samedi 4 mai 2013

Alfònsa Arnaud : MAJORES PENNAS NIDO


 .





MAJORES  PENNAS  NIDO
(« D’àla mai bèla que lou nis »)



Lous raive que fasièi èrou tant lumenous,
Lous acrin que belave èrou tant blu d’autèssa,
Qu’à vougué lous ajougne ai gausi ma jouinèssa :
La tòca èra trop liòncha e ieu trop ourgueious.

Estènt nascu lous iol rempli de farfantèla,
Emb l’àma aluminàda e lou cor fervourous,
Ai cresegu’scala pus aut que las estèla
E rauba lou secret qu’escond lou goufre blous.

Ai cabussa, pauret, e la vìda viscùda,
M’agantant au coutet m’a’moura pèr lou sol…
An ris de moun malcor e m’an creisegu fol
De me vèire ploura ma fatòrga perdùda.

Vincu, descounsoula, plegant sout lou pecat
D’èstre au mitan de loup qu’un triste pantaiaire,
De mous crèire sacra sièi vengu renegaire
E moun cor, sèns amour, sèns fe, s’es desseca.

Pamens, après de jour d’egouïsme ferouge,
Vieuta din l’aïcioun, din moun propre mesprés,
Din lou degoust d’ista lache coùma un berouge,
D’èstre toumba tant bas la vergoùgna m’a pres.

E vaqui qu’à-cha-pau, coùma un jour que s’auboùra,
Moun raive a respeli, mè pu escret, pu clar,
E pèr qu’un jouine fio lou revieude à toùta oùra,
L’ai, Espèr inmourtal, adu su toun autar.

Ai représ, pas pèr pas, la dràia escalabroùsa
Que tout ome seguis quand pénsa mai qu’à-n-eu;
Emb’acò save bèn qu’à l’oùmbra ùmbla e caroùsa
Se macaran mous det e blanchira moun peu.

Save que roularai lou roucas de Sisife
Embé lous ome qu’an au cor un ideau…
Mè que me sara douç, se l’auboure prou naut
Pèr qu’un flo dau velet que m’escond Dieu s’estrife !

Or, entrevèire Dieu su tèra ounte vivèn,
Es aima lou mesquin e mespresa la pànta,
Es baia tout soun sieu à toùta càusa sànta
E de toùta beuta se faire lou servènt.

Alor m’enchautara l’escòrna de la foùla,
L’aïcioun de l’arlèri e lou rire dau bau,
M’enchautara la bàva enviscàda que coùla
Dau maissau s’ouvrissent que pèr raca lou mau !

À l’umàna clapièira aguent pourta ma clàpa,
Quand pèr la man de Dieu sara marca lou jour,
Veirai sens espavènt, coumplìda estent ma tàca,
Poucheja de la mort l’eternàla lusour.




Alfònsa  Arnaud 
 (trasegu de Antoulougio 
Escoulario de Lengadoc, 1931)



 *+*+*



Quauques mot per ajuda :

Acrin = sommet. Adu = apporté. Aganta = saisir, empoigner. Ajougne = atteindre. Amoura (ici : ‘moura) = mettre le visage contre quelque chose. Arlèri = sot, imbécile, fat. S’auboura = se lever. Bela = désirer, convoiter. Berouge = agneau faible ou infirme qui ne peut suivre le troupeau. Blous = pur, éblouissant. Cabussa = tomber de haut. Carous, caroùsa = difficile. Un crèire = une croyance. Descounsoula = désoler, affliger. S’enchauta = se soucier. Ici : « m’enchautara » = peu m’importera. Enviscàda = gluante. Escondre = cacher. Escòrna = insulte. Escret = pur. Fatòrga = illusion, chimère. Gausi = usé. Ista = rester. Maca = blesser, meurtrir. Mesquin = pauvre, malheureux. La pànta = le méchant [note de l’auteur]. Pantaiaire = rêveur. Raca = vomir. Respeli = renaître, éclore à nouveau (re + espeli). Revieuda =  ranimer, raviver, ressusciter. Vieuta = vautré.


 *+*+*


Extrait de : Armagna Cevenòu - 2013 - 3°  Annado - ©  Yves  Gourgaud - 2012

.

Aucun commentaire: