Affichage des articles dont le libellé est Langlade A.. Afficher tous les articles
Affichage des articles dont le libellé est Langlade A.. Afficher tous les articles

dimanche 22 décembre 2013

A. Langlade : LA LABECHADA






LA LABECHADA


A CARLES DE BRUN



Dins Malhorca la renoumada,
A l'oumbra das verts irangès,
Se capita lou vaste bres
De la fresqueta labechada.
De l’auba, toutes lous matins,
D'aquì tant que la nioch negreja,
Zounzouna, fusa e voulastreja
Dins lous palmiès, lous rams, lous pins.
E tout lou tems que dralha e voula,
De fruch en fruch, de flous en flous,
S'empregna de siavas sentous,
E dau mèu rous que n'en regoula.
Mais tant lèu que l'estieu çai ven,
Chaca jour, dins la tantossada,
S'acoussa dor nosta encountrada,
Per maisà lou sourel brausent,
Per aloungà jusqu'à la sega
Lous grans qu'encara soun calhets,
A las oumbras dounà lou fres,
Trepà sus l'airòu embé l'ega.
Fourfoulha pèus e capelous,
De las vendemiairas galoias;
Imouisseja jouta las fiolhas,
Lou grun que marfìs las calous.
L'avé, que roumia à la chaumada,
Atissat per lous mouissalets,
Reviscoulat d'aquel refresc,
Torna au prat e prend la mourrada.
Dau champouiraire, tout susous,
Adraca la rusta pelassa,
Aco, soulet, lou desalassa,
E torna au tal mai vigourous.
Sus las bagnairas e bagnaires,
A mitat corp, dins l'amarun,
Fai regisclà lou salabrun
A beles degouts caressaires.
En plena mar, dau pescadou,
Qu'à fauta de vent se carcina,
Boudenfla la vela latina,
E lou buta au debarcadou.

De cops, en camin fai jouguina
Embé la lamia e lous daufins;
De l'ounda frusta lous acrins
En fouitant la gruma salina.
Alor, per pau que lou matin
Age alenat d'en tramountana,
Gara lou blat, gara la grana,
E l'escaudage dau rasin.
En van sus l'airòu l'ega endilha,
En van lou pastre fai cimbel,
Gachant dins lou foundàs dau cel,
Res ven refrescà la ramilha.
De cops, mai, embé lou pounent,
Après sourel couchat, se pignoun;
Pastres, gardians, ouvriès se signoun,
Car lous ilhaus fusoun d'un tems.
Mais aco n'es que de passage,
Car l’endeman reprend soun fieu,
Tout lou sant clame de l'estieu,
Jusqu'au mitan de l'autounage.
O ventilhou, fresc, embaimat,
De quante noum que te batejoun,
Toutes lous que la mar coustejoun
Fan pas de mens que de t’aimà!



ENVOUCACIOUN  
Brisa de mar ou labech ou garbin,
Repoufa au lion e l'ira e la coulera,
En mema tems que refresques la terra,
Boufa la pas sus lou mounde latin

*+*+*

jeudi 12 décembre 2013

A. Langlade : L'ASE E SOUS MENAIRES





L'ASE E SOUS MENAIRES
A GUILHEM DE ROUDIER


L'animau que, d'après la fabla,
Au lioun lous peses mandet,
Juste au moument que, sus la sabla,
Era, pecaire, à soun darriè,
L'arri-bòurrou que La Fountana,
Embé sous vers espelhet vieu,
De longa es mort, mais, per sa grana,
Dins nosta França encara vieu;
Oui, vieu encara e i'a pas gaire
Que nous a moustrat ce que ten.
A coumtà d'ioi sabem
Qu'es tant bestia couma autre tems,
Mais encara ben mai pus rossa que soun paire,
Car, s'au lioun malaute aloungat per lou sòu,
Lou viel mandet sa reguinnada,
Soui segu que pourtava dòu
De quauques uns de sa toucada.
Es que Segne Lioun
A dent pounchuda, long arpioun;
Partìs vieu, a la pata lesta,
Es d'un grand prus, es fort ardit;
Couma rei fai tout à sa testa
E, couma rei, boudieu, n'en fai, de mau ardit!
Emb un tal animau l’ase a ges de revenge:
Per vieure a debesoun d'este dous e pacient,
Mais tre que n'en vei jour, s'aganta soun revenge,
Vole que me digués à quau es que s'en prend.
Boutàs, se la raça asenieira
N'aviè pas mai pecat que lou viel majurau,
Au lioc de ie traire la peira,
L'aparariei e couma cau.
Enfin de que sertìs que mai long tems resconde
Per que ioi noun m'an pres per soun rasounadou?
Ie vau dire soun mot; segu, qu'anàs respondre:
—  As drech, felibre, castia-lou!
Un ase, noumat Populus,
Ben counougut per sas baudragas,
Era engafat dins la palus,
Mougut de cops, lardat de plagas,
Tibat que n'en poudiè pas pus.
Soun menaire, una trista droga,
Tout lou tems que duret sa foga
Lou roussegava couma un bau
Lion das mases e de l'oustau,
Sans seguì ni camin ni dralha,
Dau couchant au levant, dau miejour au vent-drech,
Couma un debaboulat que soun cervel s'esfalha:
E quand la bestia aviè perdut força à courrì,
Ce que mai d'un cop arrivava,
Lou menaire alor l'arenava:
—  Troves pas que t'ai ben menat.
Qué, disiè lou brutau de sa vos la pus douça.
—  Oui, lou bòurrou bramava encara afalenat.

End aco, tournamai a coussa!...
Pamens tant vai l'ourchòu au pous
Que fin finala se brigoula.
Un jour soun partits toutes dous
L'ase courrìs pas, voula.
Lous qu'eroun pas cap-lucs s'ou disien: —  Agachàs
Qu'una courrida ansin vous sarà maufatousa!
Ni per aquela!... Avans, avans... Ven un bachàs.
L'ase se i'engafa e lou crousa,
S'en mostra un autre, mai ie siam,
Pamens, aquesta fes, en mai penequejant...
Enfin, couma quicom, n'en sort, mais plen de bousa.
Dejà coumenca à perdre alen.
Toujour lou sabarnau espadrouna e bacela.
A bèu à faire. Aiço n'en prend:
Juste que juste, van ansinda en palusela.
Entre arrivà, malur, ai, lou gargameliè
Se creba, e l'ase amai l'asiè
Pachaquejoun dins la boulhaca.
Alor lou cavaliè dau milhou se destaca,
Se tira couma pot d'en mitan dau patoul
E, sounjant qu'à sa pel, bandìs Populus soul.
Avem aquì troubat noste bestiari
Emplastrat jusqu'au col.
Mougut, renegant couma un fol
Contra lou mestre e soun salari:
—  Ai! ai! que ieu soui malurous,
Fasiè pioi d'un er pietadous,
Ieu que, per cercà lou ben-estre,
Ai toujour servit quauque mestre,
Ieu qu'an toujour ben encambat,
Amai qu'agessoun bona brida,
Ruste bastoun, pougna soulida,
Me vejaquì ben adoubat!
E, zou, lou paure arpatejava;
Fasiè d'esforts, de subresauts,
Se panlevava e, pataflau,
Dins lou bachàs mai s'embounava. 



Dau tems que chamalhava emé d'ais e pioi d'ouis,
Sans saupre ounte dounà virada,
Un ome era sus la levada,
Un ome que la França e l'estrange counouis,
Un d'aqueles couma n'i' a gaire.
Dins l'istoria e dins tout terraire
S'en trova, mais de lion en lion:
D'aqueles qu'an 'a vos douceta, amistadousa,
Quand la pas nous coubrìs de sa man benfatousa,
Mais, quand la guerra brama, esclafìs couma un tron,
D'aqueles gents, enfin, qu'on vei dins nosta França,
Quand boufa lou ventàs d'orre e de malurança,
Clenant, aplanant tout dins soun van esfralhous
Soulets se tancoun drechs, ardits, fiers, auturous,
E mai la countesta rampela,
Doumai flambeja sa parpela;
Sembloun dire au vent porta-esfrai:
—  Çai soui, cala ou fourvia delai!
Eh be, l'ome de la levada,
Lou pus bèu d'aquela brancada,
Crida à la bestia mau courada:
—  Espera, e te despescarai!
O groupatàs, douguins, coulobres,
Manjaires, rossalha e fach-l'obres,
Qu'avès de gaud e de soucìs
Que per lou gus que vous chaupìs,
Ounte eres dins aquel desfeci?
Qu'oun vous moustraves? Pas tant nescis:
I'aviè de tustaus à cassà!
Ase, s’aviès tant fach d'esperà soun ajuda,
Dins l'aigatilha bateguda,
De tout toun long auriès passat!
Pamens aquel d'aquì qu'au jour de ioi graufignes,
Sans que l'agues sounat de la vos ni per sinnes,
Te despesquet dau bouchadìs.....
E dins quante estat t'avem vist:
De toun pèu issallat de bousa,
Regoulava una aiga limpousa,
E pioi la sentou, lou fumet!...
Mais l'ome, que res noun refrecha,
Emb d'aiga linda lou saupecha,
Lou raviscoula e dis: —  Anem, d'aut, seguìs-me!
L'ase, que sent pus la magagna,
Escala emb el sus la mountagna.
Lou tems era fossa ourajous
E, pamens, sus lou nìbou 'spés e negrilhous,
Ounte lou sourel dardalhava,
Un bel arc-en-ciel se moustrava
Lusent, couma en nonanta-dous.
—  Veses, dis lou nouvel menaire,
Veses aval aquel terraire
Que per alin s'en vai toucà jusquas au ciel;
Dins aquela paissença embaimada e flourida,
Eh be, tus e lous tieus, sans cabestre ni brida,
Pos ie passà ta vida
En libertat couma l'aucel!
L'ase de tout caire espinchava.
Soun iol negre s'escartairava,
Sous ausidous, aubourats drechs,
Au menaire disien que l'aviè ben coumprés.
—  Auràs de clartats un abime,
N'aubeïràs qu'au sen, qu'à l’ime;
Toun gardian sarà pas que tus.
L'ase aquì coumprenguet pas pus
Mais, per avedre aquel pascage,
S'acoumoudet dau menadou;
De lou voulé, noun fai pas tout,
Fau de counducha e de courage,
Fau pas cregne la mort, tant-pau:
—  Noste eritage pairolau,
Qu'esperavem tant de cor-joia,
Das loups dau Nord ioi es la proia
Zou, toumbem-ie dessus en corp, couma l'ilhau.
Cassem tout aquela manjança;
Zou, diguet lou jouvent, zou, la guerra à outrança;
De sang rouge abeurem la plana e lou devés.
Malan de sort! aquesta fes
L'empusaire seguet coumprés:
—  Terré, vòu que me bate, entre el sounjava l'ase
E perque? Per l'ounou, per un pau de terren,
Mais, me petardaran, viedase?...
Se manjavem davans, après tant-ben vieurem.
E, virant la testa à l'arrieira,
Brista aval, sus la trantalieira,
Sous viels mestres que fan signau;
Oublida alor plagas e mau,
Vira e, d'un cop de pitre envessa lou menaire,
Ie manda un cop de ped, lou mema que soun paire
Mandet, disoun, per tems, au lioun viel, mougut,
E prenguet lou camin per ounte era vengut.
Un viel asiè, mestre de postas,
Qu'aviè tout vist, tout escoutat
Devès l'ome, ajassat de costas,
Vai e: —  L'amic, s'ou dis, quant voudriè te coustà
D'avedre moun esperiença!
Coussì, sarnipabieune, as lou saupre e la sciença
E creses de menà l'ase couma un créstian!
Ieu que soui dau mestiè dempioi mai de qranta ans,
S'aviei fach tout aquelas fautas,
Me sariei vist souvent au sòu de grata-pautas.
Mais no, counouisse aco de longa e pieu per pieu,
N'agues pas pòu que me taloune.
S'un jour vos este ansin que ieu,
Escouta ben que t'aliçoune
E vires pas emb el couma la fiolha au vent;
Mes de coustat ta retourica,
Prend-me 'n bastoun, end aco pica.
Segu, que t'en troubaràs ben!
— Sabes, tus, ie respond lou jouine e fier menaire,
A d'autres porta ta rasoun:
Tout ce qu'ai fach, eh be, soui preste à lou mai faire,
Quoura que n'en siegue besoun.
A m'agairà chacun s'escana,
Amor qu'à Populus
Ai pas doutrit lous iols. Mais, s'entre ieu e tus,
Metiam dedins sa closca un pau de bona grana,
A la longa e sans menà grèu,
Estripariam mai d'un bendèu!
Es ansinda que parlet l'ome,
L'ome envessat per l'asenàs;
De l'oura en lai, moulant lou pas,
L’asiè-baile mandet pas pus tant à Sent Come
E piquet mens à tour de bras!


*+*+*




*+*+*


lundi 2 décembre 2013

J. langlade : LUSETA





LUSETA


PAU DE MOULINIÈ.


Luseta, un vespre, à nioch-falit,
Au grand chaurit saguet mandada
End'aquel que, jout soun arpada,
Ten deca, reba e mau destì,
I e ven: —  De que me voles-ti?
—  Vole que siegues ma vesiada,
E de mai la reina ounourada
Dau crestian à Dieu atestit.
E, per aco fa, pos causì
Tout ce que dona renoumada,
Poudé d'enmascaire, de fada,
Engeni dau bateire ardit.
Lou païsan pos escarnì,
Embé l'aigat, grella e tronada,
Estralhà bladariè daurada
E lèu per la fam l'atupì;
Pos lous emperis abourì;
Auràs bona e noumbrousa armada,
E per lou ferre e la flamada
Arrasà tout sus toun camì;
Pos lou creseire endemounì.
Lou secutà, fa trepilhada
Sus l'ama que sarà barrada
A ta religioun, sans mercì.
E per ma paga e toun requit,
Dins la nioch que tant ben m'agrada,
Vole pus veire la flamada
De toun calelhouné 'stequit.
Luseta a pas pus lèu ausit,
D'una vos un pau aubourada:
—  Fossa l'aurien pas reboufada,
Ta pacha, ô baile dau chaurit!
Mais ieu vole pas res d'aicì:
Per avedre un jour la menada
E lou gouver de la terrada
E dau crestian adoulentit,
Ai pas de besoun de chaupì
Frucha e recolta de l'annada,
Embé tant de gaud esperada
Per lou trimaire assujetit.
Vole pas terra ensannousì,
Faire plourà jouina aveusada,
Sorre, maire descounsoulada,
Pourtà noum que fague fernì;
Ni dau creseire obrà l'esprit,
Sus soun ama fa man-levada,
Cambià sa fe, causa sacrada,
Que ten dempioi qu'era au tetì.
Quand Dieu voudrà ie counsentì
E vendrà l'oura tant pressada,
Emb ma calelheta alucada,
Farai lou mounde trefoulì!
Dis e dessus un aubrespì,
Touta glouriousa s'es quilhada,
E lou Cifer e sa coulada
De maudespiech an trementit.
Pioi, amount, s'entend ressountì
Una vos que crida: —  Òu, mainada,
Aluca, zou! l'oura es sounada:
De clartat l'ome a proun patit



*+*+*



mercredi 20 novembre 2013

A. Langlade : LA ROUMPUDA






LA ROUMPUDA 



A ULISSE DE BOUSCARAIN 


 
Dins l'airitage pairolau,
Tout ce qu'avem besoun s'atrova;
Mais cau pas este pigre à l'obra
E pas cregne ni frech ni caud.
Per ioi, anam roumpre lou caire
Qu'en gran avem tant assugat,
Dempioi que lou filosserà
A destruch nostes plants, lou laire!

Prenguem bèu tal,
Prefouns, egal.
La terra amara,
Qu'alin s'entarra,
Vengue au dessus!
La sourelhada,
Dins la talhada
Fague cabus.
E, pioi, dins la terra mouventa,
Cabirem lou nouvel vengut
Que, tout en riguent, se presenta
Couma un amic incounegut...

Adejà, dous esper, lou vese en ma pensada
Alairant sous gavels sus la gabia acaurada,
S'agroupant l'un à l'autre emb sous fieusses croucuts,
Escalant l'ouliviè, soun vesin, soun counfraire.
Pioi, dejouta lous caps, rousselets e ramuts,
De petassaus de gruns, befis, lusents, madus,
Couma lous que fasiè nosta vigna, pecaire!

La vigna que moun paure grand
Aviè plantat dins sa jouinessa,
Tout en esfatant pan per pan
L'armàs qu'es, ioi, nosta richessa;
Ounte veniè, sus soun viel tems,
Cade jour à la fresquieireta,
Emb ma paura vielha graneta,
L'un emb l'autre se mantenent;
E, pioi, jouta la figueirassa,
Au ròdou ounte pausam la biassa,
D'assetouns sus la girba, au sòu,
Countemplant soun jouine filhòu,
Soun ben pignat e sa vigneta
Que i'an coustat tant de susous.
Aquì, tout fasent la beveta,
Me countavoun sous afairous:

L'enchaiença de soun filhage,
Las joias de soun maridage,
Las penas, laguis ou rambal,
Qu'an esprouvat dedins sa vida.
E la paurieira, qu'an vencida
Embé l'espargna e lou traval;
E soun ainat que la patrìa
Ie prenguet e i'a pas rendut
( Couma fossa autres, jai perdut
Jout lous counglàs de la Russìa );
E soun cadet, moun paire, ai las!
L'ai counegut, mais tout escàs,
Qu'en fasent l'aira, à Tamarieira,
Cassa un cop de sourel e lèu
Mourìs au ped d'una garbieira.
De l'oura en lai, per l'ourfanèu,
E per la veusa en subre-carga,
Fouguet roussegà la poutarga
D'en pus fort que jamai, au lioc
D'ou prene un pau mai à l'aiseta.
Era ben juste, ah! cadio!
Au prefach, zou! la journadeta
Dona pas proun, es trop pateta.

Cau pas toucà lou capitau;
Ce sieu sarà per l'emperau,
Lous dimenches, las matinada,
Au clar de luna, à las velhadas.
Un jour, dins un traval roumpent,
Despioi lou matin sarnalhava,
Ce que s'apela un manja-tems,
Mai d'un journaliè se virava,
Mais el, en prefach? Aboutàs?
I’aviè pas mai qu'un bon groupàs
Per ie faire quità parada,
Amai encara pas toujour!
Dounques moun grand paire, aquel jour,
Embé lou sarnal sus l'esquina,
Dins lous clauselets de Moulina
Bigoutava tant que pouviè;
Tout d'un cop lous rens ie peteroun.
D'aco, faguè 'na malautiè;
Sous quauques solets ie passeroun;
E, desempioi, croucut, garrel,
Lou paure veguet pus lou cel!
 
Terra gresilhousa,
Lesta, rouginousa,
Bèu traval, bon founs.
D'aquela terra,
L'American,
N'es ben groumand,
 
Se dis, prouspera
Milhou qu'en sòus cadoulents, forts.
Avans! faguem nostes esforts.
Un cop que sarem au plantage,
Caucagna! lou pus gros traval
 
Es fach; pioi, vendra lou baral,
Obra sus obra, pioi, antage,
Sagatage, que sabe ieu?
Enfin, cau fa couma se deu,
Se voulem agandì la toca.
De ben proche aco nous pertoca,
Tout noste vieure ven d'aquì.
Ah! se caliè pas acoutì
Tant d'enemics, tant de grujaires,
Esprouvà flèus, tems courroussat,
Sariè 'na mana. Mais, se sap,
Tout n'en vòu dau ben das trimaires!
 
Faguem bèu tal,
Prefouns, egal,
D'aut! à la biassa!
Lou roumpre alassa,
Dona talent,
E, pioi, es ben,
D'en tems en tems,
De faire una brava pausada,
 
E, tout en quichant l'alencada,
Reprene ce que despendem
D'alen, de força e de courage...
 
De courage! Aubé que n'en cau!
Per faire assaut à la natura.
Es un luchaire! es un atau
Lou que de l'aucel, l’animau,
Planta, insete e ce que s'endura
Fai soun esclau e sa catura.
 
E zou, te tus! te ieu! veire un pau quau n'aurà.
Ai! Ai! a lou dessouta, es per sòu alairat,
Rendut, demaucourat, mòu de cops, de misera.
Tout s'es endevengut per ie fa perdre terra:
Barbasta, nebla, gèu, aurage, grella, aigat.
Em aco n'i'a pas prou, sus lou paure damnat
S'acoussa, dins l'escur, lou vermet desbourraire,
Luminousa, pirala e gril, mourre-pounchut,
Idiom, moustrous filo; becut, alat, sautaire,
De jour, de nioch, rampant, voulant, brusent, chut-chut;
Tout l'acoutìs au cop, tout n'en vòu sa parneta:
Oh mè! Oh mè!.... Oi, ploura, ô moun paure gigant;
 
Ploura toun avenì, tous bèus raives d'antan;
Ploura toun blat, toun ort, tous prats e ta vigneta.
Per tus resta pus res, pas mema l'espitau!
Ounte anaràs, per tems, roussegà toun ossalha?
As pas res per cremà l'iver dins toun fougau;
Anaràs au cagnard apaissà la mouscalha?
Aco sarà pas vrai! Oh! nou! malan de sort!!
Au revenge! d'aut! d’aut! lucha fins à la mort!
Ouncha toun corp, tas mans, sarra mai ta talhola,
End aco, zou d'aquì! à creva-cor! en pes!...
 
Long tems, pinedas, rieus, mountilhas, plana e cola,
An fernit jout soun vanc. Courage, aquesta fes!...
Joia! a pres lou dessus! joga l’auboi! grand festa!
De biòus! la farandouna e d'ajustas, ardit!...
Dau vinceire, emb de ram, cenchàs la rusta testa!
Toutes lous que nourrìs lou fier endoulentit,
Lou que, per soun traval, e fai vieure e coungrilha
Tout ce que çai blaqueja e pai e frucha e brilha;
Dounàs la capelada au grand porta-fardèu,
Au que, sans se planì, dounda flèus e misera!
Saladàs! saludàs lou que d'aquesta terra
Es rei, mestre après Dieu!... amai saique belèu!



*+*+*

 

mercredi 6 novembre 2013

J. Langlade : L'AGNELOU BANUDET



 

L'AGNELOU BANUDET


A PAU DE MARIETOUN 
 
 

Un pastre majourau,
Fossa entendut, mais la man greva,
Pasturgava aquì d'aut
Un avé talament de leva

Qu'en lioc belèu jamai s'era vist lou pariè;
Jujàs un pau, aquì i'aviè
Ce milhou de toutas las menas.
Au coustat dau Larsac, lou grel de las Cevenas,
Vesiàs soun crousat, lou Rufard,
Lou ruste e banut Caussinard,
L'Aurilhagués menut, que de pertout s'en batoun,
Mariogencs e Bisets, dins l'Ausera abarits,
Albigés e Genés, Sarasìs e Carcìs,
Qu'entre Garouna e Tar per lous prats se recatoun.
I'aviè, tant-ben, lou Campanés,
Lou Bigourdan, lou Lesat ariegés,
E touta la bela nineia
Que d’en Pirenèu porta emb ourguiol la lieureia,
Emé lou Roubioun prouvençau
E lou Berrichoun tant grelhau,
Enfin tout ce que i'a de frica
De Lengadoc, de païs franchimands,
Jusqu'à de Crousats alemands,
Mema de Barbarins d'Africa
E tout, d'aco dau bèu.
Es be segur qu'un tal vacieu
De tant de menas afrairadas,
Noun pouviè fa de mens
Que de dounà countentaments
E rendas ben asseguradas;
Tabé, cap d'an, dau lach, de la lana, dau crei.
Dau curalhat, que s'enlevava en fieira,
Pourtava au mens per faire la berquieira
D'un fil de Rei!
Aco toujour me ven: ai! quantas bassibadas!
O quantes ficassauts d'arets!
Que de sounalieiras floucadas!
Quantes ternencs! mais ce pus bèu de res,
Era de primadiès que fasien lum de veire.
Es aqui qu'auriàs vist
Beligasses, anìs,
Escardussats, couma se pot pas creire.
Un d'aqueles, un beligàs,
Lou pus garrut, lou mai jouinàs,
Dins tout aco subrava,
Tabé, lou mestre lou badava,
Era das mai recabalats.
Agnel de lach, libre e foulàs,
Trepava après sa maire
Tetant tout soun sadoul,
Quand lous dau mema crei, pecaire,
Eroun desmamats; belèu soul
Noun saguet das destetadisses.

lundi 28 octobre 2013

A. Langlade : LOU SOUREL E LAS GRANOULHAS




LOU SOUREL E LAS GRANOULHAS


AU FELIBRE AUGUSTE DE VEYRIER
 
 
Un jour de greva caumagnassa,
A l'oura qu'au suquet das trucs
L'auba manda un darriè trelus
E que la suita vai en cassa,
Dins las rausieiras d'un estanc,
En granda foga cambejant,
Touta la raça granoulieira,
Per venì prene la fresquieira,
Bandìs sas cachas de limpun;
Lèu-lèu coumença un long plagnun,
Que digue, un senodi, una sega
Qu'auriàs, saique, ausit d'una lega:
— Ai, que fai caud! couë! coui! couà! couà!
Noste estanc se vai tressecà,
La palus serà 'nvapourada,
Se countunia l'escaumarrada.
Moun Dieu! damoussàs lou sourel;
Avem bèu graulà per la ploja,
En van cadun focha e refocha,
Lou nìbou fugìs davans el.
Maufaràs, s'un jour dispareisses,
Granoulhas, limaucas e peisses,
Sus terra aurem lou Paradìs...
Après tant de dichs e redichs,
La nioch aguet finit sa posta,
E tre qu'un lus ven sus la costa
Anouncià l'astre majourau,
Lous repoutegaires fan siau,
E cadun regagna soun trau.
Adounc, dins l'inmensa espandida,
Lou que dona jour, saba e vida,
Alarga sous rais magestous,
Sans s'enquerì se sa venguda
Per quauques-uns es mau vouguda,
Ou se l'escur n'es pas jalous
Trai sous lamps, en dralhant sa via,
Sus tout ce qu'es brute, ou coungrilha
Sus tout ce qu'en l'aire se mòu
Ou cava e rabala per sòu;
Dins l'aiga mema, la peissalha,
Quand es à soun pountificat,
Qu'en sus de la mar se miralha,
Dins sas cafournas lou reçap.
En fenicioun, quand l'aura bousca,
Flouretejant la lona fousca,
Las granoulhas, maugrat sous ais,
Van s'abeurà de sous dardais!

mardi 22 octobre 2013

A. langlade : LOU NIS DE CARDOUNILHA


 
LOU NIS 
DE CARDOUNILHA


A MA COUSINETA TRESA DE POUCHET
QU’ES L’AINADA DE TRES MANITS QU’AN PERDUT SA MAIRE


Sus una branca d'amelliè,
I’aviè’n niset de cardounilha
Ben amagat jout la ramilha,
Ounte una couvada jasiè.

Entre que l'auba era espetada,
Paire e maire, en alatejant,
Anavoun, venien de l'escamp,
Pourtant becada sus becada.

E pioi, quand era nioch-falit,
Un sus la branqueta gaitava;
L'autra, lous nistouns acatava;
Jout soun corp d'amour trefoulit.

Passa de cregnessa e de gaubi:
D'aqui que siegoun abarits,
Que de martels, que de soucits,
Donoun l'agassa e lou renaubi!

Saran abarits, de segur:
Lou caga-nis bourra e canouna,
E l'ainadeta, vesiadouna,
Fai ses ploumetas. O bounur!

Mais quante sort! la paura maire
Tomba un jour d'enenqueliment.
La mort çai ven, la mort la prend.
Paures nistouns! Malurous paire!

Adounc l'ainada dau bresset
Sort, e, sautant de branca en branca,
Au paire, que lou dòu escranca,
Fai, en soun aire beluguet:

— Ai l’ala forta;
Per camp, per orta,
Te seguirai,
E, de la sorta,
La paura morta
Remplaçarai!

De l'oura en lai, dins la familha,
Tout vieu, tout se mòu, tout bresilha.
E, ioi, lous nistouns espoumpits,
Voulastrejoun fora dau nis! 


*+*+*


jeudi 26 septembre 2013

A. Langlade : Paisage






Paisage

Au moure la sang garinada;
Fourfouilhou fins à la boussada.
O! cavalisca o! qu'acò's lai!
Embe vostr'ore gouludije,
Fases veni lou regoulije
O! moustrouses! N’i a pas proun? mai?

A, boutas! Per qu'acò finigue,
Cau que l'ossalha se rousigue,
Tendouns e crouncidèla, enfin,
Embouiricas fins à la goula,
Fauta de car ou de mesoula,
Lou rebonnis aguet'na fin.

L'ome e la bestia an fach sa passa,
Ara qu'an de tout a la lassa,
Afalenas, tiban l'artel
Subre la grava ensanousida,
Lous cors pelus fan la dourmida
Ben a la raja dau sourel.

Lou sourel de sa cintra a pres la devalada;
Sus la plana brausida, en sous rais de galis,
Esperlonga, plan plan, l’oumbra desparaulada
Dau vertuous aubran, que de la valounada
Escalabra lous piocs, lous envouta et coubris.

Traitousas afourests ounte la sauvajina,
Sadoulada de car s'amaga tout lou jour;
D'ount la nioch n'en sourtis ourlanta de famina,
Que per s'apasturga, car res mai l'interessa,
Res que la grand mangia, e, per escas, l'amour.

Bouscàs espetaclous; aubran d'estampadura
Moustra, estranja brancun sans meu, sans flous;
Erbages sans parfum: la sauvaja natura
N'a pas encara enfantà las flouses, la parura
Ni l'aucèl, ni l'abel ni lou fruch agoustous.

Sus lous pins, sus lous is à loga d'aucelina
Las, ratapenadassa agripounan sous crocs
De branca en branca, andan la charnèga mounina
A la cerca d'un fruch que n'a res que la mina,
Tal que gala, pignoun, data amar et tout clos.

De la cadoula, alin, que raseja las pradas,
Ount trevoun crocodils, erbassiès ped fourcat,
N'en vert, a belas fes de plagnuns, de beladas,
De siblamens de serp au lioc de bresilhadas,
Tout grèu, ruste e sauvage e per estoumacà.

Lou sourel de sa cintra acaba l’enregada
Escampan sus lous trucs, lous darnies lamps de fioc,
L'oumbra s'escurecis per coumba et valounada,
Quand lous aubres dau bosc an la testa enflambada
Couma se l'incendia abrasava lou piochs!

Mema quand lou tremoun l'engulis dins sa maissa
Sous lamps van lancejà couma lou d'un voulcan
Sus lous nivous clarins, rebutan dins la baissa
De trelusens dardais retrasen a'na raissa,
A ‘n reves maien qu'espousca dins lous camps.

Es l’oura qu'a passets lous erbassiès caminoun
Devers lou rescoundoun, entre lou feuge aubre
La coussouda et boulets et palmiès que boufinoun
Aderen lou fiolhan; pioi de cops rebecinoun
La testa, en agachan de vers lou mounumen.

D'amounte, tout escas, ausissian la chamada
D'ounte n'es davala de cassaires furouns
Qu'an fach chaple de tout de que cour trepa e viuda
Pas pou! pas pou! amount l'ome fai la chaumada
E l’oura a pas souna das ourses, das liouns.

De liauses vesprals de vès lou larg flambejoun
Sinne d'una nioch canda e calou per deman
Quant tout d'un'cop das piochs, qu'alin ara negrejoun
Fusa una grand'lusou que lous iols n'en neblejoun
Un long bram de suspresa esclafis per l'escamp.


*+*+*

samedi 14 septembre 2013

A. langlade : LOU PIN E LOU CANIÈ






LOU PIN E LOU CANIÈ



A CAMILLE LAFORGUE



Un pin, amount dins las garrigas,
Dempioi belèu cent ans e mai,
Maugrat lous quatre vents e sas rustas coutigas,
Viviè, creissiè, nautàs e rede que noun sai;
En mema tems, sus lou bord de la lona,
Enracinat dins l'aiga, un ploumet chaca grel,
Un bèu caniè pimpava lou sourel.
La natura qu'en chacun dona
E seloun qu'es, gaubi, força, desart,
An eles dous avié fach bona e larga part.
Dau tems qu'un, de soun tes, dins lous aires dardalha
Sous jets ramuts, linges e fiblarels,
Que dins l'estanc lou farot se miralha,
Brandant au ventilhou sous prims e blancs cimels,
Ailamoundaut lou rei das causses,
Entre mitan das verts abausses,
Dins lou ciel linde alarga, magestous,
Soun cap negràs, inmense, espetaclous.
Jout soun oumbrassa refrescaira,
Qu'à soun entour roda e s'alaira,
Que chaca prima espessesìs,
Dins soun brancun sarrat, dins sa rama eternala,
Aubret, floureta, aucelou, nis,
Avien souploch e bona cala
Contra la blaïnada e lou frech e lou caud.
Dounc, sus lou gres couma dins lou baissau,
Chacun viviè sa bela vida,
Oumbrant nosta terra espoumpida
Jout la gouverna dau bon Dieu.
Aco duret d'aquì qu’arriva un Vacairieu,
Talament fol que, dins la plana,
D'en magistrau ou tremountana,
Jamai s'era vist lou parié.
Lou pin, tout plen de galhardiè,
Sieis jours, sieis niochs, ten bandat, s'enredena,
N'a pas soun dementit. Milhou, dau fier testard
La sourna e pouderousa ourguena;
Que sembla un brounziment de mar,
Respond au bram de la countesta
Agarrida au tour de sa testa,
E n'agroussìs la senistra bourchou.
Mais lou setenc jour, dor la fin de la vesprada,
D'amout d'aut se derraba una grand maliciada.
Coufla de nèu, de grella e de frechou.
Jout soun esquich lou ventàs recaliva,
A vira-vòut de tout caire s'abriva,
E maliceja e corna à brandilhà lous trucs.
A nioch-falit, d'entre mitan das bruchs
E dau roundinament de la mala chavana,
S'auboura un inmense croussin,
Es, pecaire! lou paure pin
Que, brigoulat per sòu, cabana!
Lou lendeman, dins l'aire esperlucat,
Lou caniè, que la velha à tout cop s'amourrava,
Cranant, mougut, toussit, terra e limpun lecava,
Se rebecina, escardussat,
E, couma se de res noun era;
Pioi, espincha en amount e devista per terra.
A soun darriè badal, lou paure garrigaud:
— Es grand malur, s'ou dis, oui, mais aco ie cau.
Aquì ce que reven de tant tesà l'esquina;
S'aviè biaisat, cau s'amagina
Lous ans qu'encara auriè viscut!
Adounc lou ruste e fier jagut,
D'un soun de vos que raufeleja,
Respond: —  De vieure ansinda ai pas enveja;
S'aco t’agrada, per tus fas.
Countugna, zou, tant que vieuràs;
Clena à tout vent toun ossa linja e flaca,
Mais laissa està lou qu'es prou fort
Per voulountà pus lèu la mort
Que de mourrejà la boulhaça!

mercredi 24 juillet 2013

A. Langlade : A ROSA GARINI, MA NORA

.





A ROSA GARINI,

MA NORA


L'amour que, de soun alenada,
Adus la vida e lou bounur,
Qu’a fach surgentà de l'escur
Tout ce que trepa, voula e nada;

Es el qu'en aqueste grand jour
Coungrilha e mestreja la festa.
Defora, l'ira e la batesta!
Ioi, es la festa de l'amour!

Cansouns, rire galoi, caressa,
Venès, venès, qu'à noste entour,
Per festà dignament l'amour,
Iste pas mai que l'allegressa!

Toutes en cor, gais couvidats,
Taissem guerlandas e courounas;
Carguem de flous e de poutounas
Lou front das novis benurats!

Lou drolle es bèu, la drolla es bela,
Soun bèus e jouines toutes dous;
Dins l'aveni e sas founsous
Emb gaud alandoun la parpela.

Oh! qu'es bèu, qu'es bèu l'avenì
Devistat dau sup dau mariage!
Tout flous, tout azur. O bel age,
Tout lus, tout ris à l'enfinì!

Eh be, per dralhà 'quela vida,
Ounte lou bonur giscla à flac,
L'amour sufìs, l'amour sacrat,
Que fai tout vieure e tout coungrilha;

L'amour d’espous, l'amour das grands,
Das manidets, de la familha,
L'amour dau bres, de la patrìa,
L'amour dau bèu, dau vrai, dau san!

La man dins la man, testa alerta,
La fe dins l'ama, enfants, andàs,
Per nautres toutes assoustats
Contra lou mau e soun alerta!

E s'un jour, preses de mau cor,
Se l'auriscle sus vautres brama,
De l'amour bresucàs la flama,
Vencirés tout, mema la mort!

Taissem guerlandas e courounas
Per ounourà lous maridats,
E sus lou front das bèus vesiats,
Pausem de flous e de poutounas!


.

lundi 8 juillet 2013

A Langlade : LA ROSA REINA

.
 
 
 
LA ROSA REINA


A MADOUMAISELA ROSA DE LAFORGA



La rosa reina dau jardin,
Tout escasseta es espetada,
Es tant bela que tout la bada.
Eli, viauleta, jaussemin,
Envejoun la bela floureta;
Ela fricauda e sucradeta,
Sans faire cas à tals plagnuns,
Alarga sous castes parfums.

E lous parpalhouns de la prada,
E lous abelhounets dau brusc,
Çai venoun toutes esmouguts
Voltejà ras de la vesiada.

O bela floureta, s'un jour
Toun calicet fernìs d'amour,
Laisses pas baisà sa corola
Per lous tabans e parpalhouns,
Mais à l'abel rend sous poutouns,
Car el soulet aima, obra e vola! 


.

vendredi 28 juin 2013

A. Langlade : LOU MESSIOUNARI






LOU MESSIOUNARI

 
A MOUSSEN CROUZET, 
EVESQUE, EN ETIOUPIA

 

Couma lou Crist, son divin Mestre,
Un jour, lou fil d'un mestieirau,
Bandìs lou mal e lou vantau
E, bourdou'n man, gagna lou destre.
 
Es san de cors, d'ama e d'espri
Umil, simplet e pau parlaire;
E, pamens, lou jouine sounjaire
A bona tuca e sap l'Escrich.
 
Per s'aparà das flèus, magagnas,
Lassige, fam e caud e set,
N'a qu'una crous e pioi la fe,
La fe que branda las mountagnas.

Camina que caminaràs,
Voga sur mar, artelha à terra;
Se cerques malastre e misera,
N'agues pas lagui, trouvaràs.

E lou pelegrin, à bel ime,
Enrega drech dor l'Ourient,
D'ounte touta cresença ven,
De l'idoulatrìa au sublime.

A l'arrivada, à l'Armenian,
Au Cote, au Musulman menebre,
Au Jasiòu mata-Dieu, au Guebre,
Grec, Idoulatre, Soudanian,

Dis: — Davans Dieu siam toutes fraires!
A tout ce que trima ou patìs,
Au que dins lous ferres gemìs,
E que, per finì sous desaires.

N'espera pas mai que la mort,
Ie dona l'esper, emb el ploura;
Au qu'un mestre, ou soun dieu, amourra
Dins l'abrutige, ideia e corp,

Esclau qu'an pres tout, fins à l'ama;
Minable, apoustemous fellat;
Guerrejaire druse blassat,
Maufatous que lou chau reclama,

Quanta que siegue sa nacioun,
Per tant que siegue orra la plaga,
Sans demandà pleti ni paga,
Per lou ben de sa religioun,

Soun prouchan, soun dieu, sa patrìa,
Se fai mege, rasounadou,
Assoustaire, counsoulatou
Das mesquins de la grand familha.

Riche e paure, tout lou benìs:
L'Euroupen i'a plena fisança:
Es lou mandatari de França
E lou messionnari dau Crist!

Gracia an el la França es aimada,
An el lou Crist es respetat,
E per aco vai tout quità,
Seguissent drech sa destinada.

Camina que caminaràs,
Quoura sus mar, quoura sus terra;
As vist la pas, as vist la guerra,
Ferrun e chaple atrouvaràs!

Res te seguirà dins la vìa
Que vas adralhà tout d'un tems:
Lou pus arderous se reten
Desus lou pas de l'Etioupìa,

Païs sourne, maussan, desert,
Trevat per d’animaus sauvages,
De sernassas, d'antropoufages,
Ounte lou sabre a soul gouver.

Dor lou trioumfe ou lou Calvari,
Dins la trelusenta clartat
Que mena à l'inmourtalitat,
S'envia l'ardent messiounari,

La crouseta penjada au col,
Au vent flouquejant sa talhola,
Sus lou front la doubla auriola
De patriote e d'apoustol! 



.







mardi 18 juin 2013

A. Langlade : LA LAUSETA

.




LA LAUSETA

A LA MEMORIA DAU PAURE FOURÉS

Maugrat la rispa e lou counglàs
Maugrat lou sounet degaugnaire,
Machota e miralhet trufaire,
Emé tirassa e traitous las,
La Lauseta es encara en vida;
Mai que jamai es espoumpida.
 
Ausès la poulida cansoun
Que vous bresilha d'enamount
En roudejant, l'ala tesada.
Mais, atabé, quanta journada!
Pas un nive ennegra lou cel.
Mar clara, mountagnas serenas!
Canta, canta, poulit aucel!
 
L'iver, tras las nautas cadenas,
Fuch, lou charnègou, 'n contra-cor,
Rabalant embé las neblassas,
Las negras niochs tant paurugassas,
L'aura, l'escur, l'esfrai, la mort:
Roda, pieula, bresilha, voula;
La natura se reviscoula:
La margarida, per valats,
Alanda sa flou blanquinousa,
E la viauleta vergougnousa
Espinchouneja dau bertàs.
 
Avans! avans! la saba escala;
De l'aubre, das prims sagatuns,
Dau rabugàs qu'au sòu rabala,
Imouissa bourres, mars, brancuns.
Canta! canta! lou prat graissouna;
La vigna ploura e l'ort boutouna,
De l’auba fins à l'escabour,
Zou! canta la vida e l'amour!
 
Mais per-de-que, bela vesiada,
Moulant toun frau e toun bresil,
Dor aiçaval sies davalada ?
Laissa la terra per lou gril:
La plaça de tus es dins l'aire;
As l'ala forta e l'iol fissaire;
Pos targà lou sourel brousent;
Pos alatejà contra vent;
 
Cregnes pus lous aucels de proia,
Emb l'iver se soun avalits!...
Per-que, calant tous cants de joia,
Pouches au drech ou d'agalìs
Devès la bela girouflada

Qu'auboura sa verta grelhada
En miech de las grands pradariès ?
Per-de-que, pioi, d'aquì baralha ?
S'en tournant toujour à l'arriès,
Au bec un glot, un brout de palha,
Un tros de pampa, ou quauque estràs
De lana surja, qu'au bartàs
Assipa en passant à voulada ?
Per de que, jouta la matada,
De rescoundous s'acoucounìs,
Dins un trauquet ajoun, acampa,
Entrepachant bourrils e pampa ?
Joia!... La Lauseta bastìs!!...
 
Prefachès de la grand terrada,
Aquì la prima: aubourem-nous!
Cantem la pas, l'amour, las flous;
Mais, per ben claure la journada,
Sans que res nous pogue escarnì,
Couma l'aucelou bresilhaire,
Bastissem lou nis ount deu jaire
La couvada de l'avenì!
 




.

mardi 4 juin 2013

A. Langlade : LOU PROUGRÈS

.




LOU PROUGRÈS
 
A LOUIS DE VERGNE

Sus una mar sans fin, sans founs,
Plena d'esquiols, an ounte, en foga,
Lous quatre vents boufoun, ferouns,
Un vaissèu voga, voga, voga.

Sus l'apro vese un noum d'escrich:
— Prougrès! fier noum qu’au lion flambeja;
Noum lausat, cren, aimat, maudich
Dau pacan, lest qu'emb el carrecha.

La Sciença ten lou tìmoun’n man,
Dor l’encounegut lou trahina.
La Libertat, d’arriès, de flanc,
Coufla sa grand vela latina.

Dins lous aubans e sus l'apro,
Lous Arts enlusissoun sa vìa;
E, pioi, en sus de tout aco,
I'a'n capitani: l'Engenìa!

La pouesìa, que jamai
N'a pouscut sentre las arenas,
Seguìs lou vaissèu, de cor gai,
En cantejant dins las entenas.

Canta lou passat, l'avenì:
Lou lion escu, lou lion que brilha,
Contra-signaus de l'enfinit,
De l'esprit eterna patrìa.

E zou! voga que vogaràs!
Lou vent d'apoupa es fresc e leste.
Òu! dins lou founs n'i'a de fachats:
Quante bourlisse dins lou leste!

— Vira bord! vira, coumandant,
Ou, se que de nou, tout s'estrassa!
— De qu'es aco? de vanc! de vanc!
Noum d'un sort! branlam pas de plaça!

Lous manobraires, sans fa cas
A las clamadas de la foula,
Soun à soun poste, atenciounats.
A soun copet la nau trascoula.

Mais, quand lou terrible alagan
Brounzìs en roussegant la raissa,
Cade ome deven un gigant,
E lous carpins taisoun sa maissa.

E zou! voga que vogaràs!
Lou vent d'apoupa es fresc e leri...
De mounte ven? Res ou sap pas.
A mounte vai? Es un misteri.

Dempioi mila e mila ans e mai
A capejat Greça, Italìa,
Egita, Inda; mais per delai?...
Ioi te cousteja, ô ma patrìa!...


*+*+* 




© illustration ci-dessus avec l'aimable autorisation de
Thibaud VIDAL  - 2013 - (Sète)
 
 
.

dimanche 12 mai 2013

A. Langlade : LOU FIGARO LANSARGÒU

.



LOU FIGARO 
LANSARGÒU


 
A JULI DE GRANIER



Hòu, Lansargòu, Lansargòu, Lansargòu, bravo!
Res te fai pòu, te fai pòu, te fai pòu, no, no!

As de courage
Per tout oubrage,
Sans te vantà.
En veritat,
Tran-la-lan-la, lan-la, lan-la-la,
Sies travalhaire,
Bon acoutraire;
As un terraire
Couma n'i'a gaire,
Embé ta gruna,
Qu'es pas coumuna,
As la fourtuna
Couma pas una;
Femna charmanta,
Tran-la-la-la, lan lai,
Un pau fegnanta
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Femna couifada,
Man trauquilhada,
Paura oustalada,
Terra manjada.
Femna groumanda
Qu'aima la granda,
N'a pas jamai
Croumpat palai!

Ai! que de vin, que de vin, que de vin! bravo!
Tout es rasin, es rasin, es rasin; n'i'a trop.
Frucha aboundousa,
Un pau bouldrousa,
Poudrà passa.
En veritat,
Tran-la-lan-la, lan-la, la-lan-la
Terra croumpada
Sarà pagada;
Vigna plantada
Sarà fumada,
Tina agrandida,
Casa fenida,
Miola poulida,
Chival de brida,
L'estrange tira.
Tran-la-la-la, lan-lai,
Mais lou vin vira,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Toun vin se pica;
A la fabrica!
Lou cop de trica
Copa ta chica.
Suçaràs l'ugna,
Car ta pecugna
E tous escuts
Van en palus! 


A barbastat, barbastat, barbastat; bravo!
N'a proun restat, proun restat, proun restat, sans trop!
Frucha madura,
Bela negrura,
De qualitat,
En veritat,
Tran-la, lan-la, lan-la, la-lan-la,
Venta courrenta,
Femna countenta,
Se crei de renta.
Sedas brusissoun,
Velous lusissoun,
Ors espelissoun,
Chals s'espandissoun.
La peça roda,
Tran-la, la-la, lan-lai,
Cau fa la moda,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
L'argent s'envoula,
Lou tems trascoula,
Telaire idoula,
Bouchè gingoula,
Aiga passada,
Degavalhada,
Pot pas enfin
Virà moulin!

As lou bon sort, lou bon sort, lou bon sort; bravo!
As proun de cor, proun de cor, proun de cor; sans trop!
Jusqu'au remedi,
Pertout as credi
A voulountat;
Tran-la, lan-la, lan-la, la-lan-la,
Mos de l'Escura
Fai ta parura:
Martin daurura,
Julian couifura;
Lou fournejaire,
Sus long marcaire,
Osca, pecaire!
De long d'en caire.
Festa votiva,
Tran-la-la, la-lan-lai,
L'uchè n'arriva,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Tout te fai blanca,
L'argent te manca,
Rabales l'anca,
Toun cor s'escranca;
Te desesperes:
Sies dins lous ferres
D’un usuriè
Dur, sans quartiè!

Cau travalhà, travalhà, travalhà! bravo!
Sans s'espargnà, s’espargnà, s'espargnà, no, no!

Oi, crei ta femna,
E ta bedena
Vai s'espetà,
En veritat,
Tran-la, lan-la, lan-la, la-lan-la,
Toun oustalieira,
Sus sa cadieira,
A la fresquieira,
Trilha sa nieira,
E tus, bestiassa,
Dralhes ta traça
De susourassa
Que rend ta faça.
Per la teleta,
Tran-la, la-la, lan-lai,
L'espigna peta,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Paure signora,
Ta jouina nora,
De ta demora
Te mes defora,
E pioi quand bousca,
De salla mousca,
T'en vas nourrì
'Vol agarrit! 




.


lundi 22 avril 2013

A. Langlade : LOU VIAGE DE LA REINA

.





LOU VIAGE DE LA REINA 



A SEXTIUS MICHEL, PRESIDENT 
DAU FELIBRIGE DE PARÌS





Un jour d'autouna, à sa levada,
Tout escaboulhant l'escabour,
Lou gai sourel trai emb amour
Un regard sus nosta terrada;
Lou gai sourel trai emb amour
Un regard sus noste Miejour.

Te vei en lai dins la grand dralha,
Ounte lou ram toujour flourìs,
La Reina de noste païs
Qu'emb sous caps de jouvents amalha;
La Reina de noste païs
Que s'acamina dor Parìs.
 
Toca pas sòu; diriàs qu'a d'alas;
De soun iols giscloun de dardais;
Porta au front l'estela à set rais,
Lou chapelet de prouvençalas;
Porta au front l'estela à set rais,
Au front plen de doucets pantais!
 
A la passada, tout l'aclama:
Lous aucelous, en bresilhant;
Grilhous, cigalas, cascalhant;
Endilha l'ega, lou tau brama;
Grilhous, cigalas, cascalhant;
Gardians, rafis, mendils, cournant.
 
La mar la devista esmouguda,
Boumba soun inmense peitral,
A grands oundadas; d’en aval,
Courrìs davans la besaguda;
A grands oundadas d'en aval,
S'acoussa devès lou terral.
 
Lou magistrau, de nìbous coufle,
De gaud reten soun alenà;
Sant-Loup, sus lou causse arenat,
Adrecha soun sucàs maroufle;
Sant-Loup, sus lou causse arenat,
De soun capel s'es courounat!

Tout espantat, lou Rose tanca
Courrent, revòus e boulidous;
Vau-clusa sousca e lou Ventous
Quilha sa bugadieira blanca;
Vau-clusa sousca e lou Ventous
Tesa au ciel soun front blanquinous.

Quand, de la bola daufinenca,
La bela es au pos naut cresten,
Ausìs un bruch que la reten,
Un bruch que ven d'en Gardounenca;
Ausìs un bruch que la reten.
Es la vos de Gardoun brusent:

— Pioi que t'en vas dor la vilassa,
Festà, ben lion de soun païs,
Lou pus vesiat de mous manits,
Qu'en gloria a pres tant granda plaça;
Lou pus vesiat de mous manits,
A toutes joia e gramecìs!

 Mais, en festejant moun cantaire,
Remembràs-vous sous darriès vots.
Que sus ma douga, entre lous rocs,
A tout lou mens, posque se jaire;
Que sus ma douga, entre lous rocs,
Posque à moun grat baisà soun cros!

— Gardoun, Gardoun, pacienta, espera;
Mous felibres te lou rendran;
Tous ribieiròus oumbrejaran,
Un jour, sa retrasença fiera;
Tous ribieiròus oumbrejaran
Lous trats dau que t’aimava tant.

 E tus, adieu, bela encountrada,
Te quite, mais lèu tournarai:
Vau counsoulà lous qu'en alai
Patissoun de toun alenada;
Vau counsoulà lous qu'en alai
An la langou de tus, ai! ai!

 Parlarai de tous gours, Vau-clusa;
De tas nevadas, fier Ventous,
De toun sourel tant luminous
E d'en Camarga e d'en Crau nusa;
De toun sourel tant luminous;
De tous aigats, Rose timbrous!

 De tas garrigas sentourousas,
Sant-Loup, n'alenarai un pau;
Mar, ie dirai tous bruchs, toun siau,
Tas ventouladas salabrousas;
Mar, ie dirai tous bruchs, toun siau,
E tous bauchuns, ô magistrau!

Adounc, dins lous carraus neblouses,
A beles pauquets, s'avalìs;
De despiech lou sourel boumbìs
Tras lous Piranèus auturouses;
De despiech lou sourel boumbìs
Dins lou tremount que s'enrougìs.

La nioch de las coumbas s'auboura;
Escala as trucs, coubrìs la mar,
Damoussa lou darriè lugar
Dau jour que dins soun sen s'amourra;
Damoussa lou darriè lugar
E tout s'endor de l'auba au larg!




.

vendredi 12 avril 2013

A. Langlade : LA FILHA E LOU MIEUGRANIÈ

.




LA FILHA E LOU MIEUGRANIÈ





PER LA NOÇA DE NETA 





I'a sege ans que naissiè
Una nioch, au clar de luna,
Una drolla palla e bruna;
En mema tems espelissiè
Lou vert boutoun dau mieugraniè!
 (bis)
.

Aimada à la fouliè
Couma un lamboun d'inmourtala,
La filheta bruna e palla
A perta de vista creissiè
Couma lou grel dau mieugraniè!

Quand lou printems venié,
Emb de flouses per parura,
Sa bruna cabeladura
Simpletament embelissiè
Embé la flou dau mieugraniè!

O bonur sans pariè!
Assetats sus la verdura,
De l'amour la pus pura
Soun amourous l'entreteniè
A l'oumbra dau viel mieugraniè!

Ioi, paure cansounié,
Ieu soueta à la jouina noia
Un avenì plen de joia,
Un bel enfant, san e parfet
Couma lou fruch dau mieugraniè! 






.







samedi 6 avril 2013

A. Langlade : LA LABECHADA - 1893

.





LA LABECHADA
 

A CARLES DE BRUN 



Dins Malhorca la renoumada,
A l'oumbra das verts irangès,
Se capita lou vaste bres
De la fresqueta labechada.

De l’auba, toutes lous matins,
D'aquì tant que la nioch negreja,
Zounzouna, fusa e voulastreja
Dins lous palmiès, lous rams, lous pins.

E tout lou tems que dralha e voula,
De fruch en fruch, de flous en flous,
S'empregna de siavas sentous,
E dau mèu rous que n'en regoula.

Mais tant lèu que l'estieu çai ven,
Chaca jour, dins la tantossada,
S'acoussa dor nosta encountrada,
Per maisà lou sourel brausent,

Per aloungà jusqu'à la sega
Lous grans qu'encara soun calhets,
A las oumbras dounà lou fres,
Trepà sus l'airòu embé l'ega.

Fourfoulha pèus e capelous,
De las vendemiairas galoias;
Imouisseja jouta las fiolhas,
Lou grun que marfìs las calous. 




L'avé, que roumia à la chaumada,
Atissat per lous mouissalets,
Reviscoulat d'aquel refresc,
Torna au prat e prend la mourrada.

Dau champouiraire, tout susous,
Adraca la rusta pelassa,
Aco, soulet, lou desalassa,
E torna au tal mai vigourous.

Sus las bagnairas e bagnaires,
A mitat corp, dins l'amarun,
Fai regisclà lou salabrun
A beles degouts caressaires.

En plena mar, dau pescadou,
Qu'à fauta de vent se carcina,
Boudenfla la vela latina,
E lou buta au debarcadou.

De cops, en camin fai jouguina
Embé la lamia e lous daufins;
De l'ounda frusta lous acrins
En fouitant la gruma salina.

Alor, per pau que lou matin
Age alenat d'en tramountana,
Gara lou blat, gara la grana,
E l'escaudage dau rasin.

En van sus l'airòu l'ega endilha,
En van lou pastre fai cimbel,
Gachant dins lou foundàs dau cel,
Res ven refrescà la ramilha.

De cops, mai, embé lou pounent,
Après sourel couchat, se pignoun;
Pastres, gardians, ouvriès se signoun,
Car lous ilhaus fusoun d'un tems.

Mais aco n'es que de passage,
Car l’endeman reprend soun fieu,
Tout lou sant clame de l'estieu,
Jusqu'au mitan de l'autounage.

O ventilhou, fresc, embaimat,
De quante noum que te batejoun,
Toutes lous que la mar coustejoun
Fan pas de mens que de t’aimà!
 

ENVOUCACIOUN
 
Brisa de mar ou labech ou garbin,
Repoufa au lion e l'ira e la coulera,
En mema tems que refresques la terra,
Boufa la pas sus lou mounde latin!





.

vendredi 8 mars 2013

Langlade : LA CIGALA E LA FOURNIGA

.



LAS MATINADAS
LA CIGALA E LA FOURNIGA

A CAMILLE BRUNEL

Un jour, au pus fort de l'estieu,
Sus una aubeta, au bord dau rieu,
Una cigala cascalhava
Embé tant de redou,
Que de l'animaudou
Tout lou cors ressautava.
Dins aquel tems,
Una fourniga
Fasiè l'araire courriguent,
De la garriga
Ounte es cavat soun fourniguiè,
A la pus procha bladariè,
E chaca fes, à la passada,
L'animau alucrit,
Sans quità lou courrì,
Escampava quauca lengada
(Tant que teniè res d'enmaissat).
La fourniga es pas tant bestiassa
D'anà desclavà la mourdassa
Quand ten sa proia, aco se sap.
Quoura cridava: — Eh be! pecaire,
Prendrem pas peca à champouirà ?
D'autres cops: — Se dis que l'araire
Enrega drech quand lou bouirac
Canta la cansouneta,
Pioi: — Zou! zou! canta, ma migueta:
Cantà tout l'estieu à l'oumbreta,
Es un traval ben agradieu!
Per ma fe, s'era tant gagnieu
Couma es plasent, end aquela obra,
Ieu te fariei manobra,
Mais, couma lou que vai cantant
A tard ou tems bramarà fam,
Aime mai encava, per vieure,
Pus-lèu qu'aiçai avé lou pieure
E manlevà 'ncò dau vesin.
N'escoupiguet tant, à la fin,
Que la cigala ansin brandida,
Pas trop que s'endeven mousida
(Avem chacun noste sanet),
Cala soun cant un moumenet,
E ie ven: — Per de que m'aigaires ?
Te deve-ti quicom ?
De que t’ai fach, respond ?,



Belèu t'en dòu que lous cantaires
De vieure amount aguem poudé,
Couma tus à l'ime dau det.
E crese ben qu'es toun espera:
Voudriès que mourregesse terra,
En rebalant gran e granoun;
Mais ieu n'ai de besoun
Que de sourel e d'aire,
E la natura, en bona maire,
Sans esperas m'aprouvesis:
N'ai à flac, n'ai à gramecis,
D'aqui qu'afrechoulida e muda,
Dau tems fugissent las cosous,
M'ane rescondre à la sournuda,
Vestida d'un crevel terrous.
Mais se dins ma baumeta
La fam fai sentre soun pessuc,
Saupràs, ô fournigueta,
Qu'au mens la cigala a viscut.
Dis, e de sa cantada
Fai mai ressounti la clausada
Que daurejoun lous blats madus.
E lous segaires que segavoun,
E las ligaires que ligavoun
De lassige e de set renduts,
En ausissent soun sega-sega,
A l'obra mai tout se boulega,
Cansoun en vela, espantoulhats,
E de longa escarrabilhats















.



.

mercredi 10 octobre 2012

Alexandre Langlade : LOU PROUGRÈS - (A LOUIS DE VERGNE)

.


Mark Kostabi






LOU PROUGRÈS



A LOUIS DE VERGNE




Sus una mar sans fin, sans founs,
Plena d'esquiols, an ounte, en foga,
Lous quatre vents boufoun, ferouns,
Un vaissèu voga, voga, voga.

Sus l'apro vese un noum d'escrich:
— Prougrès! fier noum qu’au lion flambeja;
Noum lausat, cren, aimat, maudich
Dau pacan, lest qu'emb el carrecha.

La Sciença ten lou tìmoun’n man,
Dor l’encounegut lou trahina.
La Libertat, d’arriès, de flanc,
Coufla sa grand vela latina.

Dins lous aubans e sus l'apro,
Lous Arts enlusissoun sa vìa;
E, pioi, en sus de tout aco,
I'a'n capitani: l'Engenìa!

La pouesìa, que jamai
N'a pouscut sentre las arenas,
Seguìs lou vaissèu, de cor gai,
En cantejant dins las entenas.

Canta lou passat, l'avenì:
Lou lion escu, lou lion que brilha,
Contra-signaus de l'enfinit,
De l'esprit eterna patrìa.

E zou! voga que vogaràs!
Lou vent d'apoupa es fresc e leste.
Òu! dins lou founs n'i'a de fachats:
Quante bourlisse dins lou leste!

— Vira bord! vira, coumandant,
Ou, se que de nou, tout s'estrassa!
— De qu'es aco? de vanc! de vanc!
Noum d'un sort! branlam pas de plaça!

Lous manobraires, sans fa cas
A las clamadas de la foula,
Soun à soun poste, atenciounats.
A soun copet la nau trascoula.

Mais, quand lou terrible alagan
Brounzìs en roussegant la raissa,
Cade ome deven un gigant,
E lous carpins taisoun sa maissa.

E zou! voga que vogaràs!
Lou vent d'apoupa es fresc e leri...
De mounte ven? Res ou sap pas.
A mounte vai? Es un misteri.

Dempioi mila e mila ans e mai
A capejat Greça, Italìa,
Egita, Inda; mais per delai?...
Ioi te cousteja, ô ma patrìa!... 






.