jeudi 26 février 2009

William C. Bonaparte-Wyse un Ami de Mistral, de Mallarmé &... de Balaguer

William Charles Bonaparte-Wyse (1826-1892) était, par sa mère, le petit-fils de Lucien Bonaparte, frère aîné de Napoléon.

Riche officier irlandais et poète, membre de la Société orientale de France, Bonaparte-Wyse vint à Avignon en 1859 pour rencontrer un des frères de Théodore Aubanel : Charles Aubanel (1827-1880) qui était lui aussi membre de cette Société et c’est à cette occasion qu’il fit la connaissance du Félibrige par lequel il fut séduit ; il apprit alors le provençal et écrivit des poèmes en provençal qu’il signait lou felibre de l’Esmeraudo (émeraude) ; il publia notamment, en 1867, Li Parpaioun Blu (le papillon bleu).



A MOUN CAR AMI VICTOR BALAGUER

de Barcelouno
A prepaus de sa letro dóu 29 de janvié 1867

Se toun marrit sort t’a bandi
Liuen de toun nis lusènt, dins la niue tenebrouso,
Noun te lagnes, ami,
E noun cuerbes lou lum de ta caro autourouso,
Qu’ai visto tant de fes enaurado e courouso.

Se, vuei, de toun Brand soulèu d’or
As “souto un cèu de ploumb” soulamen remembranço,
Ami, dedins toun cor,
Amosso ta tristesso, atubo toun audanço,
E largo à toun entour ti bèllis esperanço.

Foro de toun orre pegin!
A bèu geinoun davans la lèi vièio e divino
Que te murmuro ansin:
— Touto roso que briho a sa part dis espino,
La cimo la mai auto a lou mai d’eissuchino!

Ah! dins lou paradis d’Amour
Que i’a d’infèr secrèt! Ah! quant, l’ome de glòri
Atiro à soun entour,
Coume de courpatas que sènton la vitòri,
De nèsci plen de croio e de sot tantalòri!

Meme di Sant l’aut estrambord
A si long fernimen, a sis ourlants abisme;
E l’Eisil e la Mort
S’acrocon bèn souvènt, pèr l’acord de l’Autisme
I tacoun escalant dóu grand Patrioutisme

A tu dounc la resignacioun!
E fai, tu, sènso pòu, au Bon-Diéu bono mino;
Noun en van toun vistoun
Vèi plus de toun païs “la plajo serpentino,”
Et dóu vièi Mount-Serrat li dentello divino!

E noun en van te brèsso plu
De toun amado mar la suavo armounìo;
Nimai, autour de tu,
Vounvouno coume un brusc de lusèntis abiho,
Lou uervihous parla de ta fièro patrìo!

Noun, noun en van, moun bèn-ama!
E te dirai galoi (tu, l’auras en memòri! )
Que toun eisil sara
Rèn qu’un reculamen, à l’aubo di vitòri,
Pèr faire un saut plus bèu dins lou champ de l’Istòri!

Aucun commentaire: