jeudi 16 juillet 2015

J Castagno : AJOUST - as aviaires






AJOUST as aviaires 


Quand trasièi sus de papiè blanc 
aquel pouëmenet , 
(en maigres vers... que n’en farai pas pus), 
ère à cènt legos de pensa 
qu’un jour d’espavènto veniè 
ounte lous balouniès, lous aviaires, 
prendrièu la primo plaço d’intre tant d’eros 
au mitan d’uno orro boulouverso. 

Pramor que, de-qu’avès pas fa, gigants! 
Omes gigantas, aucelas, 
dins lous tèms de la guerro inferno? 
Quau cantara voste erouïsme? 
vosto arderesso sans relàmbi? 
voste courage esbarlugaire? 
voste menesprès de la mort?

Pas iéu! Que noun poudrièi... 
amai vouguèsse... e hou voudrièi! 
Per aquelo obro d’or 
serièi trop marrit pres-fachiè; 
m’aclaparièi souto la jouncho.

Faudra quauque escrivan d’elèi, 
un engèni miraculous, 
aviaire de la pensado, 
de-quau l’amo anara treva
ounte vautres vous envoulas, 
amount dins lous cièls blounds, 
entre-mitan de las estellos, 
dins lous orts benesis das diéus. 

Per iéu, tout ço que pode e deve faire 
es de plega mous vièls geinouls 
davans vosto Obro espetaclouso! 


MANDADIS 


Tabò! asartous aviaires, 
que trasvoulas mars e deserts... 
L’ouro es presto à souna 
ounte d’asardouses counfraires 
de la luno au sourel voudrant cingla noste Univèrs. 
Tabò! Zóu! que l’avioun rounfle... 
Per Franço, Pas e Civilisaciéu! 
Per vous lausa, miè-diéus, 
un jour se dreissara, gigant, l’Arc-de-Trioumfle. 


Aucun commentaire: