vendredi 8 mars 2013

Langlade : LA CIGALA E LA FOURNIGA

.



LAS MATINADAS
LA CIGALA E LA FOURNIGA

A CAMILLE BRUNEL

Un jour, au pus fort de l'estieu,
Sus una aubeta, au bord dau rieu,
Una cigala cascalhava
Embé tant de redou,
Que de l'animaudou
Tout lou cors ressautava.
Dins aquel tems,
Una fourniga
Fasiè l'araire courriguent,
De la garriga
Ounte es cavat soun fourniguiè,
A la pus procha bladariè,
E chaca fes, à la passada,
L'animau alucrit,
Sans quità lou courrì,
Escampava quauca lengada
(Tant que teniè res d'enmaissat).
La fourniga es pas tant bestiassa
D'anà desclavà la mourdassa
Quand ten sa proia, aco se sap.
Quoura cridava: — Eh be! pecaire,
Prendrem pas peca à champouirà ?
D'autres cops: — Se dis que l'araire
Enrega drech quand lou bouirac
Canta la cansouneta,
Pioi: — Zou! zou! canta, ma migueta:
Cantà tout l'estieu à l'oumbreta,
Es un traval ben agradieu!
Per ma fe, s'era tant gagnieu
Couma es plasent, end aquela obra,
Ieu te fariei manobra,
Mais, couma lou que vai cantant
A tard ou tems bramarà fam,
Aime mai encava, per vieure,
Pus-lèu qu'aiçai avé lou pieure
E manlevà 'ncò dau vesin.
N'escoupiguet tant, à la fin,
Que la cigala ansin brandida,
Pas trop que s'endeven mousida
(Avem chacun noste sanet),
Cala soun cant un moumenet,
E ie ven: — Per de que m'aigaires ?
Te deve-ti quicom ?
De que t’ai fach, respond ?,



Belèu t'en dòu que lous cantaires
De vieure amount aguem poudé,
Couma tus à l'ime dau det.
E crese ben qu'es toun espera:
Voudriès que mourregesse terra,
En rebalant gran e granoun;
Mais ieu n'ai de besoun
Que de sourel e d'aire,
E la natura, en bona maire,
Sans esperas m'aprouvesis:
N'ai à flac, n'ai à gramecis,
D'aqui qu'afrechoulida e muda,
Dau tems fugissent las cosous,
M'ane rescondre à la sournuda,
Vestida d'un crevel terrous.
Mais se dins ma baumeta
La fam fai sentre soun pessuc,
Saupràs, ô fournigueta,
Qu'au mens la cigala a viscut.
Dis, e de sa cantada
Fai mai ressounti la clausada
Que daurejoun lous blats madus.
E lous segaires que segavoun,
E las ligaires que ligavoun
De lassige e de set renduts,
En ausissent soun sega-sega,
A l'obra mai tout se boulega,
Cansoun en vela, espantoulhats,
E de longa escarrabilhats















.



.

Aucun commentaire: