lundi 2 décembre 2013

J. langlade : LUSETA





LUSETA


PAU DE MOULINIÈ.


Luseta, un vespre, à nioch-falit,
Au grand chaurit saguet mandada
End'aquel que, jout soun arpada,
Ten deca, reba e mau destì,
I e ven: —  De que me voles-ti?
—  Vole que siegues ma vesiada,
E de mai la reina ounourada
Dau crestian à Dieu atestit.
E, per aco fa, pos causì
Tout ce que dona renoumada,
Poudé d'enmascaire, de fada,
Engeni dau bateire ardit.
Lou païsan pos escarnì,
Embé l'aigat, grella e tronada,
Estralhà bladariè daurada
E lèu per la fam l'atupì;
Pos lous emperis abourì;
Auràs bona e noumbrousa armada,
E per lou ferre e la flamada
Arrasà tout sus toun camì;
Pos lou creseire endemounì.
Lou secutà, fa trepilhada
Sus l'ama que sarà barrada
A ta religioun, sans mercì.
E per ma paga e toun requit,
Dins la nioch que tant ben m'agrada,
Vole pus veire la flamada
De toun calelhouné 'stequit.
Luseta a pas pus lèu ausit,
D'una vos un pau aubourada:
—  Fossa l'aurien pas reboufada,
Ta pacha, ô baile dau chaurit!
Mais ieu vole pas res d'aicì:
Per avedre un jour la menada
E lou gouver de la terrada
E dau crestian adoulentit,
Ai pas de besoun de chaupì
Frucha e recolta de l'annada,
Embé tant de gaud esperada
Per lou trimaire assujetit.
Vole pas terra ensannousì,
Faire plourà jouina aveusada,
Sorre, maire descounsoulada,
Pourtà noum que fague fernì;
Ni dau creseire obrà l'esprit,
Sus soun ama fa man-levada,
Cambià sa fe, causa sacrada,
Que ten dempioi qu'era au tetì.
Quand Dieu voudrà ie counsentì
E vendrà l'oura tant pressada,
Emb ma calelheta alucada,
Farai lou mounde trefoulì!
Dis e dessus un aubrespì,
Touta glouriousa s'es quilhada,
E lou Cifer e sa coulada
De maudespiech an trementit.
Pioi, amount, s'entend ressountì
Una vos que crida: —  Òu, mainada,
Aluca, zou! l'oura es sounada:
De clartat l'ome a proun patit



*+*+*



Aucun commentaire: