mardi 14 mai 2013

Sextius-Michel : FELIBREJADO DE TAMARIS - BANQUET FÉLIBRÉEN DE TAMARIS

.



FELIBREJADO DE TAMARIS
 
BRINDE
 

A Tamaris, ciéuta benesido,
Mai m'agrado que l'ort d'Armido
Toun meravihous miradou
Que fai bada ti pescadou.

D'encantamen jamai sadou,
lé veson lou cèu de pertout.
De pertout l'oundo amourousido
Vèn beisa la ribo flourido.

Tambèn, aro qu'avèn begu
En aquéli qu'èro degu,
Porte lou brinde di poutouno.

Pièi-que lou blu nous envirouno,
Beguen i flot blu, au cèu blu,
Emai is iue blu di chatouno.




*+*+*



BANQUET FÉLIBRÉEN DE TAMARIS
 
BRINDE

Tamaris, ô cité bénie, je préfère aux jardins
d'Armide ton merveilleux panorama devant
lequel tes pêcheurs s'extasient.

Jamais rassasiés d'enchantement, ils voient 
le ciel de tous les côtés; de tous les côtés l'onde
amoureuse vient caresser le rivage fleuri.

Aussi, maintenant que nous avons bu à
tous ceux à qui nous ie devions, je porte le
brinde des baisers.

Puisque partout le bleu nous environne, bu-
vons aux flots bleus, au ciel bleu et aussi aux
yeux bleus des jeunes filles.


*+*

dimanche 12 mai 2013

A. Langlade : LOU FIGARO LANSARGÒU

.



LOU FIGARO 
LANSARGÒU


 
A JULI DE GRANIER



Hòu, Lansargòu, Lansargòu, Lansargòu, bravo!
Res te fai pòu, te fai pòu, te fai pòu, no, no!

As de courage
Per tout oubrage,
Sans te vantà.
En veritat,
Tran-la-lan-la, lan-la, lan-la-la,
Sies travalhaire,
Bon acoutraire;
As un terraire
Couma n'i'a gaire,
Embé ta gruna,
Qu'es pas coumuna,
As la fourtuna
Couma pas una;
Femna charmanta,
Tran-la-la-la, lan lai,
Un pau fegnanta
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Femna couifada,
Man trauquilhada,
Paura oustalada,
Terra manjada.
Femna groumanda
Qu'aima la granda,
N'a pas jamai
Croumpat palai!

Ai! que de vin, que de vin, que de vin! bravo!
Tout es rasin, es rasin, es rasin; n'i'a trop.
Frucha aboundousa,
Un pau bouldrousa,
Poudrà passa.
En veritat,
Tran-la-lan-la, lan-la, la-lan-la
Terra croumpada
Sarà pagada;
Vigna plantada
Sarà fumada,
Tina agrandida,
Casa fenida,
Miola poulida,
Chival de brida,
L'estrange tira.
Tran-la-la-la, lan-lai,
Mais lou vin vira,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Toun vin se pica;
A la fabrica!
Lou cop de trica
Copa ta chica.
Suçaràs l'ugna,
Car ta pecugna
E tous escuts
Van en palus! 


A barbastat, barbastat, barbastat; bravo!
N'a proun restat, proun restat, proun restat, sans trop!
Frucha madura,
Bela negrura,
De qualitat,
En veritat,
Tran-la, lan-la, lan-la, la-lan-la,
Venta courrenta,
Femna countenta,
Se crei de renta.
Sedas brusissoun,
Velous lusissoun,
Ors espelissoun,
Chals s'espandissoun.
La peça roda,
Tran-la, la-la, lan-lai,
Cau fa la moda,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
L'argent s'envoula,
Lou tems trascoula,
Telaire idoula,
Bouchè gingoula,
Aiga passada,
Degavalhada,
Pot pas enfin
Virà moulin!

As lou bon sort, lou bon sort, lou bon sort; bravo!
As proun de cor, proun de cor, proun de cor; sans trop!
Jusqu'au remedi,
Pertout as credi
A voulountat;
Tran-la, lan-la, lan-la, la-lan-la,
Mos de l'Escura
Fai ta parura:
Martin daurura,
Julian couifura;
Lou fournejaire,
Sus long marcaire,
Osca, pecaire!
De long d'en caire.
Festa votiva,
Tran-la-la, la-lan-lai,
L'uchè n'arriva,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Tout te fai blanca,
L'argent te manca,
Rabales l'anca,
Toun cor s'escranca;
Te desesperes:
Sies dins lous ferres
D’un usuriè
Dur, sans quartiè!

Cau travalhà, travalhà, travalhà! bravo!
Sans s'espargnà, s’espargnà, s'espargnà, no, no!

Oi, crei ta femna,
E ta bedena
Vai s'espetà,
En veritat,
Tran-la, lan-la, lan-la, la-lan-la,
Toun oustalieira,
Sus sa cadieira,
A la fresquieira,
Trilha sa nieira,
E tus, bestiassa,
Dralhes ta traça
De susourassa
Que rend ta faça.
Per la teleta,
Tran-la, la-la, lan-lai,
L'espigna peta,
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Paure signora,
Ta jouina nora,
De ta demora
Te mes defora,
E pioi quand bousca,
De salla mousca,
T'en vas nourrì
'Vol agarrit! 




.


vendredi 10 mai 2013

JH. Castelnau : APRÈS LA MEISSOU - 1886

.



 
APRÈS LA MEISSOU





A L'AMIC J.-P. GOIRAND, D'ALÈS
(Pèça courounada as Jocs florals de Barcilouna)
 
 
 


Ara que lou blat es en garba,
Lou segaire pot recatà
Lou peu rabinat de sa barba
E d'oumbra un bon briéu l'acatà.

S'enchauta be que la fatiga
lé fague faire de sabroun :
La pèl crenis pas plus l'ourtiga,
Ni lou sourel, ni lou cambroun.

Pioi-que l'obra la mai tardièira
E lou prefach soun acabats,
Lous passerous sus la garbièira,
Boutas, seran lèu arribats.
 
Poudès quihà l'orne de paia
E lous pétasses en drapèu;
Tambèn vendran faire ripaia,
Mau-grat tout lou bruch dau rampèu...

Embé de plumets, de courdellâs,
De moulinets e d'esquinlous
S'espaurugàs las giroundellas,
Lous rouquiès vendran à moulous.

Fau be que l'aucèl que bresiha,
En gaiant l'orne tout lou jour,
Trobe de gran e de ramiha
Pèr viéure e s'assoustà toujour:

Dieu, que de Taira fai sa granja
E que comta lous grans de blat
Que l'aucèl estrassa ou que manja,
Lous rend sèmpre de soun aflat.

Daut ! que l'espiga amoulounada
S'escampihe pèr la caucà, .
D'enterin que la garbinada
Dins la paiavai s'entraucà.

Jouinas ègas, vièias cavalas,
Pèr la jouncha subre l'eirôu
Desbatàs-vous ou prenès d'alas
En trepihant la paia au sòu.

Zôu ! que tout voule, que tout danse,
Barbadas, poussas, paia, gran ;
E que lou cruvèl te balanse,
Pichot granet que fas lou pan.

Acampàs las sacas de tela,
E qu'aco tibe bèn coumoul,
Sestiè, terrairôu, canastella,
D'aqui que tout siègue sadoul.

D'aqui que lou càrri s'escranque,
Cargàs; fasès tout engouli,
D'aqui que voste miôu derranque,
Pèr pourtà soun fais au mouli.

O meissou, bella e renardiva,
Tus que daures lou secadou ;
Que pioi blanquejes agradiva
Quand vènes dau desgrunadou,

Fas gau de veire ! En poudra blanca,
Es tus qu'amaises lou mau-cor
De lou que patis!... Bona, franca,
Nourriça de l'ama e dau cors, 




Dins ta despoulha, la galina
Troba, pèr becà, de reprim ;
L'ase, de bren; la cavalina,
Un barboutage large ou prim;

Lous ourfanèus, lou pan, pecaire !
Que desdegnous trais lou catau ;
Lous vièls, lous croustets que de caire
Van rousigà dins l'espitau !...

Pamens, quand l'ome te seraena,
Gran de blat que fas la meissou,
Prega be Dieu que chasca mena
Fague pèr toutes un faissou.

Adounc que pèr lou semenaire
I'ague part de ce qu'espelis ;
Pèr lou paure e lou reglanaire,
Couma pèr lou que reculis.
 
 
7 de Setèmbre de 1885.


MANDADIS

Au bèu mitan dau Lengadoc,
Entre lou Rose e las Cevenas,
Dins Aies ounte floc à floc
Lou carbou fai veire sas venas,

l'a dins la plana e sus lou roc
De flouretas de tant de menas
E d'espigas que fan lou croc
Quand de grans de blat sou bèn plenas ;

l'a de lambrusca, de gazoun;
Lous poulits Risents de l'Alzoun;
l'a pèr lou magnan força rama

E deman i' aura d'espelit
La meissou d'or qu'ai reculit,
Se vos l'embarrà dins toun ama.



11 de Mai de 1886
 
 
 
 
 
.

mercredi 8 mai 2013

Sextius-Michel : A BÈU-CAIRE - A BEAUCAIRE

.




A BÈU-CAIRE 






LA FELIBRESSO ANTOUNIETO RIVIERO  



O gènto Antounieto, o fado,
Noun t'ai visto e vau te canta.
Dison qu'aviés proun de bèuta
Pèr èstre tendramen amado.

Tambèn fuguères adourado
D'un bèu jouvènt d'apereila.
Mai dôu paure descounsoula
Un sort marrit t'a separado.

Cantas-Ia, chatouno e jouvènt,
Dono amistadouso souvènt
La vido a de lagremo tato.

Jitas de flour à plen faudau.
Elo enterin d'eilamoundaut
Sourris à Bèu-Caire, inmourtalo.



*+*+*+*





A BEAUCAIRE
LA FÉLIBRESSE ANTOINETTE RIVIÈRE
O charmante Antoinette, ô fée, je ne t'ai
jamais vue et je vais te chanter. On dit que tu
étais assez belle pour être tendrement aimée.

Aussi bien tu fus adorée par un, beau jouven-
ceau de là-bas. Mais un sort méchant t'avait
séparée du pauvre inconsolé.

Chantez-la, jeunes filles, jouvenceaux, dames
amies! souvent la vie a des larmes pareilles.

Jetez des fleurs à pleins tabliers. Elle, pen-
dant ce temps, de là-haut sourit à Beaucaire,
immortelle.




.

lundi 6 mai 2013

N. dal Falco : poesia ...

.







Cielo in cielo
E nuvole con nuvole

Alto il braccio, il lettore legge,
Legge e ammira il vuoto.

La siepe di vento e polvere
Che custodisce un orto di lettere.

Ammira e tace nella vetrina di un bar
Tra strade ad angolo in leggera
Salita e discesa,
Comode all’occhio e al passo.

Felice, ammira
E guida
Nuvole con nuvole
Sempre in cielo.



Illustration
N. Dal Falco - 2013



.

samedi 4 mai 2013

Alfònsa Arnaud : MAJORES PENNAS NIDO


 .





MAJORES  PENNAS  NIDO
(« D’àla mai bèla que lou nis »)



Lous raive que fasièi èrou tant lumenous,
Lous acrin que belave èrou tant blu d’autèssa,
Qu’à vougué lous ajougne ai gausi ma jouinèssa :
La tòca èra trop liòncha e ieu trop ourgueious.

Estènt nascu lous iol rempli de farfantèla,
Emb l’àma aluminàda e lou cor fervourous,
Ai cresegu’scala pus aut que las estèla
E rauba lou secret qu’escond lou goufre blous.

Ai cabussa, pauret, e la vìda viscùda,
M’agantant au coutet m’a’moura pèr lou sol…
An ris de moun malcor e m’an creisegu fol
De me vèire ploura ma fatòrga perdùda.

Vincu, descounsoula, plegant sout lou pecat
D’èstre au mitan de loup qu’un triste pantaiaire,
De mous crèire sacra sièi vengu renegaire
E moun cor, sèns amour, sèns fe, s’es desseca.

Pamens, après de jour d’egouïsme ferouge,
Vieuta din l’aïcioun, din moun propre mesprés,
Din lou degoust d’ista lache coùma un berouge,
D’èstre toumba tant bas la vergoùgna m’a pres.

E vaqui qu’à-cha-pau, coùma un jour que s’auboùra,
Moun raive a respeli, mè pu escret, pu clar,
E pèr qu’un jouine fio lou revieude à toùta oùra,
L’ai, Espèr inmourtal, adu su toun autar.

Ai représ, pas pèr pas, la dràia escalabroùsa
Que tout ome seguis quand pénsa mai qu’à-n-eu;
Emb’acò save bèn qu’à l’oùmbra ùmbla e caroùsa
Se macaran mous det e blanchira moun peu.

Save que roularai lou roucas de Sisife
Embé lous ome qu’an au cor un ideau…
Mè que me sara douç, se l’auboure prou naut
Pèr qu’un flo dau velet que m’escond Dieu s’estrife !

Or, entrevèire Dieu su tèra ounte vivèn,
Es aima lou mesquin e mespresa la pànta,
Es baia tout soun sieu à toùta càusa sànta
E de toùta beuta se faire lou servènt.

Alor m’enchautara l’escòrna de la foùla,
L’aïcioun de l’arlèri e lou rire dau bau,
M’enchautara la bàva enviscàda que coùla
Dau maissau s’ouvrissent que pèr raca lou mau !

À l’umàna clapièira aguent pourta ma clàpa,
Quand pèr la man de Dieu sara marca lou jour,
Veirai sens espavènt, coumplìda estent ma tàca,
Poucheja de la mort l’eternàla lusour.




Alfònsa  Arnaud 
 (trasegu de Antoulougio 
Escoulario de Lengadoc, 1931)



 *+*+*



Quauques mot per ajuda :

Acrin = sommet. Adu = apporté. Aganta = saisir, empoigner. Ajougne = atteindre. Amoura (ici : ‘moura) = mettre le visage contre quelque chose. Arlèri = sot, imbécile, fat. S’auboura = se lever. Bela = désirer, convoiter. Berouge = agneau faible ou infirme qui ne peut suivre le troupeau. Blous = pur, éblouissant. Cabussa = tomber de haut. Carous, caroùsa = difficile. Un crèire = une croyance. Descounsoula = désoler, affliger. S’enchauta = se soucier. Ici : « m’enchautara » = peu m’importera. Enviscàda = gluante. Escondre = cacher. Escòrna = insulte. Escret = pur. Fatòrga = illusion, chimère. Gausi = usé. Ista = rester. Maca = blesser, meurtrir. Mesquin = pauvre, malheureux. La pànta = le méchant [note de l’auteur]. Pantaiaire = rêveur. Raca = vomir. Respeli = renaître, éclore à nouveau (re + espeli). Revieuda =  ranimer, raviver, ressusciter. Vieuta = vautré.


 *+*+*


Extrait de : Armagna Cevenòu - 2013 - 3°  Annado - ©  Yves  Gourgaud - 2012

.

jeudi 2 mai 2013

N. Dal Falco : poesie e disegni dolomitici (3) - 2013

.










Commossa e lieve cade la neve,
svelando la natura degli angeli,
l’intima niveità del cielo;

non a coprire, ma ad aggiungere
un metro o un piano.

Vibrando una stretta più lunga e fraterna,
la carezza che dal sonno è assorbita,
un bianco arcobaleno, non più sospeso.











illustrations
N. Dal Falco - 2013


.