lundi 16 juin 2014

P. Azema : NOSTE AVENI SUS L'AIGA + ENCARA NOSTE AVENI... SUS L'AIGA... + ... E EN QUICON MAI. - 1918








NOSTE AVENI SUS L'AIGA 

Dins soun Boulet Rouge, cremant de pura flamba patrioutica, noste amic Leoun Teissier encadra de bons coumentàris aquesta paraula de M. Lémery, jout-secretàri d'Estat à la marina merchanda: — La France doit redevenir une grande nation maritime. — Redevenir, es ben lou mot. Una granda nacioun maritima, la França hou es estada, dins de tems dejà lionts: lous bèus tems dau canau dau Miejour e de la navigacioun roudanenca, l'epoca que la fièira de Bèu-Caire èra un das grands mercats dau mounde, lou tems ounte èroun viventas e animadas las citats qu’un autou a pougut dempioi sounà: — Les villes mortes du golfe de Lyon. 
S’agis pas de plourà de longa sus aquela descasença: s’agiriè pulèu de n'en cercà las causas e de se metre au traval pèr remountà lou courrent. Diguen-z-hou francament: es pas dequé que siègue, e l’esfors à coumpli es talament grand que i a dequé n'èstre esfraiat. 
La mecanica centralisaira, crestaira de cervèls e de voulountats, nous a trop desacoustumats de pensà e de decidà librament, e sèn devarilhats entre que cau proubà un pessuc d'iniciativa, agi en defora de las direciouns dau goubèr. Regarden, pèr esemple, ce que se passa pèr lou port de Ceta, qu'interessa prencipalament noste parage, e ounte se déuriè metre en pratica lou prougram a de nosta renouvacioun maritima. Tout lou mounde sap, tout lou mounde dis quante grand rolle lou port de Ceta auriè à jougà dins la renaissença ecounoumica dau Bas-Lengadoc. Dins una seria d'articles doucumentats la Revue Méridionale des Idées a estudiat à founs aquela questioun de nauta impourtencia. Ebé! à part quaucas ececiouns ounourablas e preciousas, mès malurousament trop pauc noumbrousas, digus s'en es pas virat. E, à lioga de repoutegà contra l'un e l'autre, vòu mai recounouisse francament que lou prumiè tort vèn das qu'agent lou tems e l'argent, las relaciouns e l'influença, saboun pas ou voloun pas lous emplegà pèr lou ben de soun terraire; lous que, mouienant que lou vi se vende e que sas rendas tomboun, s’enchautoun de tout lou rèsta. Pamens, l'amour dau païs es pas soulament l'afaire das pouètas e das artistas; es tamben lou debé das omes de traval e d’acioun. Es pas lou tout que nosta terra siègue bella, la voulèn richa e prouspèra; noste patrioutisme miejournau demanda pèr acò la coulabouracioun de toutas las energias e de toutas las capacitats. 

Demanda, pioi, que lous omes marcants qu'unirà un prougrama de respelida lou sachoun faire respetà pèr lous pouliticaires. Lous omes poulitics, couma n'i a, qu’an l'ime de prene counsel proche daumounde coumpetent e de servi emé devouament e ativitat lous grands interèsses generals, an drech à nostes coumpliments. Lous pouliticaires que parloun e desparloun à tusta-limbusta, ou que passoun soun tems à empusà l'isagna e l'ahirança de las passiouns eletouralas, fan un triste mestiè que déuriè, se la guerra nous a aprés quicon, pas pus troubà de praticas. Mès es pas dich que la guerra nous ague aprés grand causa! En tout cas, jusquas ara, sustout en ce que pretoca nosta regioun, lou prougrama Lemery de resurrecioun maritima a pas troubat dins las assembladas publicas lous aparaires afeciounats e elouquents qu'auriè agut de besoun. 
E a pas troubat nimai, hou cau dire, l'argent que i auriè caugut. A agut lou mau de toutas las grandas entrepresas endustrialas, vitimas d'una ourganisacioun financièira malastrousa, que la França es soula à subi. N'abèn dich un mot i a quauque tems, e nous ié caudrà tournà, soulide. Noste sistèma de bancas sembla fach esprès pèr arrouïnà lou païs: la centralisacioun, aqui mai, a fach soun obra de destrucioun. 
A engrunat lous tres-quarts e passa de las pichotas bancas qu'ajudavoun lou coumerce e l'endustria de ses regiouns. Pioi quand touta la fourtuna naciounala, à quicon proche, es estada amoulounada dins lous nouvèls castèls-forts de tres ou quatre nauts barouns de la finança, l'an prestada à drecha, à gaucha dins d'emprounts de Pamparigousta ou de Mascoulhouna:, ou d'emprounts rùssis, que ioi lou goubernament es oublijat de n'en pagà lous interèsses... de nostes sòus. Dins aquel tems, à fauta d'argent, d'aquel argent que degalhaven à l'estrange, noste coumerce e nosta endustria s'anequelissièn, nosta marina agounisava, abian, d'un pauc mai, lous pus trassas camis de ferre d’Europa, de canaus à la moda de i a tres cents ans, de milhouns d'energia eletrica estrassada, etc... 
Es pas permés qu'acò dure. Acò durara, pamens, tant que lou fetichisme de Paris??? esbarlugarà couma un miral de lausetas, tant que lou poufre parisenc nous jucarà la mesoula das osses. Nous cau sourti d'aquel aflaquiment, e ourganisà las forças vivas dau païs sus toutes lous terrens d'ativitas. Hou cau pèr noste aveni sus l'aiga couma pèr noste aveni???. 

Febriè 1918. 

*+*+*




ENCARA NOSTE AVENI... SUS L'AIGA... 


Sus aquel sujèt, es pas un mot mès dèch, mès cent, que caudriè ajustà à moun article de l'autra quinzena. Aquelas idèias sount d'idèias dins l'èr; baste que siègoun pas d'idèias en l'èr e qu'arriboun lèu à-m-una realisacioun. Pas pus tard que lou 18 de febriè, parlant de La politique méditerranéenne, M. Camille Devilar escriviè dins Le Rappel: Le rôle de la Méditerranée est plus vaste encore. Les Marseillais disent avec un légitime orgueil que la Canebière est incomparable parce qu'elle est la première avenue de la route des Indes. C'est vrai. 
Toute la politique de l'Extrême-Orient, celle du Pacifique dans son ensemble sont commandées par les directions que nous saurons établir et maintenir dans notre politique méditerranéenne. 
... La vie de la Méditerranée, c'est la vie de la France, car notre grande artère est là, non pas ailleurs. La vida de la Mar Latina es la vida de la França... Pensan qu'aquela veritat serà coumpresa pèr M. Bouisson, naut e nòu coumissàri à la marina merchanda: M. Bouisson es deputat de Marselha, e sauprà saique predicà pèr sa parroquia. Mès sèn pas das que cresoun que lou goubèr tout soul pot tout ce que vòu, sans la voulountat e l'ajuda das interessats. Urousament qu'à Marselha aquela voulountat e aquela ajuda das interessats desfautoun pas. 
Ausan pas afourti qu'es ce mèma dins noste Bas-Lengadoc. Vesèn pas trop quau se boulèga en favou de Ceta. Sabèn pas trop couma serà aculida l'urousa iniciativa presa pèr M. Pèire Cassan, au noum de la Cambra de Coumerce de Narbouna, en favour d'aquel Canau de las Dos-Mars que fariè de l'Aquitàni lou païs ufanous entre mila... Hou sabèn pas; hou veiren. 

*+*+*





... E EN QUICON MAI. 


Mès ce que sabèn e vesèn es que l'autre grand canau dau païs nostre, lou qu'esista dejà e que porta lou noum dau Miejour, toujour neglegit, es encara liont de rendre lous services qu'on n'en pourriè tirà. Es dins un journal de Lioun qu'abèn pescat la nouvella qu'un batèu à vapou, l'Hérault, veniè de faire lou viage de Bourdèus à Marselha. Se las causas marchavoun couma se dèu, aquel esemple proubant déuriè pas èstre citat couma una remarcanta e trop rara ececioun. 
Quauques-uns, que nous fan l'ounou de nous legi sustout pèr s'oufri lou plasé de nous criticà, nous trataran belèu de pantaiaires:
— Cresès, de bon, que siègue tant qu'acò poussible, lou reviéure d'aquela navigacioun? 
Oi. Perpé pas, après tout? S'es vist de causas pus estraourdinàrias. Diguen-z-hou carrament: ce que jusqua-z-ara, a lou mai empachat aquel reviéure es l'oupausicioun de las grandas coumpaniès de camis- de-ferre. Pèr la gracia de l'argent, elas an touta força e tout poudé dins lous estages ounte se fabrica la lèi que nous regis e nous cougis. Regardavoun lous canaus couma de councurrents dangeirouses, e alors... 
S'agiriè que lous regardèssoun, ara, couma d'ajudaires e d'assouciats. Seriè be poussible d'establi entre lous uns e las autras una coulabouracioun, mèma financièira, couma n'i a entre tant d'autras grandas entrepreses, minas e fargas, pèr esemple. 
Ou encara couma la que vèn d'interessà quauques grosses establissaments d'endustria dins lous afaires d'una de nostas bancas las mai counougudas; l'an sauvada de la quincanella; ben entendut, ié faran pagà aquel sauvage, e serà justicia. Serà pas malurous que l'argent francés servigue enfin à l'endustria francesa: serà malurous soulament pèr lous courratiès sans vergougna que lou vendièn à l'estrange mouienant una bona cousteleta. Mès, d'aqueste moument, abèn quaucun mai qu'eles à plani... 

Mars 1918. 



*+*+*

Aucun commentaire: