera,
semper la turna, sens mai fermàss.

E adèss, che’nd’ aria ciara
l’erba noèla la sberlüss al sul,
I m’a par de sét amo’, Bubà, ’l to pass.


Anna Carissuna
(de Par en Val Seriana)



Revirado auvirnhato d’Alan Broc :


PAPA

Qué me voulies dire, Papa
quand me parlabes pas mai qu’ammé lis ueis,
jagut soubre toun lèit coumo un droullet
qu’o pour dis oumbros ?

……

Puèi l’ivèr anè vers sa fi :
li jours se faguèrou mai loungs durant lei sirados freidos
e souto lis arcados bufabo aquel vent glaçat
qu’o sounat l’èrbo niovo.

Tu la sentissies de lonh, la primo,
e sabies que te troubario pas mai
per li faire ounour quand sario arribado.

Aquelo pensado te pesabo,
mai doulourouso que l’angounìo
que voulio pas jamai achaba.

Ieu sabi be, Papa, qu’acò èro aquel vent
que te fazio escaraia lis ueis à l’improuvisto,
qu’o revilhat tas pauros ossos, coumo un frejoulum
de forço e de jouventut.

Papa, aquel darrier
frissoun de vido
èro toun testament :
nousàuti passan, coumo lou temp e lou vent,
mas la vido es parièro à la primo,
que tourno sempre, e s’arrèsto jamai.

E abouro que dien l’aire linde
l’èrbo nouvèlo resplendis al souïlh
èi l’impressioiu d’augi un cop de mai, Papa, toun pas.



Traducciou piemounteso
d’Anna Carissoni, l’autouresso.

(Sèns aquelo la versiou piemounteso aurio pas pougut revira en auvirnhat. Dien l’aute sens, lou tèste ouriginau bergamasc m’o ajudat à coumprendre la versiou piemounteso)

Papà

Ché ch’it vulìe dime, Papà
quandi giumai it am parlava mach con j’öj,
pasià ant ël lèt parèj ’d na masnà
ch’a l’a pur ëd j’umbre ?

…..

Pöj l’invern a andasìa vers la fin :
I dì as ëslungava ant le sèire frèide
e a büfava suta j’arch cul vent geilà
che a ciamà l’erba növa.

Ti it lu sentìe cul vent,
It sentìe dalons la Prima
e it lu savìe che a l’avrìe pì nen truvate
a feje unur, quandi ch’ füssa rivà.

A l’era cul pensé che a t’agrevava
pì dulurus ëd l’angunìa
ch’a vulìa pì nen finì.

Ma mi lu sö, Papà, ch’a l’era cul vent
a spalanchete j’öj a l’ampruvisa,
a sucrulé tùe povre ossse
parèj d’ün frissun
ëd forsa e ’d giuventüra…

Papà, franch cul ültim
frissun ëd vita
a l’era to testament :
nujautri i passuma, cume ’l temp e ’l vent,
ma la vita a l’é parèj ëd la Prima,
sèmper a ’rturna, sensa mai fërmesse.

E adess che ant l’aria ciaira
l’erba növa a bërlus al sul,
a ’m’ësmija ’d sente turna, Papà, ël to pass.



Anna Carissoni

.


Aucun commentaire: