mardi 18 août 2015

Robert Marie MERCIER : La Mièua Terra







La Mièua Terra


Avia lou goust de la mar,
Una mar douça e calma,
Una mar tant ric d'istoria e de courtura
que empregna li grava,
Qu'aquelu que si bagnon
En tiron lur raïs. 
Aqui minga maraia !
Tout es serenità.

Avia lou goust dei mountagna,
Bella e maestousa,
Lou tourrent descadenat,
Li chavana vioulenta,
La nèu immaculada,
Lu soum dau silènci.
La marcha longa e dura,
Sus dei pista rebea.

Avia lou goust de la pas,
Lou sens de l'armounia, 
L'oumbra de l'oulivié,
E lou cant dei cigala.
Lou goust dou mèu daurat
Coura sourte de la rusca.
E la festa au vilage
Coura viren lou Mai. 


Avia lou goust dou soulèu,
E dei sesoun flourit.
Lou goust dei mandarina
E lur savour aigre.
Pi  l'estrèma suavessa 
De la flou de pourtegalié.
Sentour de tant d'aròmou,
Mesclage detounant.


Avia lou goust dei countrast,
Terra de paradòs,
Maridant l'aiga de la mar 
E lou fuec dau soulèu.
Platituda de l'ounda, 
Soum inachessible. 
Moutagna venant mouri
En ploungiant dins lu flot.


Que n'en an fach de la mièua terra ?
Que n'en an fach de la nouòstra ànima ?
Lou betoun mangia tout, 
Li a jà tout tapat,
De li nouòstri douça couòla
Jusc'au bort de li nouòstri plàia
Repoussant la mièua courtura
Au fount de li nouòstri valada.

Ne recounouissi pu
Lou souòl de lu nouòstre ancessour.
Sus la mièua terra, ancuei,
Sièu un esiliat !




( Robert Marie MERCIER)

Otoubre 1990.
(Prèmi Yolande Bracchetti: Grand Prix des Traditions Niçoises)

Aucun commentaire: