jeudi 14 novembre 2013

J. Tellier : MATIÙ DE CANTAGRILS






MATIÙ DE CANTAGRILS 



Matiù de Cantagrils, Mativot per escai
Brave ome se n'ia un, e bisquant pas jamai,
Courdouniè de mestiè, e mèstre en galejada,
S’en anava au Clapas, per passà la journada.
Vai dounc prene lou trin, e pla tranquilament
S'estalla tout soulet, dins un coumpartiment,
Quanta chança soudis, escampant sa casqueta,
De pourre faire un som sus aquela banqueta,
Sera tant d'arapat, lou que vèn sera tèu,
Prenguent nostre cantou, e baissen lou ridèu!
Ailas courta illusiù, adiù la roupilhada
Car sul cop n'en mountèt touta una coutrilhada!
Un lapin dins un sac, tout quatre grands paniès,
Tres cofres a capèl, passèroun lous proumiès,
Tres dametas de toc, car n'avion la pèl ruda,
Un vielhet de boun biais, una femna barbuda.
Tout acò s'estalla sans bounjour ni boun sèr
E davans Mativot, vous an un pichot èr!
— Barras lou fenestrou, e butas la boulhota!
— Fourbias-vous un pauquet, raport a ma capota!
— Fumas pas per asard? lou fum nous fai toussi!
 Avèn toutis pagat, sèn lous mèstres aici!
Deque tron es acò, d'ount vèn tant d'insoulença!
Pensava Mativot, calculant sa vengença.
E la vengença ailas, se faguèt lèu senti,
Pas que de ie pensa, me fai estrementi
Tout couma un vent foulet que monta e tourbilhouna,
Dins lou coumpartiment, un quicon empouisouna!
Ah Messieus! quanta audou! quant ourrible bouquet!
Aussi das vouyajours, arrestèt lou caquet.
Chacun sans dire mot, preniò soun alenada,
N'ausissias que soupirs, seguits d'una bufada
E cadun d'espià, d'un cop d'iol amagat
Se per un cop d'asard, n'aviò pas causigat!
— Es belèu moun lapin? pensava la barbuda,
Tant ben disiò pas res, mai sièguesse lenguda.
— Ount diable sèn venguts? sèn dins quauque seignas,
Asardèt lou vielhet en se tapen lou nas.
— Me vau estabani! souscava la dameta,
 Es quicon de pourrit que ia joust la banqueta!
E la que dau tabac, crentava tant lou fum,
Saviò pas per ma fe ounte penja soun lum.
Se parlava pas pus de capèls e de moda
Lous bufals, lous soupirs res n'aviò pas la broda.
Lou moucadou sul nas, lous iols sus lou quinquet
N'aurias pas counescut, lou qu'èra mai mouquet!
Tout fièr de soun sucès, e sans mai de rancuna
Matiù de tems en tems, n'en lançava qu'aucuna
Tout anava au meiour, quand dins un grand effort
Faguèt sourti lou vent, un pauquetou trop fort!
Un soun de mirlitoun, de tèla que s’estripa,
Pichot bruch que sourtis, savès de quanta tripa!
E lous empouisounats, couma de gens perduts
Se levoun en crident : — Es tu qu'as fach lou bruch!
 Es tu que d'un pouisou, as troublat nostra joia,
 Sourtiras pas d'aicis, sans paga la foutroia!.
Sios aici, sios alai, lou paure courdouniè
Ausiguèt lous grands mots, dau libre peissouniè.
Ah s'avias vist acò! quanta afrousa tempèsta!
Lous pèusses airissats, lous iols defora tèsta
Eme lous poungs sarrats, joust lous nas de Matiù
Crese que sans la pòu l'auriò escourchat viù.
Cugnat dins soun cantou, faguent facia a l'ourage,
A nostre amic pamens, demourèt l'avantage.
 
Matiù de Cantagrils, qu’es toujour boun garçou
Vourguèt faire la Pas, e dounà sa rasou.
Quand l'èr pur e fresquet ajèt calmat lous ners,
Quand lou fumet sieguèt envoulat dins lous èrs
Matiù prend la paraula, e sus un toun plouraire,
— Ah soudis, se savias, deque venès de faire!
Que lou pople es michant! quand un ome soufris,
S'enchauta de soun mau, e pla souvent n’en ris!
D'un mau tarrible ailas, m'en fasès una ensulta!
Ieu que vau au Clapas, per demanda counsulta,
Se me trapas aici, es pas per agrament,
Cresès a moun respèt e a moun sentiment.
— Au respèt ie cresen, acò d'aquis caucagna,
Mes per lou sentiment, lai i anas pas de cagna!
— M'empacha pas pamens, que moun infirmitat,
A fach vira lou sen, a nostra Facultat!
M'an oufrit cranta cops, en paguent per avança,
De me croumpa la pèl, per estudia la pansa!
Aquela infirmitat, faguèt lou pichot vièl
Dèu èstre lou rebous, d'un raumas de cervèl?
— Per ieu a moun avis, (las femnas soun pas sotas)
Es una indigestiù qu'avès, de quincarlotas!
— Pas res de tout acò, lou cas es pus serious,
Ai la pèl qu'es trop courta, es quicon qu'es afrous!
— La pèl qu'es trop courta? qu'es aquela marana?
Acò ven dau marin, ou de la tremountana?
Es un mau per ma fe, pas gaire counouscut,
Deque tron es acò, e d'ount diable es vengut?
— Acò venguèt un jour, d'un' esplausiù de pega!
Pecaire, de mous iols, gaitas la perpelega,
Per la poudre barra, es aquis l'embaras
Me cal toujour dourbi la porta de detras!
Ai la pèl de moun cors, qu'es talament tibada
Que quand barre lous iols, ia quicon mai que bada
E cresès hou au mens que l'on es dins l'emboul,
Quand per barra lous iols,... vous cal èstre tout soul.



*+*+*



.

Aucun commentaire: