Affichage des articles dont le libellé est fables. Afficher tous les articles
Affichage des articles dont le libellé est fables. Afficher tous les articles

jeudi 28 janvier 2016

J. d'Arbaud : DINS LOU JARDIN FLOURI






Les jardins de Versailles. 
VERDILHAN, Louis Mathieu 
(1875-1928)




DINS LOU JARDIN FLOURI 


Dins lou jardin flouri de bouis negre e de nerto,  
Sus lou camin sablous que viro vers la mar,  
Te veguère. Beviés li boufe dóu vènt-larg  
E toun amo, jouvènto, èro uno flour duberto. 

Te semblavo, toun cor, coume un grand bastimen  
Armeja pèr la vido e desplegant si velo  
E toun raive arderous, vougant sout lis estello,  
Mourgavo li tempèsto e lou reboulimen. 

Li vesiés, eilalin, lis isclo lumenouso,  
— Tant vite auriés vougu counquista toun tresor! — 
T'avien counta qu'à-bas, s'alargo lou grand port,  
Ount vènon s'abriga li barco benurouso; 

Un port plen de cansoun, de lus, de reflamour,  
Dins li niue souloumbrouso o li rebat de l'aubo,  
E lou vènt boulegaire, en caressant ti raubo,  
De la mar fernissènto adusié la sentour. 


Dins lou jardin flouri, s'en plourant, sout li ramo,  
T'en vas, chato perdudo, à la primo dóu jour  
E se, lasso adeja dóu fais de toun amour,  
Souspires dóu grand pes que toumbo sus toun amo; 

Se, soulo au calabrun, en regardant la mar,  
Regretouso dis erso e di païs estrange,  
En niflant dins lou vènt lou prefum dis arange,  
As senti, sus toun cor, mounta lou sounge amar; 

Aubouro-te! La mar lusis, quaucun te crido,  
Arregardes pas mai la coulour de moun cèu,  
Camino; davans tu s'abrivon lis aucèu,  
Lando, cor asardous, vers li costo flourido. 

*   

Mai se vers la mountagno, à l'orle di roucas,  
Ames mai camina dins la draiolo duro,  
Lou Lausié fernissènt que doumino l'auturo,  
Pèr oumbreja toun front courbara soun ramas. 

Es éu, que m'a sousta dins lis ouro d'auvàri,  
Soun amarun, de-longo, esvarto lou mau-cor;  
À soun pège gaiard, en apuiant moun cor,  
Entendiéu roundina soun grand cor soulitàri. 

Sus sa cimo, a passa l'oumbrino di long niéu;  
Lis aiglo, en s'envoulant, lou fruston 'mé sis alo,  
Dins soun fuiun dubert, l'aigo dóu cèu davalo,  
Regardo: soun sang d'aubre es fort, coume lou miéu.


*+*+*




dimanche 24 janvier 2016

J d'arbaud : L'AUBO








L'AUBO 


Sus lou cresten de la mountagno, 
La primo-aubo en largant si rai, 
Dins lou cèu gris trempe d'eigagno, 
Coucho la luno que s'envai. 

Li chin japon, lou mas s'esviho, 
Li ràfi destacon si miòu, 
Sus lou lindau cridon li fiho; 
L'aubo lusis dins lou draiòu. 

Ai durbi ma fenèstro; un aire 
Fai boulega lis amelié: 
Vese mounta dous iue sounjaire 
À la testiero de moun lié. 

Amigo, dóu tèms que s'enfuso 
La lus dins toun chambroun barra, 
As pas senti, sus ta car nuso, 
Un rai de l'aubo s'esmarra? 

As pas senti, sus ti parpello, 
Dóu matin boufa la frejour? 
Pèr mai dourmi, dins ti dentello, 
Acato-te. Veici lou jour. 

 * 
* * 


Sus la plano, l'aubo davalo, 
L'eigage a bagna lou ribas, 
Lou fin neblun que se rebalo 
Tapo la cimo di jouncas. 

Long de la costo clapeirouso 
S'en van lis ome atravali; 
Adeja, de ma niue febrouso 
Lou sounge urous s'es esvali. 

Dins la cour, crido la carello, 
L'aigo regolo sus lou bard, 
Uno calandro cantarello 
Mounto e viro dins lou cèu clar, 

E, reviha, de moun ausido, 
Couchant, voulountous, li resson, 
Te vese plus, amourousido, 
Dins li messorgo de la som. 

Arregardo: di brusc en aio 
Lis eissame van s'envoula. 
Fai toun obro, moun cor, travaio, 
L'aubo dóu jour a davala. 


*+*+*+*





mercredi 20 janvier 2016

J. d'Arbaud : LOU MATIN NOU







LOU MATIN NOU 


Au matin clarinèu, vers lou soulèu levant,  
Moun aubre, renadiéu, pos espandi ti ramo:  
La cansoun di favard s'ausis à la calamo  
E l'aubo que blanquejo a coucha li trevan. 

S'en vai l'aspro sesoun di ruscle e di chavano.  
Aparo-me sout toun fuiun, moun pitre es fort.  
Sus ta rusco, apieja, pode vira moun cor  
I rounflado de l'auro o de la tremountano. 

Ere las. Tant d'oumbrun avié nebla mis iue;  
Amave plus lou jour o la douçour de l'aire  
E n'ère davans tu qu'un paure enfant sounjaire  
Quand l'óudour de la roso a passa dins la niue. 


Mai dins lou matin nòu, moun sang s'escarrabiho,  
Ma man, un cop de mai, taio lou ramas verd  
E vole qu'amourous, l'eissame de mi vers  
Mounte dins toun fuiun coume un grand vòu d'abiho. 

E se, de-fes, la biso en venènt, dóu trescamp,  
S'encagno e fai bounda l'erso de la calanco,  
Tanco-te, que iou rounfle en boufant dins ti branco,  
À la liunchour di terro espandira mi cant. 


lundi 2 novembre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LOU GRIGLIET E LOU LAPIN







LOU GRIGLIET E LOU LAPIN 


Serten Grigliet, musissien ecelent, 
Patentat da la gnora luna, 
Per li fa sentir a la bruna 
La profusion doù sieu talent, 
Au revers d'una colineta 
S'era format la sieu taneta 
Don non avïa per vesin 
Che barba Gioan lou Lapin. 
Mai dintre d'acheu bouosc lou païsan non arranca

Lou plus picion dei scarasson, 
E dei sieu roure antic non conoïsson li branca 
Lou tail funest doù destralon. 
Lu doui vesin, gen educada, onesta, 
Si fan lu premié complimen: 
Pi d'amitié si ligon talamen, 
Che doù bouosc lu dirias lou Pilade e l'Oresta. 
Un sera sepandan, lou grigliet vigilant, 
Che d'un trilou robust brodava lu sieu cant, 
En un canton de bouosc ve lou fuec che s'assende; 
Dou sieu soufle Aquilon lou nourrisse e l'estende; 
E la flama poussada eme rapidità 
Près dou sieu logiamen bala de tout coustà. 
Lou grigliet enquietat de l'audou de la suga 
Regarda, e ve tombar a gran floc li beluga, 
E remplit d'espavent da l'amic courre leù, 
Per l'avisar de metre en segur la sieu peù. 
Trova endurmit lou sieu coupaïre 
Che doù fuec non s'inquietant gaïre 
Aspera la poncia doù giou, 
Autre non pantajant che romanieu e flou. 
— Amic, li di d'una vous fouorta, 
Fai leu, revegle-ti: se tardès siam perdut: 
Degià l'orribla mouort pica a la noustra pouorta, 
E ten soubre toui doui lou sieu dail estendut. 
Lou fuec, lou fuec, de touta part circula, 
Rama e raïs ataca, assende e brula 
Lou fuec, car coupaïre, lou fuec 
Nen va far cauche marrit giuec . 
Barba Lapin che lou grigliet barraglia 
Desplugant l'uès s'estira e pi badaglia, 
E dou paton si gratonant lou nas, 
— Ch'es tout acò, respouonde, e che mi fas? 
— Lou bouosc vesin es tout en flama, 
E non si ve plus una rama: 
Dona un coù d'uès . — Es ver! Parten, 
E leu en camin si meten . 
Lou Lapin d'aussitôt mai ch'una lebre bouta; 
Ma lou grigliet, paure meschin, 
Eme touplen d'esfouors fa ben poù de camin: 
L'Amic s'enavisant ch'es tan lent en la routa 
E ch'envan frusta lu soulié, 
Li di: — Grigliet amic, non has lou vent en poupa: 
Monte, se vouos, su la mieu groupa; 
Ieu serai lou cavaù e tu lou cavalié . 
La cauva es ensin entenduda: 
Lou grigliet monta e si ten fouort; 
D'un mutuel secours, en si donant l'agiuda, 
Lu tendre amic eviteron la mouort. 


Coura si poù, faïre de bouoi oufissi 
Es lou dever d'un couor uman. 
Car taù ch'ancuei resseve un gran servissi,
Lou nen pourra rendre deman. 




vendredi 16 octobre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LA SERFA E LA SOUCA








LA SERFA E LA SOUCA 

Cu rende lou mau per lou ben 
N'es castigat o tardi o tem. 

Una Serfa ai camp poursuivida 
Penset, per si sauvar la vida, 
De si ficar en lou fugliage vert 
D'una souca très estenduda, 
Don, dai cassaire inapersuda, 
D'un coù fatal era a cubert. 
En faç venghet d'achela banda, 
Suivida dai sieu can, 
Dei Cassaire l'orribla banda, 
E li passet davan. 
Era luen l'enemic, e la Serfa assurada 
De non aver la serenglada 
Che redouta tan la sieu peu, 
Arranca e trissa eme la bouca 
Li verdi fueglia de la Souca 
E non laissa che lu gaveu. 
Au gran remon che fa si viron lu Cassaire, 
Cadun, l'uès fix en acheu caire, 
Ve che bougia la souca, e tres coù son partit, 
Che dou paure animau suspendon l'apetit. 
La trista Serfa desolada, 
Tenent l'anima per li den 
Dighet, en tralaissant d'acabar la salada, 
Un tau sort mi meriti ben: 
Mi protegiava aisseu fugliage; 
L'hai mautratat, hai agut touort; 
En cometent un tal outrage 
Mi sieu sercada la mieu mouort. 

Vers cu nen fa dou ben usen respet, tendressa; 
L'Ome per estre ingrat non si fa pas plus ric: 
Per lou couor sens' onour, sensa delicatessaEn lou Siel es tougiou preparat un castic. 



*+*+*+*


samedi 10 octobre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LOU GRIGLIET E LOU LAPIN








LOU GRIGLIET E LOU LAPIN 


Serten Grigliet, musissien ecelent, 
Patentat da la gnora luna, 
Per li fa sentir a la bruna 
La profusion doù sieu talent, 
Au revers d'una colineta 
S'era format la sieu taneta 
Don non avïa per vesin 
Che barba Gioan lou Lapin. 
Mai dintre d'acheu bouosc lou païsan non arranca

Lou plus picion dei scarasson, 
E dei sieu roure antic non conoïsson li branca 
Lou tail funest doù destralon. 
Lu doui vesin, gen educada, onesta, 
Si fan lu premié complimen: 
Pi d'amitié si ligon talamen, 
Che doù bouosc lu dirias lou Pilade e l'Oresta. 
Un sera sepandan, lou grigliet vigilant, 
Che d'un trilou robust brodava lu sieu cant, 
En un canton de bouosc ve lou fuec che s'assende; 
Dou sieu soufle Aquilon lou nourrisse e l'estende; 
E la flama poussada eme rapidità 
Près dou sieu logiamen bala de tout coustà. 
Lou grigliet enquietat de l'audou de la suga 
Regarda, e ve tombar a gran floc li beluga, 
E remplit d'espavent da l'amic courre leù, 
Per l'avisar de metre en segur la sieu peù. 
Trova endurmit lou sieu coupaïre 
Che doù fuec non s'inquietant gaïre 
Aspera la poncia doù giou, 
Autre non pantajant che romanieu e flou. 
— Amic, li di d'una vous fouorta, 
Fai leu, revegle-ti: se tardès siam perdut: 
Degià l'orribla mouort pica a la noustra pouorta, 
E ten soubre toui doui lou sieu dail estendut. 
Lou fuec, lou fuec, de touta part circula, 
Rama e raïs ataca, assende e brula 
Lou fuec, car coupaïre, lou fuec 
Nen va far cauche marrit giuec . 
Barba Lapin che lou grigliet barraglia 
Desplugant l'uès s'estira e pi badaglia, 
E dou paton si gratonant lou nas, 
— Ch'es tout acò, respouonde, e che mi fas? 
— Lou bouosc vesin es tout en flama, 
E non si ve plus una rama: 
Dona un coù d'uès . — Es ver! Parten, 
E leu en camin si meten . 
Lou Lapin d'aussitôt mai ch'una lebre bouta; 
Ma lou grigliet, paure meschin, 
Eme touplen d'esfouors fa ben poù de camin: 
L'Amic s'enavisant ch'es tan lent en la routa 
E ch'envan frusta lu soulié, 
Li di: — Grigliet amic, non has lou vent en poupa: 
Monte, se vouos, su la mieu groupa; 
Ieu serai lou cavaù e tu lou cavalié . 
La cauva es ensin entenduda: 
Lou grigliet monta e si ten fouort; 
D'un mutuel secours, en si donant l'agiuda, 
Lu tendre amic eviteron la mouort. 

Coura si poù, faïre de bouoi oufissi 
Es lou dever d'un couor uman. 
Car taù ch'ancuei resseve un gran servissi, 
Lou nen pourra rendre deman. 


jeudi 24 septembre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LOU DINDOU E LA SIGALA







LOU DINDOU E LA SIGALA 


Lava li camba a l'äe, e non gagneras rem. 

M'es estat diç despi lonc-tem, 
Che dintre un camp de gran, en li beli planura, 
Ch'arrosa e feconda la Stura, 
Un gros Dindou coniasc s'era un beu giou logiat, 
E s'era casi già mangiat 
Un bouon moturau de tujela: 
Vouoli pi dire un'escudela, 
Perche, per un tal animau 
Un'escadela a ras es un gros moturau. 
Lou paisan s'enavisa, e si metent a courre, 
Eme l'escouoire en l'er, li voù rompre lou mourre, 
O ben li far petar lou couol. 
Giugeas se d'un paisan lu coù son dur o mouol! 
A coù segur la bestia era sacrificada. 
Coura dau gest mortal la Sigala troublada, 
Quitant lou sieu sec palaisson, 
Em'achesti sani reson 
Sau dou paisan calmar la bila: 
Achela bestia t’es utila, 
Arreste-ti, li di; t'ha sauvat la moisson: 
De mau non t'ha faç una briga 
Laisse-la vieure en libertà 
En lou tieu camp parmi li spiga, 
Che t'ha degià destruç un vol de lingoustà 
Che t'anavon bessai rogliar giusc' à la paglia: 
Eron de la rassa canaglia 
Che tourmentet tan lu giudieu, 
E sies esent entan d'un gros castic de Dieu. 
Lou paisan s'en retourna en l'iera 
Content d'un tau resonamen, 
E lou Dindou per lou momen 
Conserva sana la visiera. 
La cantaira d'estieu si cres ch'en complimen 
Lou Dindou s'anava morfondre: 
Li ven davan alegramen, 
Ma lou Dindou li di, ciaraira vai-ti scondre, 
Mangiavi com'un benedit, 
E la tieu ciara m'ha tradit.

La Sigala, en rendent servissi, 
Si lanset en lou pressipissi, 
Perche lou Dindou su lou luec 
La s'avalet d'un coù de bec.

— Parié malur a l'ome arriva:

A l'ignorant se fen dou ben 
Sian ben urous se non n'abriva 
O tardi, o leu lou coù de pen. 







vendredi 4 septembre 2015

Joseph Rosalinde Rancher : LOU CASSAIRE E LA PERDRIS







LOU CASSAIRE E LA PERDRIS 

Se plas lou tradimen, lou traite si detesta 
E se non es ancuei, deman li fan la festa. 

Voulent tuar la sieu perdris 
Per la far figurar dintre d'un beu pastis, 
O pura couoire en li lentiglia 
Un beu matin lou cassaire la piglia 
E va per li schissar lou pieç. 
Ela che ve ch'un tau despieç 
Va mettre fin a la sieu vida 
Tremouola, bate l'ala e d'una voux timida 
Li di, mestre ch'hai faç per meritar la mouort? 
Fai-mi conoisse lou mieu touort; 
Ti demandi perdon, quache non criminela. 
Se vouos mangiar un bouon mousseu 
Laisse-mi faire a jeu, che piglieras ben leu 
Una perdris e plus grossa e plus bela, 
E se non mi vouos eschissar 
L'enveja t'en farai passar. 
Has prononsat la tieu sentensa, 
Li di lou cassaire a son tour; 
Cara perdris aighes passiensa, 
Non aimi pas lu traditour. 
Toucat degia de la tieu pena, 
Inclinava la mieu bontà: 
Ti donave la libertà: 
Ma la tieu offerta m'envida 
A ti levar ben leu la vida, 
Per che sens'ombra de reson, 
E per un'auta trahison 
M'offres de mi livrar toui lu tieu compagnon.

Eviten, se si poù, de perir au naufrage: 
Un tau desir a tout estre es comun; 
Ma serchen lou salut en lou nouostre courage, 
Sensa giamai sacrificar degun.


E per giustificar l'assassinat orrible 
Reprocia au gal d'estre nuisible 
A la santé dou mestre, au repau dei mortal, 
Pisch'en tout lou cartié, coura lou giou s'estrema 
Non laissa repauvar enfan, ome ni frema, 
E che lou sieu lonc bacanal 
L'ha faç nomar da toui lou plus coquin dei gal. 
Acheu paure passient, em'una voux opressa 
S'excusa, e di che fa tout acò per lou ben, 
Che l'ome enclin a la paressa 
Per lou sieu cant es vitou en pen: 
Che desturba li sourdi entriga, 
E ch'en lou tem lou plus escur 
Ha souven sauvat li boutiga 
De l'avidità dei voulur. 
Lou Cat ch'ha bruta la camia, 
Après un tau resonamen, 
L'acusa de Poligamia 
E l'espedisse en lou momen. 
Lou gal ruminava en la testa 
De che faire restar l'acusator ben nec. 
Ma la grifa l'estregne e la paraula resta 
Soubre lou bec. 

Cantu son lu païs don de Cat de la sorta 
Souta figura d'Ome oprimon l'inossent; 
Coura a l'avidità non si serra la pouorta 
Touta bouona reson serà gitada au vent.