mardi 4 juin 2013

A. Langlade : LOU PROUGRÈS

.




LOU PROUGRÈS
 
A LOUIS DE VERGNE

Sus una mar sans fin, sans founs,
Plena d'esquiols, an ounte, en foga,
Lous quatre vents boufoun, ferouns,
Un vaissèu voga, voga, voga.

Sus l'apro vese un noum d'escrich:
— Prougrès! fier noum qu’au lion flambeja;
Noum lausat, cren, aimat, maudich
Dau pacan, lest qu'emb el carrecha.

La Sciença ten lou tìmoun’n man,
Dor l’encounegut lou trahina.
La Libertat, d’arriès, de flanc,
Coufla sa grand vela latina.

Dins lous aubans e sus l'apro,
Lous Arts enlusissoun sa vìa;
E, pioi, en sus de tout aco,
I'a'n capitani: l'Engenìa!

La pouesìa, que jamai
N'a pouscut sentre las arenas,
Seguìs lou vaissèu, de cor gai,
En cantejant dins las entenas.

Canta lou passat, l'avenì:
Lou lion escu, lou lion que brilha,
Contra-signaus de l'enfinit,
De l'esprit eterna patrìa.

E zou! voga que vogaràs!
Lou vent d'apoupa es fresc e leste.
Òu! dins lou founs n'i'a de fachats:
Quante bourlisse dins lou leste!

— Vira bord! vira, coumandant,
Ou, se que de nou, tout s'estrassa!
— De qu'es aco? de vanc! de vanc!
Noum d'un sort! branlam pas de plaça!

Lous manobraires, sans fa cas
A las clamadas de la foula,
Soun à soun poste, atenciounats.
A soun copet la nau trascoula.

Mais, quand lou terrible alagan
Brounzìs en roussegant la raissa,
Cade ome deven un gigant,
E lous carpins taisoun sa maissa.

E zou! voga que vogaràs!
Lou vent d'apoupa es fresc e leri...
De mounte ven? Res ou sap pas.
A mounte vai? Es un misteri.

Dempioi mila e mila ans e mai
A capejat Greça, Italìa,
Egita, Inda; mais per delai?...
Ioi te cousteja, ô ma patrìa!...


*+*+* 




© illustration ci-dessus avec l'aimable autorisation de
Thibaud VIDAL  - 2013 - (Sète)
 
 
.

Aucun commentaire: