mercredi 20 novembre 2013

A. Langlade : LA ROUMPUDA






LA ROUMPUDA 



A ULISSE DE BOUSCARAIN 


 
Dins l'airitage pairolau,
Tout ce qu'avem besoun s'atrova;
Mais cau pas este pigre à l'obra
E pas cregne ni frech ni caud.
Per ioi, anam roumpre lou caire
Qu'en gran avem tant assugat,
Dempioi que lou filosserà
A destruch nostes plants, lou laire!

Prenguem bèu tal,
Prefouns, egal.
La terra amara,
Qu'alin s'entarra,
Vengue au dessus!
La sourelhada,
Dins la talhada
Fague cabus.
E, pioi, dins la terra mouventa,
Cabirem lou nouvel vengut
Que, tout en riguent, se presenta
Couma un amic incounegut...

Adejà, dous esper, lou vese en ma pensada
Alairant sous gavels sus la gabia acaurada,
S'agroupant l'un à l'autre emb sous fieusses croucuts,
Escalant l'ouliviè, soun vesin, soun counfraire.
Pioi, dejouta lous caps, rousselets e ramuts,
De petassaus de gruns, befis, lusents, madus,
Couma lous que fasiè nosta vigna, pecaire!

La vigna que moun paure grand
Aviè plantat dins sa jouinessa,
Tout en esfatant pan per pan
L'armàs qu'es, ioi, nosta richessa;
Ounte veniè, sus soun viel tems,
Cade jour à la fresquieireta,
Emb ma paura vielha graneta,
L'un emb l'autre se mantenent;
E, pioi, jouta la figueirassa,
Au ròdou ounte pausam la biassa,
D'assetouns sus la girba, au sòu,
Countemplant soun jouine filhòu,
Soun ben pignat e sa vigneta
Que i'an coustat tant de susous.
Aquì, tout fasent la beveta,
Me countavoun sous afairous:

L'enchaiença de soun filhage,
Las joias de soun maridage,
Las penas, laguis ou rambal,
Qu'an esprouvat dedins sa vida.
E la paurieira, qu'an vencida
Embé l'espargna e lou traval;
E soun ainat que la patrìa
Ie prenguet e i'a pas rendut
( Couma fossa autres, jai perdut
Jout lous counglàs de la Russìa );
E soun cadet, moun paire, ai las!
L'ai counegut, mais tout escàs,
Qu'en fasent l'aira, à Tamarieira,
Cassa un cop de sourel e lèu
Mourìs au ped d'una garbieira.
De l'oura en lai, per l'ourfanèu,
E per la veusa en subre-carga,
Fouguet roussegà la poutarga
D'en pus fort que jamai, au lioc
D'ou prene un pau mai à l'aiseta.
Era ben juste, ah! cadio!
Au prefach, zou! la journadeta
Dona pas proun, es trop pateta.

Cau pas toucà lou capitau;
Ce sieu sarà per l'emperau,
Lous dimenches, las matinada,
Au clar de luna, à las velhadas.
Un jour, dins un traval roumpent,
Despioi lou matin sarnalhava,
Ce que s'apela un manja-tems,
Mai d'un journaliè se virava,
Mais el, en prefach? Aboutàs?
I’aviè pas mai qu'un bon groupàs
Per ie faire quità parada,
Amai encara pas toujour!
Dounques moun grand paire, aquel jour,
Embé lou sarnal sus l'esquina,
Dins lous clauselets de Moulina
Bigoutava tant que pouviè;
Tout d'un cop lous rens ie peteroun.
D'aco, faguè 'na malautiè;
Sous quauques solets ie passeroun;
E, desempioi, croucut, garrel,
Lou paure veguet pus lou cel!
 
Terra gresilhousa,
Lesta, rouginousa,
Bèu traval, bon founs.
D'aquela terra,
L'American,
N'es ben groumand,
 
Se dis, prouspera
Milhou qu'en sòus cadoulents, forts.
Avans! faguem nostes esforts.
Un cop que sarem au plantage,
Caucagna! lou pus gros traval
 
Es fach; pioi, vendra lou baral,
Obra sus obra, pioi, antage,
Sagatage, que sabe ieu?
Enfin, cau fa couma se deu,
Se voulem agandì la toca.
De ben proche aco nous pertoca,
Tout noste vieure ven d'aquì.
Ah! se caliè pas acoutì
Tant d'enemics, tant de grujaires,
Esprouvà flèus, tems courroussat,
Sariè 'na mana. Mais, se sap,
Tout n'en vòu dau ben das trimaires!
 
Faguem bèu tal,
Prefouns, egal,
D'aut! à la biassa!
Lou roumpre alassa,
Dona talent,
E, pioi, es ben,
D'en tems en tems,
De faire una brava pausada,
 
E, tout en quichant l'alencada,
Reprene ce que despendem
D'alen, de força e de courage...
 
De courage! Aubé que n'en cau!
Per faire assaut à la natura.
Es un luchaire! es un atau
Lou que de l'aucel, l’animau,
Planta, insete e ce que s'endura
Fai soun esclau e sa catura.
 
E zou, te tus! te ieu! veire un pau quau n'aurà.
Ai! Ai! a lou dessouta, es per sòu alairat,
Rendut, demaucourat, mòu de cops, de misera.
Tout s'es endevengut per ie fa perdre terra:
Barbasta, nebla, gèu, aurage, grella, aigat.
Em aco n'i'a pas prou, sus lou paure damnat
S'acoussa, dins l'escur, lou vermet desbourraire,
Luminousa, pirala e gril, mourre-pounchut,
Idiom, moustrous filo; becut, alat, sautaire,
De jour, de nioch, rampant, voulant, brusent, chut-chut;
Tout l'acoutìs au cop, tout n'en vòu sa parneta:
Oh mè! Oh mè!.... Oi, ploura, ô moun paure gigant;
 
Ploura toun avenì, tous bèus raives d'antan;
Ploura toun blat, toun ort, tous prats e ta vigneta.
Per tus resta pus res, pas mema l'espitau!
Ounte anaràs, per tems, roussegà toun ossalha?
As pas res per cremà l'iver dins toun fougau;
Anaràs au cagnard apaissà la mouscalha?
Aco sarà pas vrai! Oh! nou! malan de sort!!
Au revenge! d'aut! d’aut! lucha fins à la mort!
Ouncha toun corp, tas mans, sarra mai ta talhola,
End aco, zou d'aquì! à creva-cor! en pes!...
 
Long tems, pinedas, rieus, mountilhas, plana e cola,
An fernit jout soun vanc. Courage, aquesta fes!...
Joia! a pres lou dessus! joga l’auboi! grand festa!
De biòus! la farandouna e d'ajustas, ardit!...
Dau vinceire, emb de ram, cenchàs la rusta testa!
Toutes lous que nourrìs lou fier endoulentit,
Lou que, per soun traval, e fai vieure e coungrilha
Tout ce que çai blaqueja e pai e frucha e brilha;
Dounàs la capelada au grand porta-fardèu,
Au que, sans se planì, dounda flèus e misera!
Saladàs! saludàs lou que d'aquesta terra
Es rei, mestre après Dieu!... amai saique belèu!



*+*+*

 

Aucun commentaire: