vendredi 27 février 2009

Sèrgi Goudard : L'estella di 7 rais



Sergi Goudard a écrit ce texte en mai 2005. Passioné d'histoire locale, de particularismes vivants dans les parlés d'Oc, est natif de Bouzigues, mais vit en Provence depuis bientôt 20 ans. Il met la langue au centre de la transmission locale des savoirs, coutumes & de la force de chaque génération qui se sont succédées.

Ce texte est écrit en languedocien maritime (parlés du périmètre Sète, Bouzigues, Montpellier, Lunel, Palavas).
Suite à l'étude du CNRS de 1954 par Mr Michel, pour l'Atlas Linguistique, qui donna l'ouvrage : la Langue des pécheurs du Golfe du Lion.
Ce dernier, en présentant la spécificité de ces parlés, insiste sur la double présence, dans cet ensemble territorial, du provençal (maritime & rhodanien), ainsi que du languedocien dans sa version de Béziers. Patrick Colombo dit " Lou Caramentran" en a corrigé l'orthographe & la syntaxe. Ce texte fut publié en l'état dans "Li Nouvello de Prouvènço" en 2005.


L'estella di 7 rais

« Lou soulèu me fai canta » es acò qu'es escri subre la porta de l'oustau de Mistral à Maiano. En me passejant dins lou pargue d'aquel oustau mounte cada arbre es presentà amé de dichas dóu mèstre, m'es venguda l'enveja de vous presentà aquela recerca rapida subre l'estella di 7 rais.

Quand cercas que que siegue sus internet o dins lous lìbrous, i'a un fube d'enfourmaciouns à pousita sus aqueu sujèt. Dins las annadas nounanta, dins las primièras annadas de las "Nouvello de Prouvènço" i'a bèn agu un proumiè travau. A-n-aquela epoca, lou denoumà Camihe, qu'escrivié aquel interessant article, a subre tout insisti sus lou tèma dóu diéu Mitrà que dins la mitoulougìa antica fuguè tras que presènt dins nostres relargs. I'a un mouloun d'endré ounte toujour ara, i'a de cultes mitraïcs que soun passà dins lou foulclore. Mounte rèston mi gènts, pèr cada fèsta patrounala de la pichota ciéuta de Mèza, dins Erau, vèn espeli un biòu, una mena de Tarasca que van sacrificà à la fin de la perioda festiva, subre un autar. Aquéu rituau poupulàri e foulclouri es està représ dins la tradicioun poupulària coume fèsta d'aboundança, perdequé lou biòu sauvava de la fam pèr soun sacrifice lou pople. Mai pèr iéu, es un rèsta de quicon mai, un quicon Mitraïc. Mitrà avié coume simbole aquela estella di 7 rais, que rapresentava lou passage de la luna au soulèu, dins un sèns partènt de la drecha pèr anà vers la senestra, que rapresentava tabé lous jours de la semana, egalamen l'ordre dóu mounde counegu.

Se poudèn pas soulamen arrestà a-n-aquéu biais de vèire mai cercà un pau mai perdequé lou mèstre prenguè aquéu simbole. Mistral, de lou que sabèn, coume pèr toutes lous aspècts de soun remirable
travau, es està toujour amé dos faças, que siegue dins la pouësìa , la poulitica, la soucietà...
Pèr lou qu'agacha lous camins de l'esouterisme e de la simboulica, s'es toujour defendu d'èstre un pagan, mai èra envirounà soulamen d'umanistas e d'autras menas de tipes o de fennas pus ou proun mistics. Coume mistic, dins lous païs d'O, n'avèn un de prima pountura que se sounava Antòni Fabre d'Olivet. Dins soun remirable travau : "La langue d'Oc rétablie" es éu lou proumié qu'enventè lou councèpt de : "Dis Aup i Pirenèu", que una cinquantena d'ans pièi lou Mèstre de Maiano faguè siéu. Dins aquéu tèmps, fuguè pas coumprés coume un plagiat mai coume un desveloupamen d'un
biais de pensà o de vèire qu'eisistissié. Acò me fai pensà que Mistral pousquè pas passà en defora de l'obra mistica inmènsa d'aquéu pensaire, belèu un dous pus grands dous païs d'O, mai força mescounegu. Aquéu Fabre d'Olivet vivié dins las annadas avans la revoulucioun francesa enjusqu'à quauquas annadas avans la naissènça de Mistral. A fach un travau remirable sus toutas las tradiciouns de la Mieterrana. Subre tout es un autour coume Mistral, qu'à emplegà soun travau pèr fa respeli de tradiciouns perdudas ou desaviadas. Nous a parlà tout coume Mistral dous Grècs, dous Jusiéus, de l'alchimìa.

En cercant un pau mai liuen , un cop qu'ère à Bergamo, en Itàli, dins lou cor de la baselica d'aquela prestigiousa e rica ciéutà , veguère dins las marquetariès que l'oundron tabé una rapresentacioun d'una estella de 7 rais. Coume toujour, n'i a que te vèndon de libres pèr t'esplicà tout acò e lou que me lou vendié n'èra tabé l'autour. M'espliquè qu'aquelas decouraciouns rapresentavon l'imaginàri alchimic legà à la bibla. Aquela estella de 7 rais, en alchimìa, en defora de la significacioun de las planetas e dous jours de la semana, coume dins Mitrà, es subre tout lou simbole dóu pourrimen avans la renaissènça .

Aqui, poudèn faire lou liam pressenti amé Fabre d'Oulivet, que el tabé travaiava sus un ome nòu, resultat de las culturas ancianas, un pau coume lou mèstre. Après, en cercant mai, trouban un fum de rapresentaciouns de l'estella de 7 rais, que siegue dins las catedralas, dins l'achimìa etc.
Dins "Lou Pouèmo dóu Rose" Mistral escriguè :

- Soulèu de la Prouvènço,
0 diéu que ié coungreies lis angloro,
Que fas sourti d'en terro li cigalo,
Que dins mi veno marfo e palinouso
Reviéudes lou sang rouge de mi rèire,
Diéu roudanen que lou Dra dins si vòuto
Agouloupo, à Lioun, au Bourg, en Arle,
E que dóu negre tau dins lis areno
Encaro vuei t'es fa lou sacrifice
Incounsciènt, diéu qu'escavartes l'oumbro
Galoi, qu'en uno ribo incouneigudo
Vuei es desert toun autar- e toun rite
abandouna dins l'óublit, iéu barbare,
Iéu lou darrié bessai de ti cresèire,
Vole sus toun autar óufri, premiço
De ma felicita, ma niue de noço.


Lous tres mots que soun : SOULÈU ROUGE NEGRE, soun las tres grandas obras de l'alchimìa, es pas un asard se Mistral lous emplega. Tout acò simplamen pèr lança un aisse de recerca, un biais nouvèu de vèire aquéu simbole pouderous, qu'à l'oura d'ara, es gaire utilisà. Quau se ramenta que, à quicon proche au meme moumen que Fabre d'Olivet, i'avié en Avignoun quauque rèsta d'enfadàs que perpetuavon las tradiciouns de Dom Pernetty qu'èra, amé sa mena, lou cap de l'alchimìa avignounenca qu'es estada proun couneguda dins lou mounde entiè ?

I'a gaire de mounde que se soun interessà à l'aspèt simbouli dins la pouësìa de l'inmensa obra dóu mèstre. Avèn agu subre tout de travaus literàris o de critica. Cau lançà lou le pèr encita quauque estudiant o cercaire à menà aquela obra, perdequé acò's un travau vertadieramen universau. Coume Fabre d'Olivet dins l'umanisme e lou misticisme, Mistral espremiguè aquéu biais de pensà vertadieramen mieterran e latin pèr faire lou felibrige. A l'oura d'ara, se Prouvènça e Lengadò volon gardà sa lenga, dèvon menà aquéu travau de recerca e de trasmessioun de memòria d'un passat riche e pouderous. Un pau coume la lenga que quand la tenes te libera de tout liam, es pariè pèr la simboulica e la tradicioun umana e mistica. Lou pople a besoun d'acò pèr avança e gaire d'autres resounamens, subre tout poulitics. Lou jacoubinisme nous a menà ounte sian. Devèn creà una autra simboulica o belèu renfourti aquela qu'eisista pèr countunià amé fisança dins lou sègle que coumença. Mistral avié dounà aquela estella coume estella poulàri de soun travau, amé lou souta-entendu d'èstre aquéu liam entre lou passat e lou futur, entre l'acabamen d'un mounde e la debuta d'un autre.

D'autres poples uson toujour dóu simbole de l'astre di 7 rais coume lous sàrdous que, dins la siéu singularita isoulenca, an aquel astre coume simbole souciau e culturau.

L'istòri es pas facha de roumpeduras, au countràri de ço que nous vòu faire engouli la cultura óuficiala. L'istòri es coume la definicioun de la lenga que fasié Mistral :
es un clapàs ounte cadun a pourtà sa pèira, quau que sieguèsse.
Dins l'istòri, sian en defora dóu cartesian e dóu scientifi. Sian dins la pouësìa e dins la simboulica. Sian simplamen aqui pèr trasmetre un sabé e pas lou moudificà dins lou biais que nous agrada; simplamen dounà ço qu'avèn fara sanjà las causas. Lous qu'an cregu de poudé sanjà lou mounde soun restà en defora dóu camin, soun està escoutà belèu un pichot moumen, mai gaire ne restarà. Lous qu'an fach passa un quicon d'un biais persounau e belèu pas tant revouluciou- -nàri noun sian restà dins l'istòri. Mistral, pèr lou que nous agacha, es lou meiour.

Pèr acabà, à l'oura d'ara, i'a pas grand mounde que pourta e qu'es counsciènt de l'eisistencia, d'aquela estella. Lou capoulié e lous sendics l'an coume signe destintiéu. Quauques groups musicaus de las valadas piemountesas d'Oc n'uson pèr se demarcà de l'estella di 5 rais que fa proun pensà à Mao. Pèr eles es signe fort. Mai devèn pas trop l'agacha perdequé riscan de se brula lous iols amé aqueles 7 rais. Devèn gardà aquéu simbole coume una estella dóu matin plena d'espèr e pas coume un estella dóu ser de
nostra civilisacioun roumana.

Aucun commentaire: