samedi 14 septembre 2013

A. langlade : LOU PIN E LOU CANIÈ






LOU PIN E LOU CANIÈ



A CAMILLE LAFORGUE



Un pin, amount dins las garrigas,
Dempioi belèu cent ans e mai,
Maugrat lous quatre vents e sas rustas coutigas,
Viviè, creissiè, nautàs e rede que noun sai;
En mema tems, sus lou bord de la lona,
Enracinat dins l'aiga, un ploumet chaca grel,
Un bèu caniè pimpava lou sourel.
La natura qu'en chacun dona
E seloun qu'es, gaubi, força, desart,
An eles dous avié fach bona e larga part.
Dau tems qu'un, de soun tes, dins lous aires dardalha
Sous jets ramuts, linges e fiblarels,
Que dins l'estanc lou farot se miralha,
Brandant au ventilhou sous prims e blancs cimels,
Ailamoundaut lou rei das causses,
Entre mitan das verts abausses,
Dins lou ciel linde alarga, magestous,
Soun cap negràs, inmense, espetaclous.
Jout soun oumbrassa refrescaira,
Qu'à soun entour roda e s'alaira,
Que chaca prima espessesìs,
Dins soun brancun sarrat, dins sa rama eternala,
Aubret, floureta, aucelou, nis,
Avien souploch e bona cala
Contra la blaïnada e lou frech e lou caud.
Dounc, sus lou gres couma dins lou baissau,
Chacun viviè sa bela vida,
Oumbrant nosta terra espoumpida
Jout la gouverna dau bon Dieu.
Aco duret d'aquì qu’arriva un Vacairieu,
Talament fol que, dins la plana,
D'en magistrau ou tremountana,
Jamai s'era vist lou parié.
Lou pin, tout plen de galhardiè,
Sieis jours, sieis niochs, ten bandat, s'enredena,
N'a pas soun dementit. Milhou, dau fier testard
La sourna e pouderousa ourguena;
Que sembla un brounziment de mar,
Respond au bram de la countesta
Agarrida au tour de sa testa,
E n'agroussìs la senistra bourchou.
Mais lou setenc jour, dor la fin de la vesprada,
D'amout d'aut se derraba una grand maliciada.
Coufla de nèu, de grella e de frechou.
Jout soun esquich lou ventàs recaliva,
A vira-vòut de tout caire s'abriva,
E maliceja e corna à brandilhà lous trucs.
A nioch-falit, d'entre mitan das bruchs
E dau roundinament de la mala chavana,
S'auboura un inmense croussin,
Es, pecaire! lou paure pin
Que, brigoulat per sòu, cabana!
Lou lendeman, dins l'aire esperlucat,
Lou caniè, que la velha à tout cop s'amourrava,
Cranant, mougut, toussit, terra e limpun lecava,
Se rebecina, escardussat,
E, couma se de res noun era;
Pioi, espincha en amount e devista per terra.
A soun darriè badal, lou paure garrigaud:
— Es grand malur, s'ou dis, oui, mais aco ie cau.
Aquì ce que reven de tant tesà l'esquina;
S'aviè biaisat, cau s'amagina
Lous ans qu'encara auriè viscut!
Adounc lou ruste e fier jagut,
D'un soun de vos que raufeleja,
Respond: —  De vieure ansinda ai pas enveja;
S'aco t’agrada, per tus fas.
Countugna, zou, tant que vieuràs;
Clena à tout vent toun ossa linja e flaca,
Mais laissa està lou qu'es prou fort
Per voulountà pus lèu la mort
Que de mourrejà la boulhaça!

1 commentaire:

Anonyme a dit…

''creissiè'' mas ''avié'' ! es possible que la e siegue doberta e tampada en la mesma conjugacion..