vendredi 4 septembre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LOU CASSAIRE E LA PERDRIS







LOU CASSAIRE E LA PERDRIS 

Se plas lou tradimen, lou traite si detesta 
E se non es ancuei, deman li fan la festa. 

Voulent tuar la sieu perdris 
Per la far figurar dintre d'un beu pastis, 
O pura couoire en li lentiglia 
Un beu matin lou cassaire la piglia 
E va per li schissar lou pieç. 
Ela che ve ch'un tau despieç 
Va mettre fin a la sieu vida 
Tremouola, bate l'ala e d'una voux timida 
Li di, mestre ch'hai faç per meritar la mouort? 
Fai-mi conoisse lou mieu touort; 
Ti demandi perdon, quache non criminela. 
Se vouos mangiar un bouon mousseu 
Laisse-mi faire a jeu, che piglieras ben leu 
Una perdris e plus grossa e plus bela, 
E se non mi vouos eschissar 
L'enveja t'en farai passar. 
Has prononsat la tieu sentensa, 
Li di lou cassaire a son tour; 
Cara perdris aighes passiensa, 
Non aimi pas lu traditour. 
Toucat degia de la tieu pena, 
Inclinava la mieu bontà: 
Ti donave la libertà: 
Ma la tieu offerta m'envida 
A ti levar ben leu la vida, 
Per che sens'ombra de reson, 
E per un'auta trahison 
M'offres de mi livrar toui lu tieu compagnon.

Eviten, se si poù, de perir au naufrage: 
Un tau desir a tout estre es comun; 
Ma serchen lou salut en lou nouostre courage, 
Sensa giamai sacrificar degun.


E per giustificar l'assassinat orrible 
Reprocia au gal d'estre nuisible 
A la santé dou mestre, au repau dei mortal, 
Pisch'en tout lou cartié, coura lou giou s'estrema 
Non laissa repauvar enfan, ome ni frema, 
E che lou sieu lonc bacanal 
L'ha faç nomar da toui lou plus coquin dei gal. 
Acheu paure passient, em'una voux opressa 
S'excusa, e di che fa tout acò per lou ben, 
Che l'ome enclin a la paressa 
Per lou sieu cant es vitou en pen: 
Che desturba li sourdi entriga, 
E ch'en lou tem lou plus escur 
Ha souven sauvat li boutiga 
De l'avidità dei voulur. 
Lou Cat ch'ha bruta la camia, 
Après un tau resonamen, 
L'acusa de Poligamia 
E l'espedisse en lou momen. 
Lou gal ruminava en la testa 
De che faire restar l'acusator ben nec. 
Ma la grifa l'estregne e la paraula resta 
Soubre lou bec. 

Cantu son lu païs don de Cat de la sorta 
Souta figura d'Ome oprimon l'inossent; 
Coura a l'avidità non si serra la pouorta 
Touta bouona reson serà gitada au vent.

Aucun commentaire: